image-alt

ALBERT PLA NUALART

Espartac Peran. Picardia per a tietes

Abord d'un vaixell ancorat en l'efímera alegria d'encetar cap de setmana, l'Espartac té la cara ferrenya d'un armat i la picardia de sarsuela que excita les tietes. Combina el parlar pausat i emfàtic amb la...

Júlia Otero. Coqueteria feminista

La noia fresca, sexi i pallassa que va ser encara té ganes de jugar. Diuen que al professional de la ràdio la veu no se li fa gran i, de vegades, en el to juvenil hi queda enganxada l'actitud. Molts anys...

Xavier Sala i Martín: Un ianqui a la cort del rei Artur

El seu fons d'armari és l'arc de Sant Martí. Diu que vesteix tan llampant per combatre la grisor però sospites que no li dol gens cridar l'atenció, encara que en l'esforç per fer-se veure, més que un...

Lluís Llongueras: Caps de dona, dones al cap

Se sent tan bé dins la seva pell que, posats a triar, li agradaria reencarnar-se en ell mateix. S'esplaia en intimitats que freguen la marranada, com ara -i ho diu per la tele- que ballant amb una famosa...

Helena Garcia Melero: Una extímida accelerada

El que la recorda dels principis diu ara quan la veu: "Però què s'ha pres, aquesta noia?" Acostumats a uns telenotícies en què ens perdíem en la immensa mar bla va dels seus ulls, ens sobta que ara pugui...

Josep Lluís Núñez: El 'pesident' màrtir

Núñez té la dolçor sinistra d'un osset de pelfa de film de terror. No pot parlar sense que se li esquerdi la veu i l'ennuegui una emoció de sanglot i mocador. Viu en l'ambivalència emotiva d'un Tony...

Empar Moliner: La Mrs Hyde de la Mary Poppins

Tot i el seu passat cabareter, és la nostra mediàtica més circense. Fa triples salts sense xarxa i triomfa com a contorsionista que allibera nervis cargolant-se.Amb un nas vermell, es confondria amb la...

Antoni Bassas: Una veu que cohesiona

És una veu d'aquells dies de ràdio evocats per Woody Allen que tenien la màgia del teatre invisible. És el timbre greu i embolcallant amb què tantes dones, en la fosca postguerra, modelaven un galant que...

Sergi Pàmies: Talent d'antiheroi

Vol fer la impressió que té una mala llet còsmica. Parlant, és de l'escola tremendista. I no te'n pots enfotre perquè mai no l'hi diràs tan grossa com se la diu ell mateix. Si insinues que no té èxit amb...

Carme Chacón: formaleta i amb ganxo

Diuen els de les enquestes que té ganxo, però al personal del país que no se sent gaire espanyol li costa molt apreciar-lo.Parla un català que, si tot va com ara, serà el del futur. Hi conviu el...

Josep M. Ballarín: l'últim carlí

És tan conservador que no es dutxa. Si una cosa respecta és el pòsit del temps. La tisi li va permetre fer llit amb el Dant, Shakespeare i Nietzsche, sense que la sobredosi de cultura ma tés la fe del...

Mònica Terribas: un corcó amb ulls de gat

Alguna cosa felina la vincula a la nit. En la foscor, les pupil·les se li dilaten. Ella ho té tot controlat i, en canvi, l'entrevistat contesta a les palpentes.Té un petit descompassament entre veu i...

Artur Mas: sobradament preparat

Ens parla des d'una certa asimetria. La inclinació del cap crea una línia de llavis ascendent, d'empresa que va bé. La profunda entrada, que alguns confonen amb clenxa, tira a l'esquerra el que era tupè....

El dit amonestador

Monegal està abonat a la sornegueria emfàtica. Es defineix com a pollastre atrotinat però fa d'ornitòleg que, en l'immens podrimener televisiu, classifica tots els ocells que hi piquen: de la cadernera al...

Cuinera de clausura

De petita, berenava pa amb tomàquet i xocolata, una curiosa barreja que l'ha empès a ser avantguarda tenint arrels ben fondes. De la tradició n'ha fet un trampolí per innovar, ha buidat el plat de farda...

El cel pot esperar

Aquest savi té un trilingüisme tan promiscu que de vegades no saps en quina llengua et parla. El peatge que paga l'Eduard/Eduardo per haver negligit l'estudi de la materna és que ara se li fica per tot...

La diva cosmopolita

Gracienca universal, parla com si tingués consciència que el que diu l'està immortalitzant. En la conversa, té una veu sorpenentment tímida i suau, de bona nena. Lentament, poua les paraules. Amb la...

Fra Farinetes

Estem davant una estètica monacal gens ascètica, que es complau sense fer excessos en els plaers terrenals. Iceta crea l'agradable sensació del bon vivant amb prou recursos dialèctics per evitar que la...

L'avi que entén els néts

Sembla un economista sortit del Cavall Fort i parla el català de l'Albert Jané: clar, genuí i poc cridaner. L'intent de fer-ne un líder topa amb l'essència del que és: societat civil, formiga de...

Poderosa Afrodita

Paga amb una afonia permanent el privilegi d'haver estat massa anys fent callar a tothom. Pensa ràpid, té arguments i els etziba amb espinguet de peixatera. Té un parlar tan personal que diries que enrahola...

El professor Tornassol al timó

El mascaró de proa de la crisi catalana és aquest savi despistat mirant documents amb les ulleres damunt les celles i els cabells esborrifats. Els mira amb una intensitat violenta, com si no donés crèdit al...

Maruja Torres. La dignitat dels renecs

La nena del Raval una mica gamberra i xicotot s'ha fet senyora i estilosa, però segueix parlant un xarnego que ella i Montalbán han demostrat que pot ser tan culte i subtil com l'anglès d'Oxford. És, en...

Joan Laporta. La poteta enfarinada

Laporta parla amb una tensa tranquil·litat. Té un to massa innocent, com de nen que l'ha feta grossa, i aquella dolçor que intenta que els cabridets t'obrin la porta. És una suavitat amb violència latent:...

Alícia Sánchez-Camacho. 'Staccato sostenuto'

Quan l'Alícia vomita la lliçó, fixa la vista en un punt indefinit, a dos metres del nas, mentre amb el cap, inclinat, es marca el ritme. Té una bellesa una mica equina: el nas llarg, la boca gran i els ulls...

Xavier Sardà. L'èxit era això

Parla com qui camina amb plataformes. Imposta la veu per dir les coses més trivials. En ell l'histrionisme és una segona naturalesa i de vegades costa saber si la primera encara hi és.Té un català de...

Miquel Calçada. El megacrac de la comunicació

Un dia li van preguntar per què duia ulleres fosques, i ell va respondre, ràpid i tranquil: "Perquè sense semblo un hàmster". No és del tot just: és una curiosa barreja de hàmster i Andre Agassi. Si fóssim...

Joan Herrera. La serietat del jove profe nou

Té Joan Herrera alguna cosa vagament ornitològica. D'au de rapinya tendra i una mica bonifàcia. Manté la fingida severitat del profe nou que sap que si abaixa la guàrdia li pujaran a cavall. Però tampoc li...

Anna roig. La Noia de Sant Sadurní

No em fa vergonya confessar que el català d'Anna Roig és millor que el meu. Amb unes neutres que t'emocionen i uns pronoms febles que floreixen en els llocs més insospitats. És un català que s'alimenta de...

Joana Ortega. Feminisme de gala benèfica

"Que ben conservada que està!", exclamen les tietes. No dirien mai que tan tocada i posada es dedica a "donar-li al sac de kick-boxing" -se suposa que trompades- i que està en ple "aprendissatge" de tocar...

Josep Cuní. El vocalista de l'statu quo

Quan sents el Cuní tens ganes de dir-li que no vocalitzi tant, que no estàs sord. Sort que t'hi vas tornant i ja falta poc perquè l'hi agraeixis. Cuní és un ressonador de l'actualitat que forada cervells...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 37 | 38 | 39 | ... | 42 | 43 | 44 | Següent >