Fortaleses de paper
"L'habitatge de propietat ha passat de ser una font de seguretat a ser un llast"
Santi Vila
La frase de l'ara conseller i exalcalde de Figueres constata una evidència. És un llast per als que van comprar en els últims anys de la bombolla i ara tenen una hipoteca que val més que el pis, i també perquè ens fixa al territori i no facilita la mobilitat laboral.
Però hi ha motius més de fons perquè els polítics amb sensibilitat social haguessin hagut de clamar sempre, fins i tot en el desert, per promoure el lloguer i no la propietat.
És evident que hauria evitat la bombolla i els serials de corrupció que protagonitzen polítics, banquersi promotors. També ho és que ara no tindríem paisatges idíl·lics encatifats d'urbanitzacions fantasmagòriques. Ni els desnonats conviurien amb milers de pisos buits.
Però el foment públic de la propietat ha fet estralls menys visibles: ha soscavat la sensació de ser part solidària d'una comunitat. I ens ha tancat en petites fortaleses que creen la il·lusió de ser autosuficients.
En l'instint de posseir, de tenir més que el veí, hi ha alguna cosa que ens aïlla. Tot el que tenim però no necessitem conspira secretament contra la nostra felicitat. Tothom necessita, és cert, un lloc per viure, però cal que sigui seu per sempre?
La lliçó de la crisi servirà de poc si no ens modifica profundament. Si no entenem que l'arrel del desastre va ser convertir un dret fonamental en objecte d'especulació i cobdícia. Si no aprenem que és justament aquesta obsessió per construir la nostra seguretat al marge dels altres la que ens ha acabat deixant a tots en la intempèrie.
