31/12/2012

"T'haurà quedat algun raïm"

2 min

Divendres vaig dir que avui parlaria de la forma entre ells quan ells és inanimat, i us prometo que ho faré ben aviat, però el calendari ens imposa un tema més actual. No se me n'acut cap de tan oportú com el que em suscita aquesta frase del títol, treta de la nadala de Josep Thió És un desig .

Sembla que el costum de celebrar les 12 campanades menjant raïm va néixer l'any 1909, quan uns viticultors valencians ho van popularitzar per donar sortida a un excedent de producció. Altres fonts diuen que molt abans ja se'n menjava a la Puerta del Sol, cosa que prova que és una tradició importada.

Sigui com sigui, hem de tenir present que, des d'un punt de vista lingüístic, podem dir que ens mengem el raïm o bé els dotze grans de raïm, però no hauríem de dir mai que ens mengem els raïms, ni els dotze raïms. I, per tant, tampoc ens pot quedar algun raïm sinó una mica de raïm.

Raïm és un nom no comptable, com ara sal o sorra , i igual que no ens podem ficar a la boca 12 sorres, tampoc ens podem empassar 12 raïms.

Seria, però, inexacte dir que raïm no és mai comptable. No ho és si vol dir fruit de la vinya, però sí quan és sinònim de penjoll o carràs (en castellà racimo ). Si no fos redundant, podríem parlar d'un raïm de raïm, com diem un raïm de plàtans.

De manera que si a cada campanada n'engolíssim un penjoll, sí que ens menjaríem 12 raïms. No descarto veure-ho algun dia a Telecinco.

Alguns ho volen arreglar menjant 12 gotims. Gotim els sembla més poètic i escaient que gra . Però resulta que gotim és també un conjunt de grans, i se'n sol dir dels queden al cep després de la verema. Dels inútils, vaja. Val més, doncs, que aquesta nit aneu al gra.

stats