02/06/2012

L'ombra de l'astronauta

3 min

Un 11% dels nord-americans creuen que el mateix govern dels EUA va provocar l'atac de Pearl Harbour, un 23% afirmen que l'home mai no va arribar a la Lluna i fins a un 70% estan convençuts que la CIA amaga la veritat sobre l'assassinat de Kennedy. Ah, i un 16 % creuen que Elvis Presley no va morir el 1977. Què tenen en comú aquestes creences? Que darrere de totes hi ha una conspiració. Unes conspiracions imaginàries, però assumides per àmplies capes de la població.

Les teories del complot parteixen d'una base lògica i certa. Per exemple: "El govern americà necessitava una excusa per entrar a la guerra". Una base que pot ser recolzada per un fet constatat: "Poc abans de l'atac els portaavions van sortir del port". A partir d'aquí la teoria del complot deixa que els individus fantasiegin pel seu compte, afegint-hi tantes suposades proves com puguin imaginar. El problema és que les teories del complot mai no repliquen les proves contràries: "Si el govern americà sabia que hi hauria un atac, per què no va treure totes les altres naus de guerra?" I amb un afegit: com més delirant és el complot, menys disposats estan els creients a sentir les proves en contra.

Els que refusen la mort d'Elvis es basen en indicis tan precaris com que al certificat de defunció hi diu que el cadàver pesava 76 quilos, quan Elvis pesava 115, o que dues hores després de la seva mort oficial un tal John Burrows (un sobrenom que Elvis emprava de vegades) va agafar un avió en destí a Buenos Aires. Segons aquesta versió, la CIA hauria obligat Elvis a exiliar-se. El que no s'explica és per què la CIA hauria d'haver anat contra Elvis, un anticomunista tan convençut que fins i tot creia que els Beatles eren agents soviètics infiltrats. Segons una altra versió, l'enemic d'Elvis era la Màfia. Però en aquest cas, si ets The King i vius en una mansió fortificada per tres murs, dorms amb un fusell M-16 sota el coixí i fins i tot t'has fet construir una font d'on raja Pepsi-cola, per què hauries d'amagar-te en un soterrani de Buenos Aires? Tant se val: res no convencerà un 16% d'americans que Elvis està mort.

Segons els partidaris del complot, l'allunatge es va gravar en un plató de cinema. Insisteixen que les ombres dels astronautes no són versemblants, i mil detalls més. Però mai no parlen d'un altre fet, constatat per absolutament tota la comunitat científica mundial: que els viatges del programa Apol·lo van dur gairebé 400 quilos de minerals de la Lluna, pedres que han patit l'efecte de milions d'anys de radiació solar sense protecció atmosfèrica, i per això impossibles de trobar a la Terra.

El magnicidi de Kennedy ha estat el crim més investigat de la història humana. I digui el que digui Oliver Stone no hi ha cap prova seriosa que contradigui la versió oficial. Els complotistes al·leguen que era impossible encertar amb la carraca de fusell que va fer servir Oswald, que hi va haver més trets, etc. La punyetera realitat és que Oswald va comprar un fusell militar Mannlicher-Carcano nou de trinca, que podia disparar 6 bales en 5 segons, pel procediment més trivial: per correu. I la insistència que era de fabricació italiana no té més sentit que aprofitar la mala fama dels italians de guerrers inútils per suggerir que aquell fusell no podia haver estat l'arma assassina. (Als EUA hi ha una frase menyspreadora que més o menys fa així: "Ets més curt que la llista d'herois de guerra italians".) Oswald havia estat marine , era bon tirador, el cotxe es movia lentament i era a prop. On és el misteri? Kennedy rep una bala que sembla que vingui d'una altra direcció, d'un segon tirador, però és un efecte visual. Com les ombres dels astronautes.

Les teories de la conspiració sempre invoquen l'acció de poders ocults. El que sabem del cert és que Oswald era molt gelós, i que l'anterior parella de la seva dona era un xicot tan semblant a Kennedy que els seus amics li deien JFK. Però, esclar, que un noi desequilibrat li voli el cap al president per despit no té gaire glamur polític.

Les teories del complot són un fenomen sociològic tan simpàtic com benigne. No fan mal a ningú i són democràtiques. Han estat creades des de sota, pel poble, i apunten instintivament amunt, a uns poders secrets que ens amaguen la veritat. Això a Amèrica, esclar, un país democràtic. Aquí són tot el contrari. Aquí les generen agents vinculats al poder, des de dalt i sense escrúpols, per servir els seus propis interessos i amb la intenció de perpetuar-los. Perquè a veure, des que el PP ha recuperat el govern, vostès han tornat a sentir res de les dos líneas de investigación ?

stats