FUNCIONARIS

Agustí Colomines: “El referèndum no posarà ningú en perill”

Entrevista al director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

Fa poc més d’un any que va ser nomenat director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya amb l’objectiu d’impulsar una renovació a fons de la institució que forma els funcionaris. Agustí Colomines (Barcelona, 1957), professor d’història contemporània de la UB, també va ser l’home escollit per Artur Mas per donar forma a la Casa Gran del Catalanisme a través de la direcció de la Fundació CatDem de Convergència (2007-2013).

¿La reforma de l’Escola d’Administració Pública que preparen tindrà sentit sense independència?

Sí. És cert que el motor que ha permès fer aquest canvi és el procés, però la necessitat del canvi a l’Escola existeix. La formació ha canviat molt. Vivim en la societat del coneixement i ens cal un canvi de mentalitat respecte a quin tipus d’habilitats hem de donar al servidor públic.

¿El gruix de la reforma, però, són de competències que ja té el Govern?

Sí, ho podríem fer gairebé tot. Nosaltres l’enemic el podem tenir a casa. Hi pot haver gent de mentalitat estreta que digui “No, això és competència meva”. El model de formació del funcionari fins ara ha sigut erràtic i dispers. Ara fan formació les diputacions, les associacions municipalistes, els sindicats, cada departament, les escoles específiques i, a més, nosaltres, l’Escola d’Administració Pública.

El Govern sempre diu que els funcionaris han d’estar al marge del procés, però si es vol fer un referèndum i no un 9-N caldran molts funcionaris, com en qualsevol diumenge electoral. Com es farà?

El referèndum serà legal perquè es vol fer una norma. I a partir d’aquesta norma actuaran tots els funcionaris. No hi veig més complicació.

Vostè sap com jo que aquesta norma serà recorreguda al minut 1 després de ser aprovada, i llavors hauran de triar quina legalitat volen seguir.

Doncs ja en parlarem en el moment que passi això, no puc especular. Ara bé, jo confio i crec que la cobertura legal no posarà ningú en perill.

El govern espanyol es va atribuir el poder de prendre el control dels Mossos, i el dia del referèndum podria fer-ho i obligar-los a posar precintes o retirar urnes. Si això passa, tindrem un altre conflicte amb funcionaris.

Podem tenir un altre conflicte, sí. Però també li diré que en aquest procés algun moment de conflicte hi haurà. Intentar pensar que no serà així és impossible. Ara bé, cap govern pot traslladar a cada persona la decisió que ha de prendre. Ha d’establir una norma i després que la gent col·lectivament actuï en conseqüència. Jo sempre dic que són els polítics els que han de trobar solucions als problemes que vagi generant el procés.

Però al ciutadà sí que se li demana que es mobilitzi permanentment.

És que si el ciutadà no es mobilitza, tanquem la paradeta. Tots els processos de canvi necessiten la gent, i quan no hi participa dn diem cops d’estat. Quan sí que ho fan en diem revoltes.

Veient la seva trajectòria política sempre ha tendit a les esquerres, però és una persona de confiança d’Artur Mas…

Jo tinc unes profundes conviccions d’esquerres, encara que no me les reconegui ningú. Però crec que l’esquerra catalana té un problema de maneres de fer política que m’allunyen moltíssim d’ells. Jo sempre dic que si fos espanyol seria del PSOE. Cada cop m’he sentit més a prop d’un cert liberalisme progressista, i és aquí quan l’oferta que em va fer Artur Mas per dirigir la Casa Gran del Catalanisme em va captivar perquè em permetia posar en marxa una cosa més enllà dels partits. Ara bé, també és veritat que molts d’ells no se la van creure. L’Artur sí, però molts d’altres no, perquè els partits són molt sectaris, tots.

Un dels problemes que tenia CiU i té el PDECat és la credibilitat dels conversos.

A la vida els canvis els fan els conversos, no ens enganyem. Jo m’he educat en l’independentisme i, per tant, no té cap mèrit que jo ara ho segueixi sent. El mèrit el tenen els que en algun moment han vist que aquesta és la solució.

¿És una de les persones que va fer que Mas es convertís en independentista?

Sí, no soc l’únic, però sí. Amb sinceritat, és de la part de la qual em sento més orgullós, ja que en altres coses no m’ha fet mai cas.

Vostè a Twitter i en els seus articles no es mossega la llengua. Ara que té un càrrec de Govern, ¿no li han cridat l’atenció?

No, la bèstia la van comprar sencera. També és cert que potser ara sí que compto fins a tres abans [riu].