Publicitat
Publicitat

ESMOLET DE PARAULES

Abisme

Literalment és una profunditat insondable, de fons més hipotètic que real. És el pou pel qual caus en els pitjors malsons o en els atacs de vertigen. Un forat que et xucla i et fica en aquella negror on es perden tots els referents.

"Des d'un abisme, clamo a vós, Senyor" és el vers d'arrencada del psalm De profundis , que va servir a Oscar Wilde per titular la carta que va escriure al seu amant des d'una llòbrega presó de Reading.

Com a concepte bíblic, passa de ser el caos original en què les aigües subterrànies cobrien la terra a una mena d'infern: un espai d'extensió indefinida, ple de misteri i dolor, on cada pecat troba la seva penitència.

En l'ús retòric se sol fer servir per obligar-nos a frenar en una manera de viure insostenible en el temps. Ara ens diuen que els Estats Units n'estan al mateix caire. I hi recorrem per traduir fiscal cliff , tot i que seria més exacte dir-ne penya-segat fiscal .

Pel mateix preu, i extrapolant, també podríem dir que el capitalisme damunt el qual, empobrits i ranquejant, encara cavalquem ens porta a un abisme ecològic en què les aigües més profundes dels oceans potser tornaran a cobrir la terra com al començament del Gènesi .

¿Serem a temps d'aturar-nos a uns metres del precipici o protagonitzarem una memorable estimbada de pel·lícula amb els nostres cotxes de 300 cavalls? Només sabem que el forat es va fent gran a mesura que ens hi acostem.

Tu per mi, jo per tu i tots dos per aquells altres anem deixant per a un demà incert i uns néts innocents el que en el fons ja sabemque és una urgència.

Si no aprofitem la crisi per canviar de rumb partint d'uns valors diferents, l'abisme és el futur de tots.

Riure, malgrat tot