15/06/2019

Correcció política i futbol femení

2 min

La correcció política, aliada amb l’actualitat, pressiona aquests dies els mitjans de comunicació perquè no diguin mai “futbol femení” sinó “futbol”, ni “Mundial femení” sinó “Mundial”. És un vesper que no hauria de trepitjar, però no em puc estar de fer-ho. Un comunicador ingenu (i també una comunicadora ingènua) pot argüir que la seva missió és comunicar i que comunicar vol dir fer-se entendre. Si dient una paraula ens fem entendre, no en calen més. Si no ens fem entendre, en calen més. Si dient “els polítics” en certs contextos tothom entén “els polítics i les polítiques” no cal dir cada vegada “els polítics i les polítiques”. Entre altres raons perquè alguna vegada se’ns escaparà dir “els polítics” referint-nos als dos sexes i, a més de sexistes, serem incoherents i incomprensibles.

Tal com és el món ara, si dic “en el pròxim Mundial” i res més, molts entendran el Mundial de futbol i ningú entendrà el Mundial de corfbol. I és que les pressuposicions de l’audiència sobre la realitat juguen un paper crucial en la comunicació. El futbol, com a esport rei, pot ser obviat. El corfbol no. I darrere d’aquest ús asimètric no hi ha una voluntat de discriminar sinó de comunicar. Tal com és el món ara, si dic “en el pròxim Mundial de futbol” i res més, la gran majoria entenem “de futbol masculí”. Dir sempre futbol quan ens referim al futbol femení -sempre i en tots els contextos-és una font de malentesos que l’instint comunicador no intimidat per la correcció política sap quan i com ha de desfer. ¿Desfer-los discrimina? ¿És sexista? ¿Per la por a ser titllats de sexistes hem de ser mals comunicadors?

Una idea central de la correcció política és creure que parlar del món com si ja fos el que voldríem, ens porta al món que voldríem; i parlar del món com el que és, ens encadena al món que és. Puc entendre la fascinació que certa progressia sent per aquesta forma de pensament màgic. I encara entenc millor que des de l’establishment s’aculli i es fomenti amb entusiasme. A qui defensa privilegis li va molt bé que els desposseïts se centrin en corregir la llengua i no en transformar la realitat. El problema, per als comunicadors, és que el referent de la nostra audiència és el món real i és partint d’aquest món que hem d’afrontar el difícil repte de fer-nos entendre.

Algú em dirà que tota transformació de la realitat comporta canvis en el llenguatge. És exacte: aquest és l’ordre. Comprenc que invertir-lo sigui una temptació irresistible: estalvia sang, suor i llàgrimes. El mal és, però, que sense sang, suor i llàgrimes la realitat no es mou. Ens pensem que estem fent qui sap què, i més aviat fem el ridícul. Si fent el que cal fer perquè es mogui, el futbol femení va a més i arriba a ser tan central socialment com el masculí -¿no ens civilitzaria més igualar-los a la baixa?-, dir futbol o Mundial passarà a ser ambigu. Fer-ho ara ambigu i crear malentesos per promoure’l no és gaire diferent de fer entrar el clau per la cabota.

stats