ORGANITZACIONS EMPRESARIALS

Luis Conde vol ser el successor de Miquel Valls a la Cambra de Comerç

Un grup d’empresaris anima a presentar-se Enric Crous, que afirma que no hi té interès

La reunió es va celebrar fa unes setmanes en un reservat del famós restaurant barceloní Via Veneto. A la taula hi seien el ministre de Justícia, Rafael Catalá, i l’empresari Luis Conde, un headhunter conegut per l’extensió de la seva llista de contactes. El motiu principal de la trobada: sondejar com veuria el govern espanyol la candidatura de Conde a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona. En un moment del dinar també va fer acte de presència Jorge Villavecchia, director general de Damm.

Aquesta trobada, confirmada a l’ARA per diferents fonts, va ser tan sols un més de les desenes d’esmorzars i dinars que Luis Conde ha mantingut els últims temps per veure si té suports per convertir-se en el successor de Miquel Valls, el veterà president de la Cambra, que deixarà el càrrec quan hi hagi eleccions. Els comicis s’haurien d’haver convocat fa temps i actualment estan bloquejats a causa de l’absència de Govern. La Generalitat és qui ha de convocar-les, de manera que la investidura, ahir, de Quim Torra com a president hauria d’accelerar el procés electoral. Totes les fonts consultades donen per fet que la Generalitat aviat promulgarà el decret de convocatòria d’eleccions, que se celebraran cap a la tardor.

Antoni Abad i Josep Sánchez Llibre s’erigeixen en rivals pel control de Foment

A més d’haver fet un pas endavant, Luis Conde sembla que compta amb el suport de l’actual president, Miquel Valls, un fet que algunes persones consideren important “perquè l’equip de Valls és el que domina la maquinària electoral de la Cambra”. Tant és així que hi ha qui fins i tot s’aventura a afirmar que “guanyarà les eleccions qui tingui el suport de Miquel Valls”.

Conde ja va intentar ser president de Fira de Barcelona el 2013, segons ha pogut confirmar l’ARA, però no va aconseguir els suports polítics necessaris i la institució va renovar Josep Lluís Bonet (de Freixenet) en el càrrec.

Un dels dubtes que queden per resoldre és com rebrà el nou Govern català la possibilitat que Conde sigui el futur president de la Cambra més important de Catalunya. “No serà un candidat ben rebut pel Govern, i suposo que en algun moment algú l’hi dirà a Miquel Valls”, explica una persona pròxima a la Cambra. Amb tot, “Conde presumeix de ser molt amic de Puigdemont”, afegeix una altra veu. Luis Conde no va voler fer cap valoració ahir a aquest diari.

Aquest caçatalents és conegut per tenir un despatx (Seeliger y Conde) i per organitzar grans trobades on assisteix la flor i nata del món polític i empresarial local. També va tenir un moment d’especial presència mediàtica quan el 2013 va fitxar Esperanza Aguirre com a presidenta del consell assessor de Seeliger y Conde poc després que Aguirre abandonés per sorpresa el càrrec de presidenta de la Comunitat de Madrid. “Té els valors que predico a la meva empresa”, va dir d’ella Conde en aquell moment a l’ARA.

Crous no té “cap interès”

El nom d’Enric Crous, actualment president de Cacaolat, també ha emergit com a possible candidat a la Cambra, però a diferència de Conde no sembla que Crous comparteixi l’entusiasme per ocupar aquest càrrec. Fonts pròximes a Crous asseguren que no té “cap interès” per presentar-se a les eleccions. Les mateixes fonts afirmen que “hi ha empresaris que l’empenyen a presentar-se, però a ell no li fa cap il·lusió”. “Només s’hi presentaria si hi hagués una candidatura de consens, però no sembla que aquesta sigui la situació actual, perquè ja hi ha diversos candidats que volen optar al càrrec”, expliquen les persones consultades.

Ara per ara, l’únic candidat oficial a la presidència de Cambra és Ramon Masià, durant anys mà dreta de Miquel Valls fins que es van distanciar bruscament el 2015. Masià ja ha presentat la seva candidatura i fins i tot ha fet saber el nom d’alguns dels empresaris que li donen suport, com Xavier Argenté (antic primer executiu de Bimbo o Gallina Blanca).

Un altre nom que sona amb força com a possible candidat és José María Torres, fundador de l’empresa de solucions tecnològiques Numintec i membre de la junta directiva de Pimec, però encara no ha fet el pas de forma oficial. Torres ahir va declinar atendre a les preguntes d’aquest diari.

LES ALTRES OPCIONS

Ramon Masià

Va ajudar els dos últims presidents de la Cambra, Antoni Negre i Miquel Valls, a guanyar les eleccions, però el 2015 es va distanciar d’aquest últim. Ara s’hi presenta (és l’únic que ho ha fet oficial) i els seus detractors li reconeixen un coneixement de la maquinària electoral de la Cambra, fet que consideren la seva principal fortalesa. Ell afirma que el seu objectiu és “empresaritzar” l’entitat.

Enric Crous

Amb una llarga trajectòria que inclou la direcció general de Fira de Barcelona i de Damm, Crous és actualment el president de Cacaolat. Alguns empresaris l’animen a presentar-se perquè consideren que té un perfil aglutinador, però des del seu entorn afirmen que Crous “no té interès” a entrar en aquesta batalla i que només s’ho plantejaria “si hi hagués una candidatura de consens”, una opció que ara sembla força improbable.

José María Torres

Originari de Súria, excampió del món de karate i fundador de l’empresa de serveis tecnològics Numintec, José María Torres és un altre nom que sona amb força com a candidat a la Cambra, i els seus possibles rivals el tenen en consideració com a persona amb possibilitats d’èxit. Molts el veuen com el candidat de la patronal Pimec, ja que també forma part de junta directiva d’aquesta organització.

LES CLAUS

1. Quan són les eleccions a les cambres de comerç?

En teoria aviat. L’últim Govern va trigar a fer la llei de cambres, però finalment la va fer, i ara només cal el decret de convocatòria d’eleccions, que en principi hauria de ser de les primeres coses que faci la nova Generalitat, ara que ja hi ha president. Els implicats creuen que se celebraran a la tardor, tant les de la Cambra de Barcelona (la més important) com les de la resta de cambres que hi ha a Catalunya.

2. Qui vota en aquestes eleccions?

Totes les empreses que hi ha al territori, independentment de si paguen o no la quota a la cambra corresponent. Però les 14 empreses que facin aportacions més elevades tenen garantida una cadira al nou ple de la Cambra de Barcelona, un punt que les petites empreses veuen injust.

3. Quines altres eleccions hi ha a les entitats empresarials?

Enguany també hi ha eleccions a la patronal Foment del Treball, on es comencen a dibuixar dos candidats: Josep Sánchez Llibre i Antoni Abad.

Etiquetes