24/09/2017

Divisió patronal davant del referèndum

4 min
Miquel Valls, Joaquim Gay de Montellà i Josep González en una foto d’arxiu.

Cap D’economiaAhores d’ara, quan falta una setmana perquè arribi l’1 d’octubre, ja sabem que la convocatòria del referèndum d’independència haurà canviat per sempre el panorama polític català. L’ona expansiva també ha impactat en l’empresariat, que en alguns casos ha quedat gairebé paralitzat i en d’altres està més mobilitzat que mai.

A diferència del que havia passat en anteriors èpoques d’alt voltatge polític, els altaveus més potents de l’empresariat han quedat muts. La Cambra de Comerç de Barcelona, per exemple, no ha opinat. El seu president, Miquel Valls, havia expressat opinions contradictòries amb molt poca diferència de temps. A l’abril va afirmar que el Procés no afectaria el creixement perquè “l’economia funciona al marge de la política”, però al juliol va indicar que “factors polítics” poden afectar el creixement econòmic. De cara a l’1-O no hi ha hagut cap debat a la Cambra sobre la qüestió, possiblement perquè el mateix Valls està convalescent després de sotmetre’s a una operació greu a l’agost de la qual poca gent té coneixement, segons ha pogut saber aquest diari.

El Cercle d’Economia no ha piulat i la gran patronal, Foment del Treball, molt poc. L’últim posicionament va ser al juliol ( casualment, de manera gairebé simultània a l’expressada per la Cambra). La patronal que lidera Joaquim Gay de Montellà va expressar el posicionament més contundent que ha pres mai contra el Procés, assegurant que el referèndum és “un cop d’estat jurídic” i un “exercici d’enorme irresponsabilitat política”.

Però aquesta opinió tenia un petit truc. No era una valoració de Foment del Treball, sinó de la seva comissió jurídica, un òrgan assessor integrat per 18 juristes (no empresaris). Per què Foment no va fer un posicionament com ha fet sempre i, en canvi, va triar aquesta fórmula sense consultar-ho a la seva junta? Alguns membres de Foment troben indefensable aquesta manera d’actuar, mentre que la línia oficial de la patronal es limita a dir que a Foment “hi ha moltes sensibilitats” i que es va arribar a la conclusió que “fer un posicionament podria llançar un missatge equivocat als mercats en un moment en què el Procés no està afectant l’economia”.

Ahir, però, Gay de Montellà es va despenjar amb unes declaracions a la cadena Cope aplaudint la intervenció de les finances de la Generalitat, un fet que “pot tenir conseqüències desproporcionades” (de fet, la intervenció congela els ajuts que reben les patronals, de manera que el mateix Foment en serà una víctima) però que “segurament era necessari”. Per tant, les úniques opinions de la patronal sobre la qüestió s’han fet sense passar pels òrgans preceptius.

El possible missatge als mercats tampoc va impedir que la CEOE, la patronal espanyola que presideix Joan Rosell i que té Joaquim Gay de Montellà com a vicepresident, sí que fes un comunicat públic. A la seu d’aquesta organització es va viure un debat “molt llarg i tens” sobre quin posicionament s’havia d’adoptar, cosa estranya en un lloc on “normalment no hi ha molt debat”, segons diuen fonts coneixedores del que hi va succeir. “Fins ara, els empresaris no catalans de la CEOE tenien el sentiment que el Procés era un tema dels catalans i que ja ens ho faríem”, expliquen aquestes fonts. Però les coses han canviat: “Ara han descobert que, amb la independència, els empresaris de la resta d’Espanya potser també es veuran afectats i que potser fins i tot ho passaran pitjor que els catalans”. Finalment, la CEOE va elaborar un concís comunicat en què es donava suport a “les accions necessàries” per “fer complir la legalitat vigent”. A Rosell, però, li van caure cops per tot arreu quan l’endemà, en una entrevista, va defensar “una via intermèdia entre la independència i l’acatament i la submissió total”.

La resta de patronals catalanes s’han mogut més. Pimec (que representa petites i mitjanes empreses) va recordar en un comunicat que sempre ha estat a favor del dret a decidir i que caldria exercir-lo a través d’un referèndum acordat. Al document, mesurat i mil·limetrat, s’hi defensava que “s’ha de complir amb la legalitat, però no es poden obviar els sentiments”. Per la seva banda, la Cecot va ser més contundent en dir que “consultar mai hauria de fer por” i que “les lleis són l’expressió d’una voluntat popular i no un element de coacció o immutabilitat”.

El 20-S, punt d’inflexió

Però, igual que en l’àmbit polític, sembla que els fets del 20 de setembre han canviat el terreny de joc. “L’empresariat que jo veig està tancant files més que mai i anul·lant reunions perquè se’n van a Barcelona a manifestar-se”, expliquen des d’una organització empresarial. “El 20-S ha suposat un punt d’inflexió: hi havia gent que dubtava i ara veuen que això és intolerable. La gent ho està vivint com una humiliació i estan dient que cal fer el que calgui, anar a totes”, afegeixen les fonts. Què vol dir a totes? “A un gruix molt important no els fa por el que pugui passar. És un tema de dignitat, siguis empresari, capellà o el que sigui”.

Un empresari representatiu (que demana l’anonimat) hi està d’acord: “El que va passar dimecres canvia les coses, perquè ja no és un tema d’independència sí o no”. I, per cert, aquesta persona afegeix: “Hi ha molt empresari amagat, que no vol opinar [a favor del Procés], perquè estem rebent moltes pressions”.

De fet, el mateix 20-S tant Pimec com la Cecot i la fundació d’empresaris FemCat van reaccionar gairebé com una sola veu, emetent opinions molt similars sobre la “anormalitat democràtica” del que va passar. Tot el contrari opina Gay de Montellà, que ahir va dir que no comparteixen gaire les queixes que està havent-hi al carrer des de dimecres.

Una última conclusió, en la qual estan d’acord empresaris de diferents sensibilitats. El Procés no s’acabarà ràpidament. Passi el que passi, “això serà llarg”.

stats