Publicitat
Publicitat

FESTES POPULARS

Aquelarre: 39 anys de perversió, luxúria i satanisme a Cervera

La capital de la Segarra triplica la seva població l’últim cap de setmana d’agost

La festa més gamberra, irreverent i desenfrenada de Catalunya és, possiblement, l’Aquelarre de Cervera. Aquells joves que el 1977 es van inventar la festa del no res no es podien imaginar que aquella bretolada acabaria en el que és ara: tres dies de festa, concerts fins a la matinada, 360 quilos de pólvora, correfocs eterns i un gran espectacle visual d’invocació del mal amb apel·lació a la luxúria sense complexos.

Fa 39 anys l’Assemblea de Joves de Cervera es va voler implicar en la recuperació d’una festa que havia caigut en l’oblit, la festa del barri de Sant Joan, però van ser rebutjats per alguns veïns perquè eren de fora del barri. Molestos, se’ls va ocórrer crear ells una festa pròpia, i van escollir el carreró de les Bruixes, un carrer del segle XIII fosc i estret, per fer-la. Cervera no té un passat lligat a la bruixeria, però els joves van fer una associació d’idees senzilla: carrer de les Bruixes, reunió de bruixes, aquelarre. Aquella petita festa, 39 anys després, multiplica per tres la població de Cervera (9.200 habitants) cada últim cap de setmana d’agost amb els visitants que no es volen perdre l’Escorreguda del Mascle Cabró.

190.000 euros d’inversió

A mitjans dels 90 l’Ajuntament de la capital de la Segarra va decidir agafar les regnes d’una festa que s’havia fet molt gran -ja ocupa gairebé tots els espais del casc antic-, i fins i tot s’ha creat una regidoria d’Aquelarre -separada de la regidoria de festes, que organitza la festa major de finals de setembre, entre altres esdeveniments- perquè la feina que suposa dura gairebé tot l’any. Actualment, la inversió municipal en l’Aquelarre és de 190.00 euros, i en canvi l’impacte econòmic a la ciutat és d’un milió.

Des que aquells joves descarats van triar la temàtica esotèrica per a la festa, a poc a poc s’hi han anat incorporant nous actes i activitats fins a convertir-la en el que és ara. Per exemple, la figura del Mascle Cabró apareix el 1984, però no és fins al 1991 que es representa l’orgia del Mascle Cabró, en què les bruixes acaricien la Gran Polla, i tot acaba amb l’Escorreguda -aigua amb escuma sortint a raig- sobre els cerverins que omplen la plaça i criden d’èxtasi. Aquest és el punt àlgid de la festa, però una de les característiques principals és la seva relació amb el foc, que no va arribar fins al 1995, quan la colla de diables de Cervera acabada de crear, els Carranquers, es va sumar a l’Aquelarre. Des de llavors la presència dels correfocs a la festa ha anat creixent i ara s’arriben a cremar 360 quilos de pólvora durant els tres dies.

Tot plegat ha fet de l’Aquelarre una festa amb una imaginari ja molt característic que s’ha anat consolidant amb el temps. Des de l’Ajuntament reivindiquen les similituds que poden tenir amb la Patum de Berga, encara que la festa cerverina sigui més jove. Però l’Aquelarre s’ha fet gran tant per haver consolidat actes com la Invocació del Mascle Cabró com per haver-ne anat afegint de nous per omplir tres dies de festa. Així, avui divendres és el torn de la Gran Cabrona, que farà un espectacle per anar fent boca.

L’Aquelarret

Demà a la tarda es farà l’Aquelarret, la festa per als més petits. Durant aquesta setmana s’han fet tallers per ensenyar als nens i nens de Cervera a fer servir unes xanques, a tocar el timbal d’una batucada o agafar una maça dels diables per poder fer una cercavila el dissabte a la tarda, que acaba amb una festa de l’escuma, però sempre amb el Mascle Cabró. A més, des del 1998, dins de l’Aquelarre se celebra la Fira del Gran Boc, dedicada a tot el món de l’esoterisme: tarot, quiromància i teràpies alternatives, entre d’altres. Aquesta fira va començar ocupant el carreró de les Bruixes, on va començar tot, però també ha crescut i ara ja omple els patis de l’antiga Universitat de Cervera. Pel que fa als concerts, aquesta nit tocaran els Itaca Band i la Terrasseta de Preixens, i demà serà el torn d’un clàssic de l’Aquelarre, la Salseta del Poble Sec, Kaotiko i els Strombers, entre d’altres.

L'