Atacar: l’instint més animal
En el món animal o ataques o ets atacat. Atacar és sobreviure. La política ha fet de l’atac el seu ADN. Quan els lideratges son més fràgils, les campanyes son més negatives. Els atacs es construeixen des de les pors, els prejudicis i les inseguretats pròpies. El debat és redueix a bons i dolents, amb mi o contra mi i puresa essencialista. L’elecció general britànica ens va deixar un bon exemple d’intel·ligència emocional i relacional amb els adversaris i les amenaces: el cas del Labour i l’humorista i presentador Russel Brand. Un simple gest -com anar-lo a veure, asseure’s cara a cara, escoltar i conversar- va aconseguir que pocs dies abans de les eleccions Brand cridés els seus seguidors a votar laborista. Construir espais comuns, confiança i complicitat és l’actitud més valenta que Pdr Snchz pot tenir amb Pablo Iglesias -i la del sobiranisme amb Podem-. Menys puresa i més intel·ligència inclusiva.
