L'#electolab del 27-S: molt més que un quasireferèndum!
Consultor de comunicacióQuan el president Bush pare (41) rebia una trucada de la seva mare, la resposta habitual era de certa incomoditat i frustració: "Ja ho sé, ja ho sé... Mare: tens tota la raó!". "George, un altre cop tornes a parlar només de tu!". El president, visiblement irritat, reunia el seu equip més proper i els demanava que a partir d'aquell instant deixessin de pressionar-lo amb l’obsessió que sempre parlés d'ell i en clau de "jo, jo, jo". Aquest bon propòsit, però, només durava unes dues o tres setmanes, fins que la mare tornava a despenjar el telèfon... Què faríem sense les mares, oi?
La precaució o "pudor" per l'exhibicionisme dels candidats gairebé ha desaparegut. Avui l'exhibicionisme ocupa el podi d'honor en els codis culturals de la societat digital. D'altra banda, aquesta obstinació malaltissa de vendre, només vendre i res més que vendre dels assessors de màrqueting i equips que acompanyen els candidats s'ha multiplicat exponencialment per la frivolitat i la estupidesa de voler comparar candidats electorals amb rentadores o perfums de luxe.
Aquesta campanya no serà només un quasiplebiscit: podrem triar, a més a més, entre aquells candidats que només parlen sobre ells mateixos i busquen el culte a la seva persona i el lluïment personal, i els que situïn el protagonisme en els altres: en les persones. Escollirem entre els candidats que només es presenten perquè altres perdin i aquells que, a més de guanyar, voler fer alguna cosa encara més important. O entre els candidats que només buscaran el confort i la comoditat dels mítings on els respectius seguidors els garanteixen que els aplaudiran amb entusiasme, i aquells que abraçaran la incertesa i aniran a buscar, cara a cara, persones indecises a peu de carrer, sense càmeres i de forma espontània (els telèfons intel·ligents de les persones anònimes i les xarxes socials ja s'encarregaran de visibilitzar-ho).
Tindrem la possibilitat de donar la nostra confiança a aquells candidats que viuen de la queixa permanent, o aquells que volen superar la queixa i construir sobre la base de fets reals i tangibles en positiu. I, sobretot, també una elecció entre els candidats que menystenen i ridiculitzen els adversaris, i aquells que fan del respecte i la dignitat de les persones l'ADN de la seva manera d'entendre el servei públic. Com el senador republicà per Arizona John McCain va fer durant la campanya presidencial nord-americana del 2008.
I tu, qui estàs pensant votar?
