image-alt

ALBERT PLA NUALART

La incerta frontera Entre nom i adverbi

Ho és tant d'incerta que encara que avui som dimecres, el diccionari ens diu que avui és adverbi i dimecres nom. Però a una paraula la defineix més el que fa que el que és. I si no fixeu-vos en però, que...

Fins demà, fins al març, fins (a) l'any que ve

Avui tornem a la gramàtica amb l'ús de fins i fins a . Una vella recepta diu: la a hi va si, en absència de fins , també hi aniria. "Arriba a la nit " fa que escriguem "No arriba fins a la nit ". I "Arriba ...

Val més menjar mona que veure la padrina

Som en dies de padrins estressats i és que la mona entra amb calçador en aquest no parar de la Setmana Santa. Però el padrí és, o era, molt més que això: era un pare davant Déu, un godfather gens mafiós que...

L'espai com a metàfora del temps

Per si encara no havíem perdut prou l'oremus barrejant penitents i doloroses amb biquinis i Saloufest, ara s'hi fica pel mig sant Jordi, el drac, la rosa, un munt de llibres i la final de Copa. Ahir mateix...

Cap aquí, cap al costat, cap (a) aquest costat

La caiguda de la a en les preposicions compostes fins a i cap a és un dels punts més vacil·lants de l'actual norma. Pel que fa a cap (a) , Fabra es limita a dir que la a cau davant els demostratius i alguns...

Ús i abús de 'per part de'

Hi ha usos de per part de que ningú discuteix: "Són cosins per part de mare". Però avui es fa servir sobretot per introduir l'agent d'una acció. Si l'acció l'expressa un verb, cal canviar per part de per...

Pertot arreu o per tot arreu?

Fabra escrivia pertot arreu perquè creia que l'adverbi arreu reforçava l'adverbi pertot . I el seu criteri es va convertir en una norma. El Diccionari auxiliar (1996) de Josep Ruaix, per exemple, es mostra...

L'obstacle és la democràcia?

Fa uns deu dies Albert Branchadell responia amb el seu article Desbancar el català? a un article meu del 20 de febrer ( Però, senyoreta, on es parla català? ) oposant-hi dos tipus d'arguments. D'una banda,...

El contrari d''avarar' no pot ser 'treure'

El verb avarar o varar tenia dos sentits oposats: el de posar en mar i el de posar en sec una embarcació. La norma l'ha restringit al primer, que s'estén a enlairar un estel o fins i tot a engegar una...

La dubtosa catalanitat del cep 'syrah'

M'escriu un amic viticultor per preguntar-me com es diu en català syrah , un tipus de cep de gra negre característic del Roine i en franca expansió a tot el món. El seu origen es tà envoltat de llegendes:...

Ignorància arran de nas

La realitat més propera sovint ens passa per ull. Coses que tenim a tocar del nas no sabem ni com es diuen. I tocar, en aquest cas, no és metafòric: parlo de les ulleres. En diem ulleres, sí, però com en...

'Acudit', 'xiste', 'xisto' i Conor McPherson

Onze anys després que Manel Dueso la convertís en una obra de culte al Romea, La presa de Conor McPherson ha travessat el carrer Hospital de la mà de Ferran Utzet i s'ha ficat a la Biblioteca de Catalunya...

A l'hora de les postres

Sembla clar que postre és un castellanisme però no ho és tant que ho sigui dir "El mató és una de les postres que m'agrada més". Igual que mengem entremesos per començar; mengem postres al final. Però així...

Us puc explicar Què he dinat?

Doncs en català normatiu no ho puc fer. Ni què he dinat, ni què he esmorzat, ni què he berenat, ni què he sopat. El que sí que us puc dir és què he menjat per dinar. I l'explicació és ben fàcil:...

Els àpats d'aquí I del nostre entorn

El nom dels àpats diu molt d'una cultura i és un bon embolic. Tot just llevar-nos tocaria desdejunar-se , trencar el dejuni de la nit -ho fan els espanyols i els anglesos (això vol dir breakfast )-, però la...

La petita diferència entre 'menys' i 'no tant'

"No serà tant!", diu el rabadà de la nadala quan li expliquen que un àngel ho anava anunciant. Si hagués parlat catanyol, hauria dit "Ja serà menys!", però el català tendeix a una retòrica de lítote: a...

L'enganyosa bondat del 'menys' ressuscitat

La millor prova que menys era ben mort a Catalunya i les Balears quan l'ideal depuratiu fabrià el va ressuscitar per al català literari és la famosa dita "Com més anem, menos va lem" (en versió balear, "Com...

Virtuts inventades per la impotència

El mal ús de la llengua pot fer mal -pot enfonsar reputacions- però també pot crear virtuts inexistents. Els resultats definitius de La Marató del 2010 avalen que els catalans som solidaris. La quantitat de...

Per què 'bo porqueria' I no 'bo escombraria'

Ahir parlàvem del bo porqueria. ¿No n'hauríem de dir bo brossa o escombraria, com també se sent força? Diguem d'entrada que el bo porqueria és el que dóna molt a can vi de córrer un gran risc. L'ús de...

Entrampats en els bons porqueria

Disfressats de plusos, primes, extres i bons, els calés que ara ningú sap on són han passat a les butxaques dels especuladors i altres lladres de camí ral. En la selva del capitalisme, els depredadors...

Si ets feliç, no et conformis amb menys

Per expressar el benestar interior, en català tenim dos adjectius: feliç i content. Podem estar contents i podem ser feliços, pe rò no podem ni ser contents ni estar feliços. Això de ser content , que era...

Si et vas quedar sense 'Pa negre'

L'èxit de Pa negre va desbordar les previsions i ens va obligar a repetir la promoció. Per informar-ne vam escriure al Facebook una frase que començava així: "Si et vas quedar sense, podràs..." No vam...

L'orgull de tenir-la curta

La dèria infantil i irracional de comparar llengües, que tan bé ha ridiculitzat Jesús Tuson als seus llibres, ens retreu als catalans que la tenim curta. Curta en dos sentits: per poques paraules i perquè...

Sobre la perfecció del català

Quan Saussure, pare de la lingüística moderna, va dir que la relació entre el mot fonètic i el seu significat era arbitrària, lluny d'afirmar una evidència, va contradir un dels prejudicis més universals...

Merci, gràcies, mercès: de res, no s'ho val

Voler-ho etiquetar tot de correcte o incorrecte acaba fent tenir una relació neuròtica amb la llengua. S'expressa bé qui sap tri ar la forma més adequada per a cada situació, i poc que podrem triar si el...

Els diminutius contra la dura realitat

Un llibret és un llibre petit, el text d'una òpera i un arrebossat de pernil dolç i formatge; i si bé una llibreta sol ser més prima que un lli bre, se'n separa per coses més importants que la mida. L'ús...

El 'per a que' de tot plegat

Tot just ahir un lector, fent referència a un titular de portada de l'ARA de diumenge -el d'una entrevista a Miquel Roca-, feia la se güent piulada al Twitter: "«No hi ha prou cohesió nacional perquè ens...

Aglutinacions (i 8): I per acabar 'encabat'

L'Alcover-Moll diu que encabat és la forma vulgar de en acabat , una locució recollida a tots els diccionari que vol dir després : "En acabat vindran". Joan Solà, a Plantem cara , aconsella a Xavier Pàmies...

Aglutinacions (7): Per això i perxò

A "No hi va anar, perxò / per això ", perxò se sorprèn de l'absència i per això en confirma la causa. La grafia perxò , avui tan insòlita com incorrecta, surt sovint a les actes del I Congrés de la Llengua...

Aglutinacions (6) Déu n'hi do o deunidó?

L'ús de déu n'hi do com a empàtica interjecció ponderativa és cada dia més viu en llengua oral però, en l'escrita, l'entrebanca una escriptura complexa que, a més, fa difícil trobar-lo al diccionari. Al...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | Següent >