Corrupció

Etimològicament vol dir desfer la integritat, com la desfà la mort en un organisme, i sol començar amb petits detalls: una trampeta que afavoreix un parent, factures en negre per obres a casa, regals passats de rosca, informació privilegiada que ajuda a invertir.

Quan fa temps que hi convivim costa sentir la seva pudor de podrit si el pas de cistell a cove s'ha anat fent vímet a vímet. La música de fons és sempre la mateixa: "Això meu no és res si ho compares amb el que fan d'altres". Fins que arriba el dia que l'hi has d'explicar a un jutge.

S'envolta d'un munt de coartades -"Només faltaria que jo, que m'hi he deixat la pell, no pogués ara..."- i en són còmplices uns valors que no han sigut mai prou radicals i autèntics per tenir d'únic referent la pròpia consciència.

Com el virus dels constipats, és a tot arreu esperant una oportunitat. Aprofita la més petita baixada de defenses per infectar-nos. Però és en el clima moral que anomenem poder que es converteix en epidèmia.

Tots hi contribuïm quan, en lloc d'exercir una constant vigilància sobre els que hem votat, ens xutem entreteniment idiotitzant arrepapats al sofà de casa.

¿Som realment tan ingenus per creure'ns el senyor que s'eternitza en el càrrec dient: "Tranquils, no cal que patiu: la meva vocació de servei ja us traurà les castanyes del foc"? ¿Té cap sentit fer tants escarafalls quan descobrim que és un xoriço?

Sempre serà aquí -sota la catifa o omplint portades- mentre deleguem en altres el nostre dret i deure d'implicar-nos en política. Per prosperar i estendre's només necessita naturalesa humana i opacitat. Tots podem combatre-la i ningú se'n pot rentar les mans.