Publicitat
Publicitat
image-alt

ALBERT PLA NUALART

Sobiranisme constitucional

“Posar al centre la política respectant les lleis”. Aquest sembla ser el lema que bona part de l’independentisme està interioritzant mentre una altra part no hi pot deixar de veure la trista rendició dels...

“Surt amb la noia que sortia el meu germà”

La frase del títol no surt ben parada de l’anàlisi d’un cap quadrat. Aquest que, ens dirà, fa de complement del verb sortir, i el complement del verb sortir és preposicional: “El meu germà surt amb una...

La caiguda, silenciament o elisió és, de fet, una aparició

Un dels punts més conflictius de la normativa és l’anomenada caiguda de preposicions. La norma és coneguda de sobres. Quan els verbs (i també noms i adjectius) que regeixen un complement preposicional, com...

Més a prop dels tàtars

Editar un diari, a més de cremar la vista i torturar les cervicals, permet constatar que les agències i redaccions poden vehicular frases absurdes i quedar-se tan amples. El dia 20 de juliol Putin va dir:...

Una bona guia per a la nova normativa

Mentre esperem que l’IEC publiqui aquest 2018 una Gramàtica essencial que faci més digerible la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), els que voldríeu clavar queixalada a la GIEC i no sabeu com fer-ho...

Del musclo a la nació

En un sopar amb gent jove d’orientació vagament vegana, l’arribada d’una plata de musclos va suscitar el següent comentari: “Els musclos sí que ens els podem menjar, no? Com que no tenen cervell...” Dit...

“Sempre li deia als seus pares que...”

La frase amb què titulo el tast ja no resulta detonant en la parla relaxada i comença a penetrar en el català escrit, tan pròxim al col·loquial, que propicien les TIC. El lector amb nocions de normativa no...

La repressió no surt gratis

L’exacerbació del xoc entre la Catalunya que vol ser estat per sobreviure com a nació i l’Estat que no renuncia a ser una única nació ha disparat el vot del 21-D fins a cotes difícils de superar. El sostre...

La viuda ha enviudat I la vídua... també

Una de les forces que transformen les paraules d’una llengua és la que les modifica perquè facin de més bon dir. Els parlants no som masoquistes i si, canviant-les una mica, fem la paraula més pronunciable,...

El valor i la qualitat del vot

Quan dibuixem un mapa electoral és inevitable constatar certes correlacions entre els trets socioculturals dels votants i el seu vot. És un tema delicat. Establir categories de vot -dels informats i dels...

¿S’ha enrigut de mi o se n’ha rigut de mi?

Qui coneix la norma sap que el dubte que planteja el títol d’aquest tast es resol prescrivint que, en un registre formal, cal dir i escriure “S’ha rigut de mi”. Ara bé, ¿són igual de vives -i, per tant,...

La violència de privar de dignitat

Establir què ha portat Trump a acceptar Jerusalem com a capital d’Israel és un exercici arriscat i fútil: són tantes les tares morals que atresora el personatge que mai podrem precisar el ressort...

¿Tinc dret a escriure l’examen en tortosí?

La carta del lector Víctor Montencino, publicada dijous, plantejava un tema complex i espinós: per què les formes de certs dialectes, com ara el tortosí, no s’accepten en els usos escrits més formals, com...

El sobiranisme ‘light’ de CeC

Des de la teoria, la distinció entre independentisme i sobiranisme sembla bastant clara. El primer seria un subconjunt del segon. El sobiranista reclama poder decidir-ho tot, inclosa la independència, però...

Els deu candidats a neologisme del 2017

De l’1 al 31 de desembre l’Observatori de Neologia i l’IEC ens conviden a votar el neologisme del 2017. Ens deixen triar (ho podeu fer a www.neologisme.cat ) entre les següents deu opcions: cassolada,...

¿Un sol poble amb dues banderes?

Una de les imatges més nefastes que ens toca pair d’un temps ençà és la tensa convivència de rojigualdas i estelades als balcons. Veïns que es veuen cada dia ara saben que tot el que intuïen que els...

Una petita píndola de neonatologia neològica

La neonatologia s’ocupa del nounat (o de la nounada), i algú es pot preguntar per què no s’ocupa del neonat. La dualitat entre paraules cultes (manllevades directament del llatí) i paraules d’evolució...

El Procés i la justícia poètica

Parlant de la Guerra Civil, Albert Camus escriu: “Va ser a Espanya on la meva generació va aprendre que pots tenir raó i ser vençut, que la força pot destruir l’ànima i que, de vegades, el coratge no obté...

El tràfic de persones i el de mercaderies

El Noucentisme creia molt en la millora dels usos populars. Per això Fabra va optar per fer distincions que la llengua no feia. Estava convençut que així la feia més lògica i civilitzada. De vegades, però,...

Un pas enrere per agafar embranzida

Diumenge passat mostrava la meva perplexitat davant l’estratègia de l’Estat: d’una banda, convocar eleccions (aparentment lliures); de l’altra, mobilitzar l’electorat independentista amb una delirant...

La doble perversió de la traducció automàtica

Fa anys que denuncio el mal que fan al català (i a moltes altres llengües) els traductors automàtics. I no parlo només de programes informàtics: els calcs també fan estralls en eslògans publicitaris...

Més enllà de les estratègies

En la complexa partida que és el Procés, sovint no s’entén per què es mou una peça fins al cap de tres jugades. I ho dic sense descartar que, en el comprensible desig de trobar-hi una lògica, atribuïm al...

“Una altra davallada del Reial Madrid”

Amb la frase del títol, sentida al TN migdia de dijous, vull avui plantejar quins han de ser els límits a l’hora de crear llenguatge. I dic crear perquè davallada no té ni ha tingut mai el sentit que se...

Cap a un gran front democràtic

Vull que Catalunya tingui el màxim autogovern dins els límits de sobirania que comporta ser un membre compromès de la comunitat internacional. I he votat i votaré sí a sortir d’un estat que, negant...

“Tot el que han vingut provocant”

La frase del títol, sentida ahir a García Albiol, conté una perífrasi, venir + gerundi, que fa uns anys era estranya al català i ara sentim cada cop més. Es tracta d’un calc del castellà no acceptat...

¿Diàleg dins de la Constitució?

Si alguna cosa es pot dir de Catalunya és que fa segles que lluita per ser reconeguda com a nació: que sent i sap que no viurà dignament ni sobreviurà històricament si la governen poders que assetgen la...

Un rebuig excessiu als adverbis acabats en ‘-ment’

Durant els assajos de Primera història d’Esther, Salvador Espriu va aconsellar a una Montserrat Roig de 15 anys que, si volia ser escriptora, no utilitzés llur, àd huc, d’antuvi i quelcom i estalviés al...

La tensa espera del ‘Deus ex machina’

Sentint com Artur Mas no descarta que l’Estat enviï l’exèrcit a Catalunya, no puc evitar recordar que el Procés es va engegar sobre dos pressupòsits que es presentaven com a indiscutibles: 1) que en ple...

Encara que s’amagui, hi ha ‘li’ inanimats i ‘hi’ animats

Els professors de català, per simplificar, tendeixen a dir que el pronom li substitueix un CI (o datiu) animat i el pronom hi un d’inanimat. I encara que aquesta norma en general sigui certa, presenta...

La complicitat dels grans poders

“Quina és la sortida del conflicte?”, pregunta la periodista. “No hi ha sortida. Els que volen una solució justa són febles i els poderosos no volen una solució justa”. La resposta no s’aparta gaire del que...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | Següent >