Els Mossos alcen la veu contra el centralisme policial
BarcelonaEl dia 24 de març, poc després de la catàstrofe aèria de Germanwings als Alps, els Mossos d’Esquadra van començar a recollir les mostres d’ADN dels familiars, com marca el protocol, per identificar les víctimes. En aquell context tràgic, quan la Policia Nacional va arribar a l’aeroport del Prat i va veure que els Mossos estaven fent aquella tasca, va recordar que l’accident havia sigut en territori internacional i, per tant, era competència seva recollir l’ADN. La direcció dels Mossos, però, no va cedir, els va recordar que aquell no era el moment de discutir per ximpleries i van seguir fent la seva feina.
Aquest és l’últim exemple de les moltíssimes topades entre els dos cossos policials per competències d’uns i altres. En el cas de Germanwings es van imposar els Mossos, però no sempre és així. De fet, quasi sempre és la Policia Nacional qui té la paella pel mànec perquè és qui està en contacte amb les policies d’arreu del món -Europol i Interpol- i després reparteix discrecionalment els casos entre els diversos cossos policials de l’Estat amb un criteri més que discutible, segons afirmen fonts policials a l’ARA.
No hi ha coordinació policial
Als responsables del cos dels Mossos d’Esquadra no els agrada gaire fer sortir a la llum aquesta falta de coordinació i manca de lleialtat institucional perquè això pot repercutir en la feina que fan els agents rasos en les operacions conjuntes entre les dues policies. Tot i això, de tant en tant es veuen obligats a alçar la veu per mostrar la seva preocupació. A finals del 2012, el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, en una entrevista a El País ho deixava clar: “Al cos dels Mossos d’Esquadra no li arriba la informació d’intel·ligència d’altres països; això afecta la nostra eficàcia i, per tant, la seguretat”.
Dos anys i mig després, arran de l’èxit policial dels Mossos que va suposar la desarticulació d’una cèl·lula jihadista a Catalunya, la policia catalana ha volgut visualitzar que aquesta ha sigut una operació exclusiva seva, malgrat el handicap que suposa no tenir fil directe amb la Interpol. Aquesta queixa la va fer pública diumenge el director general de la policia, Albert Batlle, i dimecres al Parlament ho van fer el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, i fins i tot Artur Mas. Però el comissari en cap dels Mossos ha sigut novament el més contundent. “La policia estatal no comparteix amb la policia catalana informació que envien els serveis d’intel·ligència estrangers i que afecta la seguretat de Catalunya”, va denunciar ahir Trapero a Catalunya Ràdio.
Com flueix la informació?
L’article 164.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya diu que els Mossos han de participar en el bescanvi d’informació amb les policies internacionals. Aquest article no va ser recorregut i és vigent, però no es compleix quasi mai. Dins la Comissaria General de la Policia Judicial -situada en un edifici al municipi madrileny de Canillas- hi ha una oficina on les policies de l’Estat es coordinen amb l’Europol i la Interpol. Aquí hi ha membres de la Policia Nacional, dels Mossos, de l’Ertzaintza, de la Policia Foral de Navarra i de la Guàrdia Civil, però la informació internacional arriba encriptada a través del sistema I24/7, a la qual només té accés la Policia Nacional. A la pràctica això implica que són ells qui gestionen la informació que reben i la que envien.
Per exemple, la policia italiana sap que un cap de la Màfia aterrarà a l’aeroport del Prat tal dia a tal hora i envia una ordre de captura a la Interpol a través de l’I24/7. La Policia Nacional hauria de passar la informació al representant dels Mossos que hi ha a l’edifici de Canillas, però quasi sempre la policia espanyola prefereix ser qui deté el mafiós per penjar-se la medalla. A l’inrevés també passa. Quan els Mossos volen demanar a la policia de Xile, per exemple, una ordre de qualsevol tipus, ha de fer servir el canal oficial, que és l’I24/7, i, per tant, la Policia Nacional sempre veu què estan investigant els Mossos.
Per esquivar aquest bloqueig, la direcció dels Mossos intenta tenir contacte amb els consolats a l’estranger o amb els caps de les policies d’altres països -convidant-los a xerrades o debats- per tenir-hi una bona relació i poder-se saltar els canals oficials quan volen resoldre algun cas amb celeritat. Tot això es resoldria si a la seu de la Interpol els Mossos hi estiguessin representats -com sí que ho estan les policies dels lands alemanys i de la ciutat de Nova York, per exemple-, però actualment només ho està la Policia Nacional. El PSOE tampoc ho va canviar quan governava.
