02/10/2011

Alfons López Tena: El notari exaltat

1 min

Aparenta la grisor del funcionari d'estat que ha sacrificat la joventut empollant codis de sintaxi impossible. L'arquitectura cranial i la clenxa tenen estètica de llibres de FEN. Però quan n'esperaries giragonses per dir obvietats, et sorprèn amb una claredat incompatible amb la política.

Sempre fa la impressió que s'acaba de barallar a crits. Manté ad infinitum aquell punt d'entresuor de quan perds els estreps. I els ulls li brillen amb flames d'una guerra interior que només porta bé si l'encomana i es converteix en l'enemic públic número u.

Té un discurs tan apassionat, potent i autònom que pots baixar un moment a l'estanc mentre parla. És imbatible en la dialèctica que obliga a estar sempre emprenyat, però té la gràcia fallera que, espigolant anècdotes i xafarderies, posa prou salsa en el ressentiment per fer-lo atractiu.

En un clima de tolerància, té una deriva cap al friqui pintoresc. Però si la crispació es fes prou general per posar sota zero el sentit de l'humor, el que alguns ara qualifiquen de brams d' outsider podrien passar a ser consignes electritzants de líder carismàtic.

Fa bo el tòpic que diu que el valencià, quan és catalanista, defensa la causa amb la xuleria d'un nacionalista espanyol. Però el que té prou sentit del ridícul per no deixar-se inflamar pel foc patrioter, sap també que l'enemic t'ha vençut quan t'ha fet igual que ell.

stats