Desaprofitar la bonança

El 2017 la recaptació d’impostos va estar a un pèl de registrar el seu rècord històric. 198.101 milions versus els 200.676 milions del 2007. Una diferència tan petita que, si no hi ha sorpreses, el rècord es batrà aquest any. És a dir, la recaptació ja és tan elevada com en el punt àlgid de la bombolla... però la situació és radicalment diferent. Aquell any Espanya va tenir un superàvit del 2%, mentre que el 2017 ha patit un dèficit superior al 3%, el més alt d’Europa. Una diferència de cinc punts del PIB, és a dir, uns 50.000 milions. Casualment o no, en aquest temps la despesa en pensions ha crescut en 46.000 milions anuals. La Seguretat Social, de fet, està clarament pitjor de com estava el 2007 (vegeu el gràfic d’aquesta pàgina), però l’administració central també. En canvi, comunitats i ajuntaments estan igual o millor. Però l’Estat vol seguir augmentant la despesa i rebaixant impostos. El populisme deu ser això.

La situació es pot tornar diabòlica quan les coses es comencin a torçar: quan l’economia deixi de créixer per sobre del 3%, o quan l’any vinent el BCE apugi els tipus d’interès i l’elevat deute de l’Estat (el 2007 era del 36%, ara el triple) comenci a collar fort. El gran risc: haver desaprofitat els anys de bonança. Altre cop.