#ELECTOLAB24M
Misc 17/05/2015

Candidats amb ànima de papa Francesc

Perquè costa tant imaginar caps de llista com ell? Arrasarien arreu, marcarien la diferència, serien estimats i tornarien a la política la dignitat, la reputació i la confiança afectiva que li correspon!

i
@aleixcuberes
3 min
El papa Francesc ja ha donat mostres del seu tarannà humil i proper.

BarcelonaA hores d'ara, ho hi ha personatge públic amb més credibilitat i simpatia popular que el papa Francesc. Per què? Magnetisme personal: proper, afable i gentil, generós, somrient i acollidor, toca i abraça, alt sentit de l'alteritat, agraït, humil, discret, de formes suaus, amb humor intel·ligent, treballador, entregat, lleial, surt de la seva zona de confort, autocrític, és un gran seductor...

Senzillesa, humilitat i exemplaritat: renuncia als excessos de privilegis i a l'opulència oficial i institucional. Ha canviat l'allotjament: ha deixat l'"apartament" oficial luxós i exclusiu on fins ara vivien tots els papes i els respectius equips per la senzillesa, l'accessibilitat -residència que acull capellans de pas per Roma- i la normalitat.

Ha canviat els vehicles amb els que es desplaça: el Papa mòbil ara és obert, i en el dia a dia es desplaça amb un utilitari senzill, que recorda molt al cotxe senzill de l'expresident uruguaià Mujica, i el mini amb que el jugador de futbol Miquel Soler acudia als entrenament de la Ciutat Esportiva del Madrid -amb la seva matrícula de Girona.

També hi ha hagut canvis en els protocols de la roba del Papa: s'han abandonat els excessos i s'ha recuperat la utilitat i la senzillesa dels teixits i robes.

Diagnòstic i missió: coneix la realitat institucional vaticana i les seves fragilitats i mancances; coneix i s'identifica amb la realitat social que vol representar: el patiment, la pobresa, la desesperança, els oblidats, els sense veu, els que sempre perden... i vol esdevenir la seva veu, la seva esperança i el seu referent.

Pragmàtic i realista:cap dogma és sagrat, no existeixen veritats absolutes; no te enemics ni adversaris, només maneres de pensar i veure la realitat diferents. Sap que si només es manté en la zona de confort de les trinxeres ideològiques tradicionals, no podrà aconseguir la seva missió. Per això construeix ponts de diàleg i confiança amb els que pensen diferent, amb els que tradicionalment havien desconnectat emocionalment de l’Església, amb els que desconfien. Acull la veu discrepant, vol sumar-la.

Precisament per això es construeix una reputació que trenca motllos. La seva activitat pública i el seu posicionament sobre els exclosos -dones, homosexuals, malalts de SIDA, pobres...- sacsegen, tenen una gran càrrega simbòlica i no deixen indiferent a ningú.

El patró amb el que basa la construcció del seu lideratge és l'el·lipsi non-stop: valors - actituds - paraules - imatges - fets/gestos. I tornem a començar!

Trepitja el carrer, "vol una església pobre per al pobres" i aquest lema és la columna vertebral, el cor i el cervell del seu dia a dia, els seus viatges i la seva activitat pública. Defuig l'ostentació. Son conegudes les seves "sortides de guió" sorprenents per escapar-se a visitar indrets, famílies i persones que mai abans havien rebut la visita d'un Sant Pare.

Les imatges del Papa consolant leprosos i malalts, netejant i besant els peus de presos i preses, delinqüents o prostitutes, o les visites als indrets on la misèria és la moneda de canvi han donat normalitat i sentit a la missió del Papa i de la institució.

Inspirat per aquesta capacitat socialitzadora frenètica, fa pocs mesos Obama va enviar el seu cap de gabinet, Denis McDonough, a visitar els carrers del San Francisco a la nit per tenir un coneixement més exhaustiu de la realitat dels sensesostre abans d'aprovar mesures legislatives.

El Papa és valent: s'enfronta a les amenaces i febleses pròpies. Ha gosat alertar de la inutilitat i la inoperativitat de la burocràcia Vaticana; ha estat contundent amb els luxes i excessos de la cúria; està permetent la llum als secrets obscurantistes i poc ètics de la Banca Vaticana; defensa la laïcitat dels estats...

Fa política i exerceix la seva influència diplomàtica: és el primer Papa a parlar del canvi climàtic i com l'home maltracta el planeta; ha estat fonamental per construir confiança, obrir el diàleg i consolidar les negociacions entre els Estats Units i Cuba -alhora que defuig qualsevol mèrit i l'atribueix als altres; Raúl Castro manifesta públicament que "amb aquest Papa es plantejar tornar a resar"; tant sols fa unes hores anomena el president palestí Abbas com "àngel de la pau"... Un jesuita revolucionant el Vaticà? El malson històric d'alguns s'està fent realitat.

Perquè costa tant imaginar candidats com ell? Arrasarien arreu, marcarien la diferència, serien estimats, esdevindrien líders referents i un estímul per a les diferents comunitats i tornarien a la política la dignitat, la reputació i la confiança afectiva que li correspon!

stats