image-alt

ALBERT PLA NUALART

Allò pel que lluitem i allò que ens convé

La normativa dels pronoms relatius és antiintuïtiva i això complica la vida a l'usuari. La construcció allò pel que lluitem , treta d'un text real, és incorrecta perquè, contra el que ens diu la intuïció,...

Correcció política i recursos expressius

A l' 1x1 d'abans-d'ahir dèiem "sord" a Al- Assad perquè no escolta el poble. Al mes de desembre parlàvem de dummies "anorèxics". I al novembre d'una relació entre PSC i PSOE "esquizofrènica". En cada...

Entre el quissoflauta i l'obrefàcil

Si els recogepelotas són aplegapilotes (no pas recullpilotes) i els sacacorchos són lle vataps (no pas treutaps ), tot i que recollir i treure són verbs més usuals que aplegar i llevar , és perquè per...

Pedanteria, estàndard i dialectes

Rebo dos renys per haver associat l'ús de pudir a la pedanteria. Admeto la crítica i de mano disculpes pel meu maldestre intent de lligar el tast amb la divertida història dels savis dels Piteus. Ells sí...

La nit és negra i el món put a formatge

Avui veurem si anem fins de nas. I dic nas i no olfacte perquè el català prefereix el que es veu i es toca. Nosaltres sentim "(una) olor de" i no pas "(un) olor a", com els castellans. Però l'olor, contra...

Hem d'apujar el teló amb més agilitat

Els editors d'un diari ens passem el dia remenant diccionaris, i al desembre l'Alba, una lingüista de l'ARA, va trobar a l'entrada teló del DIEC2 aquesta definició: "Tela gran que es pot baixar i pujar i...

Els perills de baixar la guàrdia

Els verbs apujar/pujar i abaixar/baixar no tenien, en la llengua prefabriana, la clara especialització que tenen ara en l'estàndard. Comparant el DIEC amb el DCVB es veu clar. En català antic i en alguns...

No us puc aconsolar però us puc acontentar

L'estàndard és una tria de les formes d'una llengua. I un dels criteris per fer-la és evitar redundàncies sense perdre matisos. Si dues variants formals diuen el mateix, se'n sol salvar només una. Sobreviu...

I ara l'objectiu és que Kenya sigui Kènia

Vèiem ahir com el DIEC havia passat de Zimbabwe a Zimbàbue en el lògic esforç de catalanitzar ortogràficament els principals topònims del món. I sembla que la mateixa lògica ens hauria de portar de Kenya a...

Ens ha costat però ja tenim Zimbàbue

Per a sort de tots, el DIEC2 ja s'actualitza digitalment . Prescindint del paper, el diccionari normatiu en línia creix i respira. Fa un parell de mesos s'hi van afegir un munt de modificacions (33 pàgines)...

Una complicació vàcua i iniqua

En la pronúncia espontània, línia és lí-nia i estàtua és es-tà-tua i són, per tant, paraules planes, però a efectes ortogràfics són lí-ni-a i es-tà-tu-a , cosa que les fa esdrúixoles i obliga a posar-hi...

Politòlegs, politicòlegs i politicastres

Un estudiant de ciències polítiques vol saber, amb raó, si quan acabi serà politòleg o politicòleg . La paraula en qüestió ve del grec polites , que vol dir ciutadà , el que viu a la polis o ciutat. Amb el...

La veterania contra el corrector electrònic

D'ençà que hi ha correctors ortogràfics als processadors de textos, dubtem de paraules que vèiem impecables. Jo mateix miro ara el que he escrit i no puc evitar un cert neguit quan veig veterania subratllat...

Per una llengua més nova que l'anar a peu

Sembla que el peatón castellà ve del piéton francès, que ve de piéter , que ve del llatí vulgar peditare (anar a peu). Nosaltres en diem vianant i això no seria cap problema si no fos que peatón permet fer...

O juguem tots o estripem els carnets

Rere l'estripada de carnet de Carod pot haver-hi una doble metàfora: una de factual -segurament conserva el carnet com a record- i una de semàntica -la plastificació demana tisores per ràbia que es tingui-....

'A banda' no és més genuí que 'a part'

He dit alguna vegada que el castellà ens interfereix tant per atracció com per repulsió. N'hi ha que estan convençuts que una forma és més cor recta o genuïna com més s'allunya del castellà. Quan això porta...

Rivals de 'tuit', 'tuitaire' i 'retuitejar'

Els neologismes de creació popular són una lliçó d'humilitat per als lingüistes, que s'haurien de limitar a recollir i a proposar formes i a as senyalar-ne els pros i els contres. Passat un temps, és...

Un xou de showmans xòumans i showwomen

Un estrangerisme adaptat gràficament al català, encara que només ens ho indiqui un modest accent, forma el femení i el plural en català i no pas com en la llengua d'origen. De l'anglès barman, barmaid,...

'El roce hace el cariño' o la mala peça al teler

El jove periodista em demana: "Com puc dir el roce hace el cariño ?" Li dic que de cap manera, que en principi els girs idiomàtics d'una llengua no es poden traduir a una altra. Em diu si pot escriure: "Com...

¿Algun dia podrem donar sustos i fer bulto?

El motiu pel qual certs castellanismes històrics acabats en o són al DIEC i d'altres no, tot i que hi piquen a la porta com el Picapedra, és matèria de iecòlegs , uns experts cosins germans dels...

Som(n)iem (en) / (amb) La Champions

La frase diu una veritat inqüestionable, però genera dubtes gramaticals. D'entrada, si somniem o somiem . Somniar té la complicitat de somni , però té el greu inconvenient que, en general, diem somiar ....

Puntualització sobre el 'punt' que vol dir 'mica'

"L'abstenció va ser un punt inferior a la prevista", deia el titular. Jo vaig entendre un punt percentual, però volia dir que va ser una mica inferior. D'un temps ençà s'ha posat de moda un ús de punt com...

Algunes crítiques als accents diacrítics

Arran dels besoncles i les besties (jo us acon sello no dir-ho davant seu), algú em va preguntar si havia d'escriure besnet o besnét , cosa que m'aboca a parlar avui dels diacrítics. Com que sóc enemic de...

Al cosmopolitisme per l'excel·lència

En qualsevol racó del planeta saben que Barcelona és la Meca del futbol. La parella Guardiola-Vilanova és ara la gran guru d'un esport que parla en una llengua universal: les passades de Xavi no necessiten...

El català a la plaça Catalunya

A la plaça Catalunya s'hi parla de tot, però sobretot castellà. En algunes assemblees , quan algú arrenca en català i s'aixeca una mà per dir que no l'entén, li posen un traductor al costat. I es fa el...

El català de mercat de Jordi Hereu

La veu d'Hereu té l'estridència d'una gralla. L'espinguet que permet fer-se sentir en la cridòria d'un mercat. Sembla viure en la permanent creença que tothom està sord. Ataca la frase amb un pinyol i la...

Trias, el català d'un senyor de Barcelona

Xavier Trias és el repte somniat del lo gopeda d' El discurs del rei . Arrossega la erra i busca l' entessa amb la xen sense perdre mai l'estil serè, i sobri, d'un senyor. El seu català té tant de base...

El català relaxat de Jordi Portabella

Portabella fa sempre la sensació que s'acaba de llevar i ha dormit amb l'americana posada. Té la veu greu d'un actor de doblatge amb el tel d'afonia d'una nit de farra. I parla un català que, com ell, du...

El català bonista de Ricard Gomà

El català de Ricard Gomà té les arrels en l'associacionisme de carrer que creu de bona fe que canviar paraules canvia el món, que la llengua té tall i pot ferir. I en lloc de dir que "els nens immigrants...

El català d'Alberto Fernández Díaz

Aquesta setmana dedicaré els tastos als alcaldables de Barcelona. Començo pel PP. El català d'Alberto Fernández Díaz té, com el nom, un ADN castellà. L'ànima de la llengua, el que ens hi uneix visceralment,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | Següent >