25/09/2015

L’Estat força les entitats catalanes a federar-se amb les espanyoles

3 min
Neus Munté a la inauguració del centre de persones amb discapacitat intel·lectual Ginesta II de Torrefarrera el març passat.

BarcelonaQuè hi ha al darrere de l’esborrany del reial decret llei que vol restringir les ajudes del 0,7% de l’IRPF només a entitats d’àmbit estatal que ahir va publicar l’ARA? Segons la vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, i el president de la Taula del Tercer Sector Social, Oriol Illa, pretén obligar les entitats que només actuen a Catalunya a federar-se amb d’altres de matriu espanyola per poder cobrar les subvencions. Munté i Illa han parlat amb l’ARA arran de la publicació de la notícia. La vicepresidenta diu que “hi ha una clara voluntat recentralitzadora, però sobretot un ofec de les entitats de base catalanes”, i afegia: “Ja hi ha entitats que amb el temps s’han anat federant amb entitats d’altres comunitats o d’abast estatal, i només faltaria que no ho poguessin fer, però el que no pot ser és que això sigui un requisit per rebre les subvencions de l’IRPF”.

En aquest sentit, Oriol Illa, de la Taula del Tercer Sector, recordava que, abans d’aquest decret, no hi havia res escrit que beneficiés les entitats d’àmbit estatal, però que a la pràctica hi havia una certa tendència a fer-ho: “Si hi havia un programa social que l’IRPF te’l finançava al 70%, i tu sabies que estratègicament t’ajudava tenir seu en una altra part d’Espanya o estar federat amb una entitat estatal, hi ha entitats catalanes que ho feien”. Illa no culpa d’això les entitats: “És comprensible”, diu. I ara, amb el nou decret, que ja explicita la recentralització del tot, “volen condicionar el funcionament propi del tercer sector català”, afirma Oriol Illa.

La consellera de Benestar, Neus Munté, ja avisa, abans que s’aprovi el decret, que hi presentaran un recurs, “tant pel contingut com per la forma”. A part que continua incomplint les 13 sentències del Tribunal Suprem i Constitucional perquè reté les competències d’assistència social, “fan servir un reial decret llei, que és un mecanisme d’urgència, quan no hi ha cap pressa tret de la de voler saltar-se qualsevol tipus de negociació amb les comunitats, en especial Catalunya”, explica Munté. Des de la Taula del Tercer Sector afegeixen que el decret que prepara l’Estat recorre a una altra escletxa legal per crear una nova prestació amb el 0,7%: “Ho volen fer a través de la Seguretat Social, que està destinada a garantir drets de les persones, i amb aquest decret es trenca aquest principi. A més, hi ha poca argumentació”.

Incompresos pels seus homòlegs

Oriol Illa explica que ni ara ni mai ha trobat comprensió de les entitats socials espanyoles: “No hi ha cap punt de trobada amb el tema de l’IRPF amb ells, no ho veuen com una injustícia, ens diuen que si no volem quedar-nos fora de les ajudes ens fem entitat col·laboradora d’una d’àmbit estatal”.

Tant Munté com Illa coincideixen a dir que si aquest reial decret s’aprovés seria un “cop molt fort al teixit associatiu català”, que és molt fort i plural. La consellera recorda que el 2013, quan el ministeri de Sanitat, en aquest cas, va fer el primer intent de limitar les subvencions perquè les rebessin només les entitats estatals, va aconseguir convèncer el secretari d’estat, Juan Manuel Moreno -ara líder del PP a Andalusia-, “que allò no ho podien fer, i menys d’aquella manera, i ho va entendre”. Ara, però, amb Alfonso Alonso al capdavant del ministeri, s’ha trencat aquell diàleg.

Petició de compareixença

El grup parlamentari de CDC al Congrés va anunciar ahir que demanarà la compareixença “urgent” del ministre Alonso. “La situació és complexa perquè la legislatura s’està acabant i cal veure si el PP té temps de portar el decret a convalidació al Congrés”, va explicar el diputat Carles Campuzano.

stats