04/08/2018

Siurana i el turisme de qualitat

2 min

Quan fa no gaires anys visitaves Siurana (Priorat) et preguntaves què preservava de les masses aquella meravella. És cert que als hiverns, des dels 90, la visiten escaladors de tot el món, però no és fins ara que el turisme -entès en el pitjor sentit- amenaça de desbordar el seu espai exigu. L’essència de Siurana (Xibrana en àrab) és ser inexpugnable i això explica que els canvis triguin a arribar-hi. Un dels últims musts de Catalunya que resisteix l’embat turístic també va ser l’últim enclavament musulmà independent al nord de l’Ebre. La llegenda romàntica de la seva conquesta, amb el cavall blanc de la seductora Abd-el-Azia clavant la ferradura en roca calcària abans d’estimbar-se, només embelleix la probable i prosaica realitat d’un emirat aïllat i inviable que el 1153 devia pactar la rendició i el seu exili a València.

Com Abd-el-Azia, els siuranencs pateixen cada estiu el setge d’uns altres infidels partint d’una angoixant desproporció de forces: tres o quatre desenes de veïns entomen la invasió diària de centenars de cotxes. Afronten, a molt petita escala, el mateix repte que Barcelona: atraure un turisme de qualitat -i quantitat controlada- que no prostitueixi el lloc que visita. Turisme de qualitat? Sintagma curiós i una mica oximòric, perquè la diferència entre turista i viatger posa límits molt clars a la qualitat del primer concepte. El turista no descobreix, obeeix. No el guia cap atzar, va on li diuen les guies. De qualitat vol dir, en aquests casos, que gasta molt i embruta poc.

Però l’únic visitant que no adultera Siurana, l’únic que no la tenyeix de vulgaritat amb la mirada, és el viatger. Com aquells encara joves Joan Sales i Núria Folch que, als anys 50, entrevistant pagesos analfabets per al diccionari Coromines, la van descobrir des del coll d’Arbolí. I és que aquest paradís a punt de perdre’s ha atret i acollit perdedors de tots els bàndols. Com, si no, s’explicaria que les tombes dels dos empedreïts republicans comparteixin cementiri amb la del nazi i escalador flamenc Jan Buyse. El mateix home que en vida va moure tota la seva influència perquè li arribés l’electricitat i no acabés mai d’arribar-hi la carretera que ara fa possible la plaga turista.

¿Hi pot haver turisme de qualitat amb fàcil accés? ¿Baixen viatgers dels cotxes amb aire condicionat? Una certa inexpugnabilitat no és només l’essència de Siurana: és la condició necessària per estimar un destí. Ho pensava l’altre dia quan, refrescant-nos en la pau salvatge dels gorgs de la Febró després d’un prolongat descens sota un sol implacable (una pau que, per cert, ja és impossible trobar en cap platja catalana), vam ser envaïts per una partida de guiris estressats i vermells com gambes. Quatre totterrenys els havien deixat a peu de cascada i s’hi feien selfies a tota pastilla. Qui ensenyarà a aquest turisme que consumir experiències fa impossible viure-les? Qui, mentre no ho aprenguin, els mantindrà lluny de Siurana?

stats