"L'indult ha d'arribar perquè no sóc cap assassina"

María del Carmen García

LA DONA QUE VA MATAR el violador de la seva filla ruixant-lo amb benzina i tirant-li un misto espera indult a casa mentre José Bretón ingressa en presó gairebé de per vida i Bárcenas hi rumia si ho destapa tot.

Tots tres casos susciten fortes passions en les xarxes digitals. No falten els que veurien en l'indult de la dona una legitimació de l'ull per ull, ni els que demanarien per a Bretón la pena de mort, ni els que posarien Bárcenas a fer treballs forçats.

Però la justícia no pot actuar mai a partir de judicis morals o per un sentiment de revenja. Ha de tenir la fredor de defensar els interessos de tots sense crueltats gratuïtes.

Ningú és ningú per decidir graus de culpabilitat moral. Una filosofia tan impossible de desacreditar com el determinisme ens exculparia a tots. En conseqüència, l'objectiu de la justícia no és assumir el paper diví de castigar sinó el de fer el millor pensant en el bé comú.

Més enllà de si María del Carmen García és una màrtir, Bretón un psicòpata i Barcénas un lladre, la pregunta clau és què s'hi guanya o s'hi perd amb la seva condemna.

L'indult de la mare de Benejússer no es pot basar en l'impossible judici moral de si és o no assassina, sinó en si va actuar en unes circumstàncies tan excepcionals que la seva llibertat no és perillosa per a ningú i com a societat no hi guanyem res empresonant-la.