Els equilibris polítics per prohibir els toros i salvar els bous
Barcelona¿Per què el 2010 el Parlament va prohibir les corrides de toros i dos mesos després va blindar els correbous? “Perquè tenia un cost polític al territori, a les Terres de l’Ebre especialment, i els partits no van ser prou valents”, recorda la diputada d’ICV Hortènsia Grau. “CiU va pagar un preu alt en les eleccions posteriors a la guerra del riu pel seu posicionament a favor del Pla Hidrològic Nacional d’Aznar, i per això va començar una campanya molt forta per defensar els correbous. I ERC va tenir por i va entrar al mateix joc”, afegeix. Marta Cid, exdiputada d’ERC de les Terres de l’Ebre, explica que el posicionament del seu partit llavors no va ser polític sinó sociològic: “Els correbous existeixen i les places estan plenes; la confrontació no farà canviar les coses, ja que quan les posicions s’enroquen pot passar la salvatjada de l’altre dia”.
Tot va començar el 2009 quan diferents entitats animalistes recullen més de 180.000 firmes per a una ILP per prohibir els toros a Catalunya. Aquella ILP va ser acceptada a tràmit per poc -67 a favor i 59 en contra-, i el 28 de juliol del 2010 es va votar al Parlament, amb molt d’enrenou mediàtic. Encara manava el tripartit, i va tornar a votar dividit. Els toros es van prohibir per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. I al setembre es va votar la llei que regulava els espectacles dels correbous (114 a favor, 14 en contra i 5 abstencions), però el reglament no es va desenvolupar fins al 2013, i va rebre moltes crítiques per ambigu.
