21/08/2015

El símbol del turisme de platja a Barcelona

2 min
El símbol del turisme de platja a Barcelona

“Bomba a l’hotel Vela”. Aquest era el nom de la campanya contra la construcció, l’any 2009, d’un hotel de luxe a només 20 metres del mar, en uns terrenys de l’Autoritat Portuària que es van privatitzar. Va ser, potser, la primera protesta contra el turisme i l’especulació urbanística. Una de les líders d’aquell moviment veïnal es deia Gala Pin. Ara és la regidora de Ciutat Vella. També això explica que l’arribada del nou govern municipal hagi generat tantes esperances en uns i tanta inquietud en d’altres.

Han passat sis anys des de la inauguració del W i ja hi ha dormit més d’un milió de persones. La silueta de l’hotel arrasa a Instagram. L’edifici dissenyat per Ricardo Bofill s’ha convertit en una de les icones internacionals de la ciutat. És el símbol de la Barcelona que, des que va descobrir les platges, ha atret un nou turisme: la gent que hi ve de vacances. Molts clients, especialment a l’estiu, utilitzen el W com un resort del Carib. De la piscina a l’spa, de l’spa a la platja, de la platja a la discoteca i de la discoteca al llit. Avui dormiran aquí gairebé 1.000 persones (en 473 habitacions) i n’hi treballaran 550. L’Extreme Wow és la suite més cara de l’hotel W, però no me la poden ensenyar perquè està ocupada. Val 10.500 euros la nit. “¿Hi ha gent que ho paga?” “N’hi ha que s’hi han quedat una setmana”, em respon Stephanie Roth, la relacions públiques.

Una brigada neteja els vidres de l’edifici. Estan penjats a la planta 20. “Cada quant vénen?”, pregunto. “No marxen mai. Quan acaben per una punta, comencen per l’altra”. A l’ascensor m’hi trobo una parella que podrien haver guanyat el càsting del client prototipus de l’hotel W: ell, gorra rapera; ell i ella, samarretes sense mànigues; ell i ella, cossos tatuats. Guapos. Joves. I rics, suposo. Però un ric que no vol que li facin reverències a cada cantonada. És el luxe desenfadat de què parlen els responsables de l’hotel. La vida com un lloc on sempre hi fa sol. Com a les exclusives festes del diumenge a la tarda a la piscina del W. Mojitos, música i vistes espectaculars al front marítim.

Al bar m’espera Richard Brekelmans, atlètic, moreno, ulls blaus, director de l’hotel des de la inauguració. Se li escapa un somriure quan li dic que, amb el govern d’Ada Colau, el W potser no s’hauria arribat a construir. “Jo visc al Born i entenc que hi hagi gent que ja no pugui més. Però comparat amb altres ciutats, a Barcelona encara falten hotels de cinc estrelles. El problema són els apartaments il·legals”. Per ell, una solució per esponjar el turisme seria allargar la temporada: “Pel seu clima, la ciutat pot funcionar 11 mesos a l’any”. Brekelmans se sent “orgullós de com la gent de Barcelona s’ha fet seu l’hotel. Vénen a sopar, vénen a la discoteca, vénen als restaurants del passeig... Hem obert un nou destí dins de la ciutat”.

Els antics propietaris -les empreses FCC, Comsa Emte, OHL i BCN Godia- es van vendre l’edifici per 200 milions d’euros. No endevinaríeu mai a qui. A un fons d’inversió de Qatar.

stats