11/01/2011

La 'petjada' que ens deixa la 'huella'

1 min
Daquesta, Pero

Tots intentem no viure en va, que la nostra vida deixi marca. D'aquesta marca en castellà se'n diu huella . De huella sempre en deixem, encara que sigui als calçotets. (D'aquesta, per cert, se'n diu llepet .) Però de l'altra: de la profunda i duradora que deixa un geni, o una obra literària, sempre n'havíem dit empremta i d'un temps ençà em trobo que gairebé només se'n diu petjada .

La cosa ha arribat a l'extrem que ja es parla de petjades dactilars : a la Viquipèdia n'hi ha un munt. Però les petjades , a diferència de les huellas , només les podem fer amb els peus.

I el seu únic sentit figurat és el que indica el camí que ha seguit algú. Per tant, ni podem seguir les empremtes dels genis, ni els genis, per molt que els admirem, ens haurien de deixar petjada, tret que ens trepitgin.

Però cada dia ens trepitgen més. Sabeu per què? Quan per dir una cosa el castellà té dues paraules i nosaltres una: ens en falta una. Quan és al revés: ens sobra. La deixem de dir. Deixem d'anar escabellats i d'eixugar-nos les mans.

Si per huella tenim petjada i empremta : una està en perill. I això es veu sobretot en la creació de neologismes. Veig al Termcat que de l' ecological footprint , tot i que el francès en diu empreinte écologique i l'italià impronta ecologica , sembla que n'hem de dir petjada ecològica.

Potser hi ha raons de pes que ho justifiquen, però jo en aquesta petjada hi veig l' empremta de la huella .

stats