Holanda, França i Suïssa, els miralls en la cura del paisatge

BarcelonaTot i el gran esforç que fan organismes com l’Observatori del Paisatge de Catalunya, la gran diversitat paisatgística del nostre país no sempre va acompanyada d’una cultura política que ajudi a preservar-la en condicions. En aquests casos, el millor que podem fer és fer un cop d’ull als nostres veïns europeus per veure què fan ells bé que ens agradaria importar cap a Catalunya. Holanda, sobretot, però també França i Suïssa, són alguns dels països de referència.

Estratègies nacionals

Municipis, províncies i governs coordinats en la mateixa línia

Quan un país es marca una estratègia nacional de polítiques de paisatge i la trasllada a tots els estrats de l’administració fins a arribar al nivell local, aquest és un exemple d’èxit. Això passa a Holanda, Suïssa, França, i també a Alemanya, tot i que en aquest últim cas, amb un concepte massa rígid des del govern central, que concedeix poc marge per a les especificitats de les regions. Els suïssos, per exemple, amb la seva tradició descentralitzadora, sí que donen molta llibertat als municipis. En general, l’ideal són els plans nacionals que s’han elaborat en coordinació amb cada regió, i amb la implicació directa de la ciutadania i les associacions vinculades al territori. A Holanda tenen plans de qualitat del paisatge associats als planejaments municipals que defineixen els criteris paisatgístics per fer noves construccions o rehabilitacions, i compten amb un coordinador del paisatge que vetlla pel seu compliment.

Associacionisme

La societat civil organitzada

que té cura del seu paisatge local

Holanda, igual que Catalunya, es caracteritza per un associacionisme molt arrelat que el fa fort com a país. En matèria de paisatge, a principis del segle XX van començar els primers moviments conservacionistes holandesos, que en l’actualitat continuen sent claus en les polítiques paisatgístiques. Per exemple, hi ha una associació ciutadana amb 700.000 membres (Landschapsbeheer Nederland) que té cura del manteniment del paisatge de 100.000 hectàrees.

Finançament

L’1% de cada obra a França en infraestructures és per al paisatge

Si preguntem a qualsevol ciutadà si vol que es conservi el paisatge dirà que sí, però la qüestió és com i qui ho paga. La resposta es troba en les decisions polítiques. A França, el promotor de qualsevol infraestructura viària -sigui l’estat o una empresa privada- ha de destinar l’1% del pressupost de l’obra a finançar projectes de millora i protecció del paisatge de la zona per on passa la via. A Holanda i al Regne Unit, en canvi, han optat per la via de la loteria nacional, que destina una part dels beneficis a subvencionar aquestes iniciatives locals de protecció.

Manual de bones pràctiques

Valònia té guies per als promotors amb recomanacions

La regió de Valònia a Bèlgica és un exemple dels manuals de bones pràctiques en matèria paisatgística. Allà elaboren unes guies anomenades Construire le paysage de demain que inclouen recomanacions molt detallades de com s’han de fer les noves construccions perquè s’adeqüin al paisatge i reforcin la qualitat del paratge. A França tenen uns documents molt similars que van dirigits als promotors i als ciutadans en general, tot i que també per a la mateixa administració. Aquestes guies no són d’obligat compliment, però ajuden a orientar perquè les noves edificacions segueixin uns criteris paisatgístics mínims de la zona.

Grenoble

Des de l’1 de gener han desaparegut els anuncis

Més enllà de la sensibilitat més o menys gran de cada estat amb el seu paisatge, hi ha iniciatives locals que tenen molt de mèrit. Grenoble, capital del departament francès de l’Isère, però coneguda per ser la capital dels Alps (150.000 habitants), va sucumbir, com quasi totes les ciutats, a la pressió de les tanques de publicitat al carrer. El candidat a l’alcaldia d’Els Verds, Eric Piolle, va prometre retirar tota la publicitat de l’espai públic si guanyava. Podia semblar un brindis al sol, però va guanyar, i des de l’1 de gener ha complert la seva promesa. A Grenoble ja no hi ha cap gran tanca de 2 metres d’alçada i 8 d’amplada que anunciï l’últim cotxe d’Audi. Ara només es veuen els edificis nets, i al final del carrer, els Alps imponents. El que han perdut en ingressos per la publicitat, segur que ho recuperaran amb el turisme que vulgui visitar la ciutat sense anuncis.