Puntualització sobre el 'punt' que vol dir 'mica'

"L'abstenció va ser un punt inferior a la prevista", deia el titular. Jo vaig entendre un punt percentual, però volia dir que va ser una mica inferior. D'un temps ençà s'ha posat de moda un ús de punt com a sinònim de mica que no em convenç gens: un comentari pot ser un punt estúpid i un vestit un punt cridaner. És cert que un dels sentits de punt és poca quantitat . Els que cuinen ho saben prou bé. A una sopa li pot faltar un punt de sal , és a dir, una mica de sal .

El català expressa la idea de quantitat molt petita de diverses maneres: mica, xic, bo cí, engruna. És una idea amb sinònims tan suggerents com polsim -el pa de pessic amb què arrenca El quadern gris té "un polsim de sucre ingràvid"- o tan curiosos com pensament - Un pensament de sal, un pessic de pebre és el magnífic recull d'articles que va escriure Montserrat Roig abans de morir-. Però això no vol dir que siguin sempre intercanviables.

A la sopa hi pot faltar un pessic de sal, però no un bocí . I sembla que els únics que po dem ajuntar a un adjectiu són mica i xic . De la mateixa manera que no podem dir que algú és un pessic intel·ligent o una engruna beneit, tampoc podem dir -com cada cop sento més- que és un punt extravagant. En canvi, em sembla raonable estendre tenir un punt de , que el DIEC sembla limitar al sentit del gust, a altres significats. El mateix que no pot ser un punt extravagant, pot tenir-ne un punt.