image-alt

UN TAST DE CATALÀ

ALBERT PLA NUALART

Però què coi vol dir 'governança'?

De sobte, com bolets, sorgeixen paraules noves que ningú sap ben bé què volen dir. Les diuen els polítics, els politòlegs, els economistes. I un dia te les diu a l'ascensor aquell veí que sempre vol fer...

Però, senyoreta, on es parla el Català?

Els alumnes xinesos d'una escola del barri de la Salut de Badalona pregunten a la mestra -sense ni un bri d'ironia-: "On es parla el català?" Els és difícil entendre, tot i acceptar-ho estoicament, que el...

Complements directes amb 'a' i sense

Un lector no veu clar que en la frase d'ahir "Al pare no l'he vist" escrigui al pare i no el pare . Ell té entès que el complement di recte (CD) no porta cap a al davant. És un tema interessant que Joan...

Pleonasmes amb el pronom 'li'

El pleonasme és la presència simultània en una mateixa frase d'un pronom i del nom que re presenta. A " Li diré al Joan que vingui", li és el Joan . El pleonasme ha sigut durant anys una mena de papu del...

La por del purisme a la llengua

Una lectora, indignada, ens reclama que, d'una vegada, deixem d'escriure "por A". És el to comminatori i irreflexiu d'algunes de les queixes lingüístiques que rebem de tant en tant. La nostra lectora devia...

"El rei s'asseu al tro i l'orangutà al divà"

Com que no hem d'escriure camion sinó camió ni tampoc marron sinó marró , alguns cr euen que tron ha de ser tro , però l'únic tro que existeix és el que sentim després del llamp.Per la mateixa regla de...

"D'això ja (en) fa 4 anys"

La pressió del castellà crea una forta inseguretat sobre l'ús dels pronoms en i hi . Un ús que, d'altra banda, malgrat ser obligatori en estàndard, no és viu en tots els dialectes. Els que el tenim viu...

Què tenen d'eixerits els pèsols?

El símil, igual que la metàfora, expressa l'experiència d'una idea lligant-la a una re alitat sensible. La fragilitat ni es toca ni es veu, la ro sa sí. La metàfora reemplaça i el símil compara. Un bon...

Però, finalment, d'on va sortir el geni?

El d'Aladí, vull dir. ¿Surt de la làmpara, la làmpada, la llanterna o la llàntia? Totes quatre procedeixen de lampas , que en grec antic vol dir torxa . Són, per tant, coses que fan llum. La llàntia, del...

Alguns apunts sobre el 'lo' neutre (i 3)

"Actualmente todos los escritores catalanes, salvo raras excepciones, admiten un artículo neutro distinto del masculino, empleando com artículo masculino el o lo reducibles a l , y como artículo neutro lo...

Alguns apunts sobre el 'lo' neutre (2)

Quan Fabra legisla sobre el lo , sembla que ignori la diferencia crucial entre interferència i evolució condicionada pel castellà.I és que en l'evolució és tota la llengua com a sistema la que es mou, i no...

Alguns apunts sobre El 'lo' neutre (1)

El primer que cal dir sobre el lo neutre és que el que avui prescriu la normativa no havia existit mai en català. El lo literari que, a partir del segle XIII, es va anar imposant -com a article masculí- a...

Un article sobre l'article

Fòssils lingüístics com tot lo dia i topònims com Sant Joan Despí ( d'es pi ) proven que els tres articles que avui conviuen com a variants dialectals no van sorgir en paral·lel i en zones diferents sinó...

Esfondrats per un ample consens

Trobo al Google 4.250 amples consensos i 79 anchos consensos . Sembla, doncs, que ni ample equival ben bé a ancho ni ampli a amplio .I això és el que es desprèn d'alguns diccionaris.També és clar, però, que...

Vigileu molt què tatxeu

Tatxar i taxar deriven del llatí taxare , que vol dir toquejar i per extensió avaluar . Per avaluar si el meló està al punt abans el to quegem, però si en volem estar més segurs el tatxem, és a dir,...

¿Li ha pagat i l'ha pegat O l'ha pagat i li ha pegat?

Decidir si un verb regeix un complement di recte o indirecte de persona crea bastants dubtes. I els dubtes porten a un mal ús de la preposició a , tant per incorrecció ("La grip afecta a Messi") com per...

El perquè dels tres 'perquè'

El català normatiu té tres perquè . Un in trodueix l'oració que ens diu el motiu de l'acció del verb de la principal: "Riu perquè es tà content". L'altre introdueix l'oració que ens diu la finalitat del...

El regust amarg del cafè irlandès

Les batalles ideològiques, les que fan que l'opinió pública tendeixi a veure les coses d'una certa manera, les guanya qui és capaç d'imposar paraules que ja són, en elles mateixes, ideologia. El nostre...

Com va aquí el verb: en singular o en plural?

La concordança entre subjecte i verb no és sempre tan clara com sembla. El plural tant el pot marcar la forma ( molts ) com el sentit ( la majoria ). Quan una forma en singular té un sentit plural, el verb...

Ràpid, de pressa o ràpidament

Em diu una amiga que avui tothom diu ràpid en lloc de ràpidament, i em demana què em sembla. Seria fàcil dir que tot s'escurça quan hi ha pressa, però el cert és que aquest fenomen, el d'adjectius fent...

Estalvis que no foraden les estovalles

Ahir parlava de la pressió de la publicitat. Volia dir, esclar, de la publicitat en castellà. Perquè aquest és el drama: els eslògans es pensen en castellà i després es mira que la traducció hi encaixi. I...

En volem més, No en tenim prou

Les dues frases del títol poden semblar sinònimes, però només ho són si aquest en representa una cosa -sigui sopa o llibertat - de la qual ja hem parlat. Si el nostre desig és genèric i universal, només la...

Verbs incoatius: Paranys i doble vida

Els verbs acabats en -ir es divideixen en purs i incoatius. Els incoatius afegeixen a l'ar rel la forma -eix ( -ix en occidental) en els temps de present (tret de la 1a i 2a persona del plural). És pur...

Un tast de gelat Ben glaçat

Aprofitant que el termòmetre cau en picat, avui us parlaré del gel i el glaç, i els seus derivats, que són una prova més que la sinonímia no és mai perfecta. Com en tot, però, la intuïció vacil·la i els...

image-alt

Pecats que porten la penitència

Alguns se sorprenen que sent corrector ompli l'imprès que altres emplenen , em creui amb algú en lloc d' encreuar-m'hi , tituli llibres que podria intitular i faci les coses al revés , i no pas a l'inrevés...

image-alt

Dinou maneres d'apretar sense fer mal

Demà el fred apretarà. Però en català no ens deixen apretar res. El verb apretar és un castellanisme històric que, de tan antic -el diccionari Labèrnia (1840) ja el recull-, el sentim ben nostre i se'ns fa...

Altres, d'altres i altres 'altres'

"N'hi ha moltes cadires" és un dels errors típics dels aprenents de català. Diuen un en que no toca i que ells associen a haver-hi . És un en que està molt emparentat amb el de que vèiem l'altre dia, però...

image-alt

Cau la mateixa pluja

Vaig aprofitar la nit del dia de Reis, quan petits i grans s'entretenen amb noves joguines, per anar a veure l'última pel·lícula d'Icíar Bollaín. L'autora d'inspirats films intimistes s'atreveix aquí amb...

Els imants també repel·leixen

El poderós imant que és el castellà per a tots nosaltres té dos pols: l'un atrau i l'altre re pel·leix. I dels efectes, també nocius, de la repulsió en parlem ben poc. Avui us en dono una mostra que infesta...

image-alt

Mentre ens deixin, el gust serà nostre

És època de mal de coll. Només cal veure els anuncis de la tele. Però allà, sovint, el mal de coll és mal de gola, una manera de dir-ho més paral·lela al dolor de garganta . La pressió, en aquest cas, és...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | Següent >