Albert Pla Nualart

Albert Pla Nualart

Sílvia Pérez Cruz: La timidesa sensual

La Sílvia Pérez Cruz és a tot arreu com un miracle que ens envolta. Quan la sents parlar, tan tímida i nena, penses que hem tingut sort que ningú li hagi fet mal. Amb 28 anys i una filla de quatre, es manté...

Quim Monzó: El salfumant del cofoisme

Quan Monzó obre la boca saps que és una víctima més dels monòlegs de Capri. Per això si l'ajuntes amb Pujol es fan les rèpliques millor que Tip i Coll. És un humor tardofranquista que neix de constatar que...

Josep Antoni Duran i Lleida: Una pulcritud crispada

Si m'obliguessin a definir el to amb què parla Duran i Lleida, diria que és el d'algú a qui li deuen i no li paguen. No és fàcil saber si el que li deuen és el fons de competitivitat o un ministeri, però la...

I de deures d'estiu, 'L'última lliçó'

Ara fa un any, una aula magna atapeïda escoltava l'última lliçó de Joan Solà. Si no hi éreu, ara la podreu llegir en un llibre acabat d'editar. A la portada, girat cap a nosaltres, amb una expressió de...

Quan el poeta es posa a inventar paraules

Si hagués d'explicar a un nen l'ofici del poeta li diria que crea llengua: girs, metàfores i fins i tot paraules. En aquest sentit, tots ho som una mica , només cal llegir el Diccionara. Tots, en algun...

Caure del terrat tot trencant-se la cama

"Si posem en dubte les regles, ens carreguem l'idioma tot retrocedint a èpoques prefabrianes", deia el comentari d'un lector ("o li traiem la pols i el posem al dia", diria jo). I un altre lector li feia...

El bon lingüista no corregeix la intuïció

La intuïció ens dóna pistes sobre la gramàtica profunda (biològica) de la llengua, que és sempre més complexa i subtil que la que atrapa el lingüista. A l'època de Fabra, per exemple, no es percebia amb...

Com demostra Solà, no hi va el pronom

A la frase del títol, el pronom que no hi va és ho . A "Com ho demostra Solà, no hi va el pronom" hi ha una duplicació inneces sària. Però si ara jo digués "Hi va el pronom, com ho demostra el fet que el...

Allò pel que lluitem i allò que ens convé

La normativa dels pronoms relatius és antiintuïtiva i això complica la vida a l'usuari. La construcció allò pel que lluitem , treta d'un text real, és incorrecta perquè, contra el que ens diu la intuïció,...

Correcció política i recursos expressius

A l' 1x1 d'abans-d'ahir dèiem "sord" a Al- Assad perquè no escolta el poble. Al mes de desembre parlàvem de dummies "anorèxics". I al novembre d'una relació entre PSC i PSOE "esquizofrènica". En cada...

Entre el quissoflauta i l'obrefàcil

Si els recogepelotas són aplegapilotes (no pas recullpilotes) i els sacacorchos són lle vataps (no pas treutaps ), tot i que recollir i treure són verbs més usuals que aplegar i llevar , és perquè per...

Pedanteria, estàndard i dialectes

Rebo dos renys per haver associat l'ús de pudir a la pedanteria. Admeto la crítica i de mano disculpes pel meu maldestre intent de lligar el tast amb la divertida història dels savis dels Piteus. Ells sí...

La nit és negra i el món put a formatge

Avui veurem si anem fins de nas. I dic nas i no olfacte perquè el català prefereix el que es veu i es toca. Nosaltres sentim "(una) olor de" i no pas "(un) olor a", com els castellans. Però l'olor, contra...

Hem d'apujar el teló amb més agilitat

Els editors d'un diari ens passem el dia remenant diccionaris, i al desembre l'Alba, una lingüista de l'ARA, va trobar a l'entrada teló del DIEC2 aquesta definició: "Tela gran que es pot baixar i pujar i...

Els perills de baixar la guàrdia

Els verbs apujar/pujar i abaixar/baixar no tenien, en la llengua prefabriana, la clara especialització que tenen ara en l'estàndard. Comparant el DIEC amb el DCVB es veu clar. En català antic i en alguns...

No us puc aconsolar però us puc acontentar

L'estàndard és una tria de les formes d'una llengua. I un dels criteris per fer-la és evitar redundàncies sense perdre matisos. Si dues variants formals diuen el mateix, se'n sol salvar només una. Sobreviu...

I ara l'objectiu és que Kenya sigui Kènia

Vèiem ahir com el DIEC havia passat de Zimbabwe a Zimbàbue en el lògic esforç de catalanitzar ortogràficament els principals topònims del món. I sembla que la mateixa lògica ens hauria de portar de Kenya a...

Ens ha costat però ja tenim Zimbàbue

Per a sort de tots, el DIEC2 ja s'actualitza digitalment . Prescindint del paper, el diccionari normatiu en línia creix i respira. Fa un parell de mesos s'hi van afegir un munt de modificacions (33 pàgines)...

Una complicació vàcua i iniqua

En la pronúncia espontània, línia és lí-nia i estàtua és es-tà-tua i són, per tant, paraules planes, però a efectes ortogràfics són lí-ni-a i es-tà-tu-a , cosa que les fa esdrúixoles i obliga a posar-hi...

Politòlegs, politicòlegs i politicastres

Un estudiant de ciències polítiques vol saber, amb raó, si quan acabi serà politòleg o politicòleg . La paraula en qüestió ve del grec polites , que vol dir ciutadà , el que viu a la polis o ciutat. Amb el...

La veterania contra el corrector electrònic

D'ençà que hi ha correctors ortogràfics als processadors de textos, dubtem de paraules que vèiem impecables. Jo mateix miro ara el que he escrit i no puc evitar un cert neguit quan veig veterania subratllat...

Per una llengua més nova que l'anar a peu

Sembla que el peatón castellà ve del piéton francès, que ve de piéter , que ve del llatí vulgar peditare (anar a peu). Nosaltres en diem vianant i això no seria cap problema si no fos que peatón permet fer...

O juguem tots o estripem els carnets

Rere l'estripada de carnet de Carod pot haver-hi una doble metàfora: una de factual -segurament conserva el carnet com a record- i una de semàntica -la plastificació demana tisores per ràbia que es tingui-....

'A banda' no és més genuí que 'a part'

He dit alguna vegada que el castellà ens interfereix tant per atracció com per repulsió. N'hi ha que estan convençuts que una forma és més cor recta o genuïna com més s'allunya del castellà. Quan això porta...

Rivals de 'tuit', 'tuitaire' i 'retuitejar'

Els neologismes de creació popular són una lliçó d'humilitat per als lingüistes, que s'haurien de limitar a recollir i a proposar formes i a as senyalar-ne els pros i els contres. Passat un temps, és...

Un xou de showmans xòumans i showwomen

Un estrangerisme adaptat gràficament al català, encara que només ens ho indiqui un modest accent, forma el femení i el plural en català i no pas com en la llengua d'origen. De l'anglès barman, barmaid,...

'El roce hace el cariño' o la mala peça al teler

El jove periodista em demana: "Com puc dir el roce hace el cariño ?" Li dic que de cap manera, que en principi els girs idiomàtics d'una llengua no es poden traduir a una altra. Em diu si pot escriure: "Com...

¿Algun dia podrem donar sustos i fer bulto?

El motiu pel qual certs castellanismes històrics acabats en o són al DIEC i d'altres no, tot i que hi piquen a la porta com el Picapedra, és matèria de iecòlegs , uns experts cosins germans dels...

Som(n)iem (en) / (amb) La Champions

La frase diu una veritat inqüestionable, però genera dubtes gramaticals. D'entrada, si somniem o somiem . Somniar té la complicitat de somni , però té el greu inconvenient que, en general, diem somiar ....

Puntualització sobre el 'punt' que vol dir 'mica'

"L'abstenció va ser un punt inferior a la prevista", deia el titular. Jo vaig entendre un punt percentual, però volia dir que va ser una mica inferior. D'un temps ençà s'ha posat de moda un ús de punt com...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 40 | 41 | 42 | ... | 44 | 45 | 46 | Següent >