image-alt

ALBERT PLA NUALART

Per què 'bo porqueria' I no 'bo escombraria'

Ahir parlàvem del bo porqueria. ¿No n'hauríem de dir bo brossa o escombraria, com també se sent força? Diguem d'entrada que el bo porqueria és el que dóna molt a can vi de córrer un gran risc. L'ús de...

Entrampats en els bons porqueria

Disfressats de plusos, primes, extres i bons, els calés que ara ningú sap on són han passat a les butxaques dels especuladors i altres lladres de camí ral. En la selva del capitalisme, els depredadors...

Si ets feliç, no et conformis amb menys

Per expressar el benestar interior, en català tenim dos adjectius: feliç i content. Podem estar contents i podem ser feliços, pe rò no podem ni ser contents ni estar feliços. Això de ser content , que era...

Si et vas quedar sense 'Pa negre'

L'èxit de Pa negre va desbordar les previsions i ens va obligar a repetir la promoció. Per informar-ne vam escriure al Facebook una frase que començava així: "Si et vas quedar sense, podràs..." No vam...

L'orgull de tenir-la curta

La dèria infantil i irracional de comparar llengües, que tan bé ha ridiculitzat Jesús Tuson als seus llibres, ens retreu als catalans que la tenim curta. Curta en dos sentits: per poques paraules i perquè...

Sobre la perfecció del català

Quan Saussure, pare de la lingüística moderna, va dir que la relació entre el mot fonètic i el seu significat era arbitrària, lluny d'afirmar una evidència, va contradir un dels prejudicis més universals...

Merci, gràcies, mercès: de res, no s'ho val

Voler-ho etiquetar tot de correcte o incorrecte acaba fent tenir una relació neuròtica amb la llengua. S'expressa bé qui sap tri ar la forma més adequada per a cada situació, i poc que podrem triar si el...

Els diminutius contra la dura realitat

Un llibret és un llibre petit, el text d'una òpera i un arrebossat de pernil dolç i formatge; i si bé una llibreta sol ser més prima que un lli bre, se'n separa per coses més importants que la mida. L'ús...

El 'per a que' de tot plegat

Tot just ahir un lector, fent referència a un titular de portada de l'ARA de diumenge -el d'una entrevista a Miquel Roca-, feia la se güent piulada al Twitter: "«No hi ha prou cohesió nacional perquè ens...

Aglutinacions (i 8): I per acabar 'encabat'

L'Alcover-Moll diu que encabat és la forma vulgar de en acabat , una locució recollida a tots els diccionari que vol dir després : "En acabat vindran". Joan Solà, a Plantem cara , aconsella a Xavier Pàmies...

Aglutinacions (7): Per això i perxò

A "No hi va anar, perxò / per això ", perxò se sorprèn de l'absència i per això en confirma la causa. La grafia perxò , avui tan insòlita com incorrecta, surt sovint a les actes del I Congrés de la Llengua...

Aglutinacions (6) Déu n'hi do o deunidó?

L'ús de déu n'hi do com a empàtica interjecció ponderativa és cada dia més viu en llengua oral però, en l'escrita, l'entrebanca una escriptura complexa que, a més, fa difícil trobar-lo al diccionari. Al...

Aglutinació (5): és clar o esclar?

La millor defensa d' esclar són frases que canvien de sentit si canviem és clar per es clar. "Stalin -per mi, és clar / esclar - era de dretes". Aquí és clar vol dir que no en tinc cap dubte; i esclar , que...

Aglutinació (4): és clar o esclar?

Les raons per escriure és clar i esclar no s'aparten gaire de les que ens fan escriure pot ser i potser. Ras i curt: són formes diferents amb un significat, una sintaxi i una fonètica diferents. Però així...

Aglutinació (3): sisplau o si us plau?

Fins ara hem vist casos d'aglutinació en què la forma final és fonèticament igual que la inicial: a l'hora / alhora, si no / sinó, al menys / almenys. Però n'hi ha d'altres en què és diferent perquè, pel...

Aglutinació (2): Almenys o al menys?

Un error habitual és escriure al menys en lloc d' almenys. L'error el provoca que es pronuncien igual i, sobretot, que en castellà s'escriu al menos. Però són dues formes molt fàcils de distingir. Almenys...

Aglutinacions (1): Sinó o si no?

En l'evolució d'una llengua, dues o més paraules es poden ajuntar per formar-ne una de sola. D'aquest fenomen se'n diu aglutinació , i en català en trobem molts i variats exemples. En algun cas només n'ha...

L'ordre de les paraules en la doble negació

Llegit l'article d'ahir, un lector em diu: "D'acord que quan cap, ningú, res, gens, enlloc, mai i tampoc van davant del verb no calgui el no , però és que aquesta estructura ja és molt castellana". I té...

Quan la doble negació nega la intuïció

Dijous vam titular "Ningú vol pagar la factura" i alguns lectors ens van advertir que havia de ser "Ningú no vol pagar la factura". Quan les formes cap, ningú, res, gens, enlloc, mai, tampoc van davant del...

La importància d'una vocal neutra

Dèiem divendres que allà i allí eren sinònims, però -com sol passar- no ho són sempre. Només allà , a més del primari sentit de designar un espai, expressa la idea de proximitat en el temps. "Quedem allí a...

Ho hem de posar ací, aquí, allí o allà?

Els adverbis ací, aquí, allí i allà són díctics: designen espais lligats a la situació dels que parlen. La majoria tenim clar l'ús d' aquí i allà , però alguns que no dirien mai ni ací ni allí ho arriben a...

Que ens escoltin no depèn del micro

La diferència entre sentir i escoltar sembla en principi clara. En un cas ho patim; en l’altre, ho busquem. Quan García Albiol, flamant alcaldable badaloní, s’acosta al micro i diu “Se m’escolta?” (vegeu la...

L'última vegada, El darrer cop

Al costat de radere, metàtesi de darrere no admesa per la normativa, en oral també era viu l'adjectiu rader : "Va la radera del grup".Avui no se sent, però rader havia gairebé des plaçat del tot, en la...

Què és metàtesi i què és paraula mal dita?

Parlàvem l'altre dia de les metàtesis: una sàvia estratègia que altera l'ordre dels sons d'un mot per facilitar-ne la pronúncia.Les metàtesis han hagut de lluitar amb un academicisme que sovint les ha...

Els últims estertors, espetecs o espeternecs?

Vivim aquests dies la fi d'alguns dictadors. Són agonies perilloses perquè el tirà acorralat pot fer encara molt mal. En castellà en diuen " los últimos coletazos ", però nosaltres no n'hauríem de dir ni...

Val més una rebolcada que una rebregada

La idea bàsica de rebolcar-se o rebolcar és fer tombs per terra o fer-los fer. Aques ta idea es pot estendre a dos sentits: el de vèncer o humiliar algú i un altre de més apassionat.El revolcón castellà...

"Si avui fem verema, demà follarem"

Això deia una cançó de Pau Riba aprofitant que follar vol dir trepitjar raïm i fer el coit . Sembla que follar s'imposa a cardar en aquest últim sentit, mentre que fotre (que rarament usem volent dir fer el...

Els que arriben i els qui se'n van

A "La noia que passa és veïna meva", l'antece dent de que és la noia i que passa és una oració de relatiu adjectiva. En canvi, a "La que passa és veïna meva", l'antecedent és implícit i la que passa és una...

El voltor qui passa i el vailet qui crida

El voltor d' El pi de Formentor de Costa i Llobera i el vailet de Tot l'enyor de demà de Salvat Papasseit exemplifiquen un ús del qui com a subjecte de l'oració de relatiu que trobem en català antic i...

Però què coi vol dir 'governança'?

De sobte, com bolets, sorgeixen paraules noves que ningú sap ben bé què volen dir. Les diuen els polítics, els politòlegs, els economistes. I un dia te les diu a l'ascensor aquell veí que sempre vol fer...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | Següent >