image-alt

ALBERT PLA NUALART

L’imperdible és el nou imprescindible

He manllevat el títol d’aquest tast d’una revista. En el context original, volia dir que l’agulla imperdible -que tant pot ser l’imperdible com la imperdible - ha esdevingut imprescindible per...

Una elecció poc afortunada

Un brillant columnista de l’ARA deia divendres que calia ser un miop partidista per no adonar-se que l’elecció de Quim Torra era un encert total. Sentint-me independent, i volent veure-hi clar, miraré...

He fruït el fruit i ha fluït el fluid

A “He fruït el fruit” tenim molt clar que fruït i fruit són paraules fonèticament diferents. La primera -el participi de fruir - és bisil·làbica i aguda. La segona és un monosíl·lab que té com a nucli...

El mite de la cohesió social

El pensament màgic que ha impulsat el Procés fins a aquest impàs s’ha alimentat de tres mites. El bany de realitat que els va desemmascarant, i que ha dut ERC -per a desconcert dels seus votants- a la...

¿El que havies d’haver fet o el que hauries d’haver fet?

Si jo li dic a algú “Això és el que havies de fer”, l’implícit és que ho havia de fer i no ho va fer. I aquella oportunitat ha passat i s’ha perdut. Si, en canvi, li dic “Això és el que hauries de fer”,...

Ells són aquí entre nosaltres

Hi són i hi han sigut sempre, però d’un temps ençà gosen dir, gosen fer, el que abans reprimien o expressaven en petit comitè. No cal dir-ne feixisme, si temem banalitzar el terme. Hi ha definicions més...

¿Ens convé realment desllorigar la situació?

Els camins de la creació lèxica són inescrutables i, per aquests camins, sembla que alguns han arribat al convenciment que ens convé desllorigar la situació; i qui diu la situació diu el problema, el...

No els perdonen que demanin perdó

La qüestió de fons que no resol el perdó demanat per ETA és el reconeixement, o la negació, del conflicte polític que hi havia -i encara hi ha- al darrere. Un conflicte que sempre han invocat els partits...

La banalització del terrorisme

Cada dia acceptem més que l’ús o no ús de la violència és clau per legitimar o condemnar el sobiranisme. I això ens situa en un marc mental injust i advers: la violència que ens combat és comprensible; la...

Sota el setge del racisme protestant

La decisió de tres jutges alemanys de descartar el delicte de rebel·lió i alliberar sota fiança Puigdemont suposa la primera bona notícia en mesos per a un sobiranisme que començava a dubtar que Europa...

“El Barça en fa prou jugant a mig gas”

Fer prou i tenir prou semblen expressions sinònimes. Això explica que els mitjans -sobretot les pàgines d’esports- vagin plens de titulars del tipus “X en fa prou amb Y / fent Y (per aconseguir Z)”:...

¿Som víctimes del pessimisme il·lús?

El Diumenge de Resurrecció és un bon dia per plantejar-nos si el futur és negre o blanc. Vivim un present que ens fa difícil creure que el món -la humanitat- progressa. No hi ajuden el canvi climàtic,...

La normativa no permet recórrer una sentència

El món judicial pot generar dubtes i crítiques però els verbs que fa servir -tan presents avui a les notícies- també són una font d’inseguretat lingüística. Avui em centraré en tres: apel·lar, recórrer i...

On són els estats democràtics?

Si de debò volem posar llums llargues, no podem ignorar que per dramàtic que sigui el moment que viu el nostre país, s’inscriu en una crisi de civilització que provoca -a tot el món i no gaire lluny d’aquí-...

“L’Agència Tributària aflora 360 milions de frau fiscal”

Segons el DIEC2, i la majoria de diccionaris, aflorar té dues accepcions. Una de literal: “Aparèixer a flor de terra (una planta, una substància mineral, etc.)”. I una de figurada: “Començar a manifestar-se...

Morbositat i periodisme

La morbositat és el sentiment dominant de la setmana. La passada la tancàvem amb un exemple modèlic de com la tele pot abordar temes potencialment morbosos amb total dignitat i bones audiències. Donant tot...

“Apunta (a) la gelosia com a mòbil del crim”

Al llenguatge periodístic li convé molt poder dir sense dir del tot. I això explica que els titulars d’un diari vagin plens de verbs que atenuen afirmacions. El que no pots assegurar has de poder-ho...

Ara que som tan republicans

Elecció rere elecció, es confirma l’ascens d’un electorat europeu que es replega en la insolidaritat. Forma part de la mateixa onada que va dur Trump a la Casa Blanca. Els que s’empobreixen veuen en els més...

“Em sap molt de greu que siguis en aquesta situació”

Quim Monzó ha rebut la carta en què Jordi Cuixart li fa saber que és el 50è Premi d’Honor. I la frase del títol forma part del seu intent, infructuós, de contestar-li. Poc abans, Monzó ha remarcat un fet...

Paritat i gestió de la realitat

L’esforç d’aquest diari per arribar a la paritat de gènere en els articles d’opinió topa sovint amb un fenomen simptomàtic. Dones joves i brillants, que tenen coses a dir, després d’haver-ne escrit un o...

L’atracció semàntica de les falses etimologies

He explicat diversos cops que la similitud entre patera i pastera per designar una barca sense quilla (i, per extensió, per transportar immigrants) no és casual. Per molt que el DRAE digui que patera ve de...

Ara li toca a la immersió

La crítica més pertinent que es pot fer al sobiranisme la formularia així: “És urgent que toqui de peus a terra si no vol que el terra se li enfonsi sota els peus”. Ara li toca a la immersió, i torna el...

Se m’ocorre un acudit, se m’acut una ocurrència

Els verbs acudir i ocórrer tenen sentits diferents però coincideixen en una accepció: la de “venir al cap una idea” o, dit en un estil més noucentista, “oferir-se sobtosament a l’esperit”. Tant se’ns pot...

La topada de Fabra amb Alcover: la ‘realpolitik’ contra els ideals romàntics

Ara fa un segle l’IEC publicava la gramàtica de Fabra que ha regit la normativa durant 99 anys, però aquell 1918 la Casa de Convalescència -que n’era i n’és la seu- vivia una escena força més ingrata: el...

“No el drago però em blego davant la seva autoritat”

Per molt que Coromines considerés que “tirada i glop fan perfectament inútil el tavernari castellanisme trago ”, sembla que -normativament- tant podem “anar a fer un trago” com “passar un mal trago”. En...

Els narcopisos i la gentrificació

La lluita per la sobirania popular (és a dir, per la democràcia) és, en part, la que enfronta Catalunya amb Espanya, però és, sobretot -aquí i a gairebé tot el món-, la que enfronta el poder públic amb el...

Els diccionaris són notaris, i no fiscals, de l’ús lingüístic

L’auge d’aquesta censura progre que és la correcció política obliga els diccionaris i els seus responsables a haver de repetir obvietats sobre quina és la seva funció i la seva feina. Un dia algú s’esvera...

¿Ens queda el refugi del dia a dia?

En un gir que no em deixa de sorprendre, bona part dels opinadors que empenyien el Procés cap a una unilateralitat sense manies han passat a dir que del que es tracta ara és de posar-se a governar fent una...

D’aquest text (en) podem (ex)treure dues conclusions

La primera pregunta seria: ¿les conclusions es treuen o s’extreuen? I qui diu conclusions diu idees, dades, etc. Tot fa pensar que tant les podem treure com extreure (i, en castellà, tant les podem sacar...

¿I si ens decidim a desempoderar?

El fenomen #MeToo ha desfermat el que, per a uns, és una caça de bruixes i, per a d’altres, la fi d’una impunitat intolerable. Des d’una perspectiva històrica, i al marge d’algun excés que el temps...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | Següent >