El Carec rebaixarà l'activitat i actuarà a petició de Mas

BarcelonaFa tres anys, quan Artur Mas va proclamar-se president de la Generalitat per primer cop, va decidir crear un consell assessor que l'ajudés a trobar solucions per redreçar l'economia. En aquest temps, el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (Carec) ha sigut molt més actiu del que podria semblar a simple vista: ha publicat quinze informes en què ha radiografiat tots els aspectes de l'economia. De mitjana, ha publicat un informe cada mes i mig. Ara, després de tres anys amb una actuació proactiva, el Carec vol reformular-se. L'objectiu és ser menys propositiu i adquirir un nou rol, més semblant al d'un òrgan consultiu que doni resposta a les preguntes que li formuli la Generalitat.

"Sense renunciar a seguir fent aportacions i propostes, hem d'entrar en una funció més consultiva del Govern", afirmen fonts del Carec. "No renunciem a res, que quedi clar, però quan el Carec va néixer partia de zero", expliquen les mateixes fonts per justificar la seva feina proactiva en aquesta primera etapa. "Ara [el Carec] entra en una nova filosofia: donar resposta a les posicions que el govern li pugui plantejar".

El resum és que, a partir d'ara, actuarà sobretot quan el Govern l'hi demani. Una altra novetat és que, en aquesta nova fase, les respostes que doni el Carec "no tenen per què ser necessàriament públiques".

El Carec està presidit per Salvador Alemany, president d'Abertis, i actualment integrat per 17 membres més. Entre ells predomina el perfil liberal, com és el cas de Jordi Galí (director del Centre d'Investigació d'Economia Internacional) i Jordi Gual (economista en cap de La Caixa), però també l'integren persones més properes a la socialdemocràcia, com Joan Majó (exministre d'Indústria amb Felipe González) i Germà Bel (exdiputat del PSC). Durant els primers tres anys d'existència hi ha hagut canvis entre els integrants del Carec, però han estat pocs: només tres persones l'han deixat. En tots els casos, van ser substituïdes per altres membres.

La diversitat ideològica dels integrants ha comportat postures contundents però variades: en fiscalitat, per exemple, s'ha posicionat en contra d'augmentar la pressió fiscal a les empreses i també ha demanat que es redueixin les cotitzacions a la Seguretat Social. Al mateix temps, però, ha defensat la taxa Tobin per gravar les transaccions financeres. O també que s'apugés l'IVA, com finalment va ser.

Poques propostes aprovades

El Carec sempre ha fet més propostes de les que el Govern ha estat disposat a admetre, a causa del poc marge que ofereixen les finances de la Generalitat. Poc després que nasqués el consell assessor, Salvador Alemany va assegurar que en cap cas hi hauria "discrepància pública" entre les opinions del Carec i l'actuació de la Generalitat. Això ha estat sovint així, però no sempre. El Carec ha aixecat la veu en alguna ocasió. Per exemple, per rebel·lar-se contra les pujades d'impostos a les empreses aplicades tant per la Generalitat com pel govern central. En un informe del gener passat, el Carec va reclamar que les administracions "canviïn l'enfocament de la política impositiva sobre les empreses" si el que volen és promoure la reactivació econòmica i la creació de llocs de treball. De moment no es pot dir que li hagin fet gaire cas, tot i que cal esperar a veure la reforma fiscal que el govern espanyol prepara per a la primavera.

Les propostes del Carec sempre han inclòs qüestions que anaven més enllà de les competències de la Generalitat, i per això un membre del consell assessor comenta: "Si no, n'hauríem tingut prou escrivint un sol full". El que no es pot dir és que el Carec no s'hagi mullat: s'ha posicionat a favor del contracte únic i de les minifeines per reduir l'atur, així com del copagament farmacèutic. També va defensar "majoritàriament" que el millor sistema de finançament per a Catalunya seria un model que s'inspiri en el concert econòmic.

En els quinze informes que ha redactat, el consell assessor segurament ha tocat tots els temes possibles: política energètica, fiscalitat, recerca, mercat de treball, indústria, accés al crèdit, economia submergida i formació professional.

L'exhaustivitat d'aquests documents, consultables a internet, expliquen la nova fase en què entra el Carec. Queden poques qüestions en l'economia catalana que el consell no hagi analitzat.