28/11/2015

Com Holanda o com Venècia?

5 min
La R1 de Rodalies passa per molts punts del Maresme arran de platja. Els dies  de llevantades fortes les onades  A vegades obliguen a aturar els trens.

Com en tantes altres coses, la decisió és a les mans dels polítics. El canvi climàtic ningú el posa en dubte -ni el cosí de Rajoy-, i l’escalfament global i l’augment del nivell del mar seran una realitat palpable abans de finals del segle XXI. Les persones amb poder per decidir on es fan inversions hauran de dir en els pròxims anys on posen els esforços per evitar que el mar es cruspeixi bona part de les platges de la costa catalana -i d’arreu-. Perquè l’alternativa passiva de no fer res fins que ens ho trobem a sobre, els experts no se la volen ni imaginar. El delta de l’Ebre desapareixeria, però també bona part del delta del Llobregat, per tant l’aeroport del Prat es veuria afectat, com també les línies de tren que passen arran de platja, com al Maresme. ¿Estem disposats com a societat a permetre-ho?

El professor Agustín Sánchez-Arcilla, director del laboratori d’enginyeria maritíma (LIM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és un dels experts mundials en la matèria i lidera un projecte finançat per la Unió Europea per estudiar els efectes exactes d’aquest augment del nivell del mar en punts concrets d’arreu del món. L’exemple més gran de previsió és Holanda. Per raons òbvies, estan molt sensibilitzats amb l’augment del nivell del mar i fa temps que tenen plans per lluitar-hi, i ja els estan aplicant a poc a poc, per no haver de cedir ni un pam de terreny al mar. El professor de la UPC, però, lamenta que ni a Catalunya ni a l’estat espanyol no existeix cap pla similar. Davant la imminència de l’augment del nivell del mar, Sánchez-Arcilla preveu un escenari moderat, en què l’aigua pujarà uns 90 centímetres -si d’ara endavant es prenen mesures per emetre menys gasos contaminants-, però també preveu el pitjor escenari, “que és difícil, però no impossible”, que el nivell augmenti fins a 180 centímetres. En l’escenari moderat, l’aeroport del Prat ja es veuria afectat d’alguna manera, per posar un exemple. Davant d’aquesta previsió, el professor planteja tres solucions: cedir terreny al mar i retirar la línia urbanitzada de les ciutats costaneres uns metres enrere, construir dics o barreres de sorra com Holanda o bé adaptar les poblacions de la costa a l’entrada del mar com va fer fa anys Venècia.

“Els polítics hauran de decidir què volen fer, però hi haurà un moment que s’haurà de triar on es comença a invertir, ja que les obres de preparació no es fan en dos dies, i és millor fer-les sense presses. No és urgent però sí molt seriós”, diu el professor Agustín Sánchez-Arcilla, que és conscient que demanar a un polític que, encara en temps de crisi i amb tantes necessitats de la població, prengui aquest tipus de decisions a llarg termini no és fàcil, però arribarà un dia, no gaire llunyà, que les hauran de prendre. El 2100 no està tan lluny com pot semblar. A la pregunta de si se sent escoltat pels polítics respon que sí, que sempre vénen a les seves xerrades i conferències. “El que em preocupa és que la urgència del curt termini no ens deixi començar a actuar contra el canvi climàtic”, lamenta. Per això explica que quan d’aquí un any i mig aproximadament acabin l’estudi encarregat per la UE n’editaran un resum específic per als polítics.

Cal regenerar les platges cada any?

Les tradicionals llevantades del Mediterrani, que cada cop seran més freqüents i més fortes, s’enduen bona part de la sorra de les platges. Com que el turisme de sol i platja és un dels motors del país, el ministeri de Medi Ambient -de qui depèn la costa catalana- es gasta cada any molts diners per reposar aquesta sorra perquè a l’estiu hi hagi platges altre cop. Com a exemple, el 2001 una sèrie de forts temporals a la costa catalana es van endur bona part de la sorra: només la ciutat de Barcelona es va haver de gastar 5 milions d’euros per recuperar les platges. Segons càlculs del LIM de la UPC del 2010, d’aquí 10 anys un 30% de les platges tindran menys de 15 metres d’amplada, insuficient per protegir-se dels temporals. I el 72% dels municipis de la costa barcelonina tenen problemes cada any amb l’erosió de les platges. Per tant, si la solució que acaben adoptant els polítics de torn és deixar que l’aigua pugi de nivell i adaptar-s’hi d’una manera o altra, s’hauran llençat a les escombraries milers de milions en sorra durant aquests anys, i els que vinguin. Per aquest motiu Sánchez-Arcilla demana un pla, el que sigui, però un pla de futur, i així deixar de gastar diners en va.

Què passarà amb la R1 del Maresme?

Aquestes llevantades, de tant en tant, afecten la circulació dels trens de Rodalies del Maresme (R1). Amb un nivell del mar més alt, i unes llevantades més habituals, ¿què passarà amb aquesta línia de tren? Li hem preguntat a Adif -el gestor públic d’infraestructures ferroviàries- si té algun pla de futur previst davant aquest escenari, i tot i que no tenen un pla contra el canvi climàtic perquè el tren és el mitjà que menys contamina, sí que expliquen que estan treballant per construir unes esculleres que protegeixin aquesta línia de tren del Maresme. No van voler donar més detalls ni terminis, però sí que diuen que Adif està començant a elaborar un pla conjuntament amb la Generalitat, el ministeri i els ajuntaments afectats.

Les rondes xuclaran l’aigua?

La majoria d’infraestructures viàries es construeixen amb capacitat per suportar fenòmens climàtics extrems, però adaptats a la zona del planeta on són. És a dir, a Catalunya, les carreteres es van fer basant-se en els pitjors escenaris dels últims 50 o 100 anys. El problema és que si aquest fenomen extrem ha passat només un o dos cop en aquest últim segle, a partir d’ara aquesta freqüència augmentarà. Per exemple, les rondes de Barcelona de tant en tant s’inunden en alguns punts després d’un gran ruixat perquè no tenen prou capacitat de xuclar l’aigua. Com que històricament la ronda Litoral era la més vulnerable, s’hi han fet actuacions i ara la que s’inunda més sovint és la ronda de Dalt. Doncs si la previsió és que aquestes fortes pluges, que fins ara eren excepcionals, seran més habituals, caldrà actuar perquè les rondes tinguin més capacitat d’evacuació de l’aigua que l’actual.

Els ciutadans, de manera individual, hem de contribuir a fer que el canvi climàtic no s’agreugi més, però els polítics tenen l’última paraula amb els efectes que ja no tenen marxa enrere.

stats