Publicitat
Publicitat

Jordi Molist: “L’‘slot’ és un joc per a nens, adults i gent gran, però el que jo faig no és una joguina”

Fabricant de cotxes artesanals de ‘slot’ de gamma alta Le Mans Ho va deixar tot per dedicar-se a fer a mà cotxes de ‘slot’ de luxe, i el negoci funciona. Entrar al seu taller, si t’agrada el que tothom coneix com a Scalextric, o simplement els cotxes antics, és una meravella. I la maqueta de la corba de Le Mans, una delícia

El seu pare era aficionat a les maquetes de trens i es va encarregar de gran part del sistema ferroviari de Catalunya en Miniatura, a més de la reproducció del Camp Nou i de l’Abadia de Montserrat. El Jordi Molist (Barcelona, 1973) ha viscut aquesta passió a casa, encara que ell ha acabat dedicant-se professionalment als cotxes de slot de gamma alta quasi per casualitat. Ens obre les portes del seu taller, a Terrassa, i entrem al túnel del temps del món del motor.

Scalextric o slot ?

Es diu slot, però tothom en diu Scalextric.

Veient el teu taller, qui es pensi que l’ slot és un joc per a nens s’equivoca molt.

L’ slot és un joc per a nens, adults i gent gran si cal, però el que faig jo no és una joguina, de cap manera.

L’ slot està passat de moda?

Una mica. Crec que ja va cap avall. Va tenir una molt bona època als anys 60 i 70, va tenir una crescuda brutal a finals dels 90 i principis dels 2000, quan aquella primera generació es va fer gran i va tenir diners, i ara això ja es comença a esbravar. Les cases que ho facin bé aguantaran, però crec que d’aquí 20 anys l’ slot serà una cosa força residual.

Com has passat de ser un nen que jugava amb els cotxes de slot dels seus germans grans a tenir aquest taller i dedicar-te a fer cotxes exclusius?

Jo sempre he jugat amb slots i trens. A casa els agradaven més els trens, però jo em vaig quedar amb els cotxes. Jo tenia la meva feina, però vaig començar a comprar i vendre Scalextrics, i arran d’això vaig conèixer gent que es dedicava a fer cotxes artesanalment. Vaig fer amistat amb un d’ells, a qui donava consells sobre com podia millorar els cotxes, fins al punt que vaig acabar comprant-li l’empresa (Hobby Classic) i deixant la meva feina en un centre ocupacional de paralítics cerebrals. Va ser un petit salt al buit, que per sort va anar bé, i ha anat millor des que vaig decidir fer cotxes de gamma molt alta.

¿Pots viure només venent aquests cotxes exclusius que fas?

Sí, i tant.

Quanta gent fa el que tu fas?

A l’Estat hi ha tres fabricants més d’aquest nivell. Hi ha més gent, però sense una marca pròpia i que no es dedica només a això.

Tens clients a tot el món?

Sí, però Espanya, en especial Catalunya, és la gran Meca de l’ slot. En l’època del boom Catalunya no tenia rival en cap sentit, ni en fabricants ni en competicions.A Catalunya hi havia l’empresa Exin, que és qui va fer l’Scalextric. Llavors van sortir subfabricants amb extreballadors d’Exin i ho van fer molt bé. Després van aparèixer fabricants a Madrid molt bons també. No hi ha hagut color durant molts anys.

Quants cotxes d’aquests exclusius pots fer en un any?

De moment en faig un, però m’agradaria fer-ne dos a l’any. He combinat aquesta feina amb altres encàrrecs menors per a botigues, però crec que cada cop em dedicaré més als cotxes de gamma alta i prou.

D’on treus les idees?

Agafo un cotxe antic que no ha fet ningú, i a través de fotos que hi ha el reprodueixo. Un exemple és l’últim que he fet, un Chenard & Walcker del 1923, el primer guanyador de les 24 hores de Le Mans. La idea és aquesta: un cotxe que no té ningú, que té un interès, que és difícil de fer i que no tindré competència perquè ningú més s’ho plantejarà, i a més és poc viable.

¿No has dit que sí que t’hi podies guanyar la vida?

Aquesta és la marca de la casa. No és viable? Doncs ja me les enginyo perquè ho sigui. Li poso un preu força alt per la mitjana del mercat. Els fabricants que fan cotxes top com jo els venen a 220 euros. Jo aquest el venc per 360. Però aquest preu l’he de justificar, hi ha d’haver una feina al darrere que ho valgui, si no es quedaran els 200 cotxes que he fet al taller.

¿Fins ara hi ha hagut algú que et digui “Apa, com et passes amb el preu”?

I tant, cada dia. No sempre t’ho diuen, però saps que ho pensen. Però m’és igual, aquests cotxes valen això. Per regatejar tinc milers de cotxes de plàstic. El cotxe de resina fet a la taula és sagrat: val 360 euros i val 360 euros. Els venc per la meva web, amb el boca-orella, i a través de revistes especialitzades.

¿Un cotxe dels teus es pot posar en un circuit de slot i fer-lo córrer?

Aquesta és la gran pregunta. La gran majoria de gent el guarda a la lleixa, però també n’hi ha que els fan córrer per la pista perquè em truquen i m’ho expliquen. I jo penso “ ¡Ole tú!, fas córrer un cotxe de 400 euros!”, però m’agrada perquè està pensat per a això.

¿Quan comences a fer la maqueta hiperrealista per acompanyar el cotxe clàssic?

La primera va ser l’entorn per al camió de la Pegaso, i ara he repetit amb el cotxe de Le Mans. Crec que a partir d’ara, si el cotxe ho val, tindrà sempre el seu entorn. Potser sóc un somiatruites, però està bé acompanyar el cotxe de la maqueta i fer una festeta per presentar-la a amics i clients.

Visibilitzant l'assetjament sexual