Constitució

Ve del terme llatí constitutio i en tradueix un de grec que volia dir posar els fonaments d'alguna cosa , però el seu objectiu fonamental és controlar el poder institucional d'un estat perquè no vulneri els drets dels seus ciutadans.

La primera que es coneix la va promulgar un rei sumeri cap allà al 2300 aC. Del poc que n'ha quedat sabem que alliberava de pagar impostos viudes i orfes i que protegia els pobres de la usura dels rics.

L'Antiga Grècia va passar de la de Dracó, que condemnava a mort amb una gran facilitat, a la de Soló, que elegia la classe dirigent entre els més adinerats. I uns anys després va venir Clístenes, que la va tornar a regirar de dalt a baix per posar les bases de la democràcia.

Però el model actual va néixer amb l'Edat de la Raó de la mà dels filòsofs Hobbes, Rousseau i Locke. Pretenia que els governs constitucionals fossin estables però alhora adaptables, que representessin el poble però li haguessin de retre comptes de tot el que fan.

Poden ser escrites o no i un tret inherent de les primeres és la forta resistència al canvi. Però fins i tot les més atrinxerades, aquelles que afirmen que part del seu articulat és immodificable, poden ser alterades per la voluntat dels ciutadans.

Per damunt seu hi ha sempre el dret dels pobles a no reconèixer un govern si actua contra els seus interessos, i aquest dret legitima, per exemple, l'actual primera potència mundial, filla directa d'una revolta contra la llavors vigent Constitució.

En ple segle XXI el que les fa fortes és que no tinguin por a la democràcia. En canvi, és aberrant que no les utilitzin per tutelar els drets de les minories socials o nacionalssinó per intentar esclafar-les.