En defensa de la superioritat moral

En campanya electoral sempre hi ha partits que acusen altres formacions de “superioritat moral”. És un terme en què s’escuden -brandant-lo com a retret- les ideologies que, revestint-nos de “superioritat moral”, qualifiquem de “menys progressistes”. ¿És menys progressista Le Pen que Mélenchon, Rivera que Iglesias, May que Corbyn, l’espanyolisme que el catalanisme? No sembla que els partidaris dels primers ho vegin així.

¿Hi ha algun criteri objectiu per fixar la qualitat moral de les posicions ideològiques? ¿En tenen menys els extrems que el centre, siguin de dretes o d’esquerres? ¿Són igual de morals els de Vox que els de Podem, a qui els primers anomenen ultraesquerra? El tema va aflorar a la tertúlia de dilluns d’ El matí de Catalunya Ràdio. “Hi ha gent que pensa que l’avortament no ha d’existir i gent que pensa que sí”, deia Montserrat Nebrera des de l’implícit que tot era igual de legítim i respectable. I Terribas li feia un eco que volia ser torpede: “I gent que pensa que s’ha d’expulsar els sensepapers i gent que pensa que se’ls ha d’acollir”.“Efectivament -entomava Nebrera-, i gent que pensa que hi cap tothom i gent que pensa que no”. “I gent que pensa que s’ha d’acabar amb les autonomies i...”, apuntava Terribas. “I gent que pensa que hem de ser com França i gent que pensa que hem de ser com Alemanya”, la tallava Nebrera, posant-ho tot al mateix nivell amb el suport entusiàstic de Jordi Cañas.

La llista seria interminable -la pena de mort, l’homofòbia, l’esclavitud, el racisme...- i faria molt difícil, per no dir impossible, mantenir la neutralitat moral sense caure en el cinisme. Tota societat -local, nacional, estatal o internacional- hauria de delimitar moralment, d’entrada, el debat polític, i marcar-hi línies vermelles. Retreure als abolicionistes que se sentin superiors moralment als esclavistes parteix de la idea que no hi ha progrés moral: que l’abolició de l’esclavitud no ens civilitza. Si qui creu que civilitza peca de “superioritat moral”, jo m’abono a aquest pecat sense cap reserva. I, parlant de pecats, seria bo preguntar a qui, en moral, passa per summa autoritat si és igual de moral el masclisme que el feminisme, si tot feminisme és un masclisme amb faldilles. Sabíem que el Vaticà no era progressista, però no deixa de sorprendre que fins i tot amb un papa que passa per ser-ho pugui arribar a ser tan reaccionari.

“Ja hi tornes -em podrien dir Cañas i Nebrera-. Ja tornes a repartir carnets de progressista i reaccionari a persones amb ideologies que són igual de legítimes i respectables”. No, per a mi no ho són. I no ho són perquè, com he dit abans, crec en el progrés moral, i crec que aquest progrés destil·la i afina uns drets que només es poden qüestionar i atacar anant enrere, deshumanitzant-nos. Si no posem els drets humans -els que siguem capaços de consensuar i subscriure- com a línies vermelles del debat polític i deixem fora de joc els que els ataquen, la que quedarà fora de joc és la mateixa democràcia.