Dins el partit o dins del partit?

En Fèlix no té clar l'ús de de darrere un seguit d'adverbis que es fan servir com a preposicions: dins / fora , davant / darrere , damunt / sota , dalt / baix , etc. Dubta entre "Tenen problemes dins el partit" i "dins del partit" o bé entre "Es van manifestar davant l'Ajuntament" i "davant de l'Ajuntament". I es pregunta què condiciona la tria.

En la majoria de casos, crec que el més sensat és dir que és opcional i prou. I potser la millor prova que no val la pena escalfar-s'hi el cap és que els poc gramàtics que en parlen tampoc no estan d'acord.

Ruaix es mostra més partidari de la forma simple adduint raons d'estil i tradició, i afirma que afegir el de és un tret característic del castellà que no es troba ni en francès ni en italià. Badia, en canvi, veu en l'omissió del de "un nivell alt d'elocució". I alguns llibres d'estil l'associen a registres marcadament cultes.

Cal saber, però, que aquest de és obligatori quan l'adverbi que fa de preposició no precedeix immediatament el seu complement ("Hem quedat davant mateix de l'església") i quan el complement és un pronom personal fort ("Vaig darrere d'ell"). No hi va, en canvi, si és un possessiu ("Vaig darrere seu").

Fora d'aquests casos i dels girs idiomàtics que són com són, la tendència és que com més planer i col·loquial sigui el registre més hi afegim de , però jo no l'exclouria del registre més neutre.

De més a menys formal escriuria "Ho trobaràs dins l'armari / dins de l'armari / a dins de l'armari". I quan l'adverbi va precedit d'una a i fa de preposició, no solem prescindir del de .

Però la presència de la a davant aquests adverbis és un tema prou complex per dedicar-hi el tast de demà.