09/04/2013

Espanya torna a esquivar el contagi de la crisi de l'euro

3 min
CONTRA LES CORDES  El primer ministre portuguès, Pedro Passos Coelho, haurà de convèncer els socis europeus si vol seguir rebent els diners del rescat.

BarcelonaEspanya no està per a grans alegries, però la millor notícia de les últimes setmanes és la creixent immunitat als rebrots de la crisi de l'euro. Ni la implosió de Xipre, ni les dificultats per formar govern a Itàlia, ni tampoc el revés judicial d'aquest cap de setmana al pla de retallades de Portugal han provocat cap daltabaix al deute espanyol. En un altre moment, qualsevol d'aquests fets hauria disparat la prima de risc.

Això no significa que Espanya estigui en una posició còmoda. La prima de risc -sobrecost que paga Espanya als inversors respecte al deute alemany- va tancar ahir a 351 punts, un nivell massa alt per respirar tranquils i que en els últims mesos ha estat incapaç de rebaixar. A més, hi ha força temor que s'estigui produint una fuga de capitals -en aquest cas sí, a causa de la crisi xipriota- tot i que encara no hi ha dades oficials que ho corroborin. La lectura optimista és que, com a mínim, el deute ja no viu sobresalts constants, escampant el pànic dia sí dia no, i això dóna una certa -i apreciada- estabilitat.

Segons els analistes, hi ha dos factors determinants que expliquen aquesta aparent calma dels mercats, i tots dos són aliens a la gestió del govern espanyol. El primer factor és que els inversors (incloent-hi els mers especuladors) saben que el Banc Central Europeu en qualsevol moment pot comprar deute d'un estat que tingui problemes. Això és així des que l'estiu passat es va acordar que el BCE compri deute dels països que ho necessitin (això sí, les condicions que s'imposarien a canvi serien tan estrictes que el govern espanyol ha lluitat amb totes les seves forces per evitar sol·licitar aquesta ajuda). Però el simple fet que aquest mecanisme existeixi ofereix un petit blindatge. "Els contagis estan limitats per la possible compra de deute per part del BCE", afirma José Luis Martínez Campuzano, estrateg del banc Citi.

El segon factor que està ajudant a contenir les primes de risc són els agressius plans monetaris tant de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) com del Banc del Japó (precisament ahir Mariano Rajoy va reclamar més atribucions per al BCE perquè pugui injectar diners a l'economia, com fan la Fed, el Banc d'Anglaterra o el de Japó). Aquestes dues actuacions han inundat els mercats de diners. "Estic convençut que l'excés de liquiditat que prové dels EUA i el Japó està pressionant les primes de risc a la baixa", apunta Martínez Campuzano. "El mercat està inundat de diners que, fins que no es drenin, seguiran buscant rendibilitat en actius com els bons espanyols", afegeix Soledad Pellón, d'IG.

Pressió sobre Portugal

De totes maneres, el fet que Espanya hagi pogut tornar a esquivar el contagi en l'últim rebrot de la crisi no oculta que Europa torna a tenir un problema sobre la taula amb Portugal. Ahir la Comissió Europea va pressionar el govern de Lisboa perquè mantingui el seu compromís amb l'austeritat i fins i tot va amenaçar de deixar de prestar assistència financera. Portugal encara rep periòdicament paquets d'ajudes com a part del rescat de 78.000 milions que es va pactar fa dos anys i el mes vinent ha de rebre una d'aquestes transferències. Però el pagament d'aquest tram del rescat està subjecte a la "clarificació" de com es quadraran els pressupostos, segons va avisar ahir Simon O'Connor, portaveu europeu d'Assumptes Econòmics. "Depèn del govern portuguès presentar les mesures per adaptar el pressupost del 2013 d'una manera que respecti els objectius [establerts]", va afegir O'Connor.

El primer ministre portuguès, Pedro Passos Coelho, ja va deixar clar diumenge que prendrà mesures alternatives per compensar la decisió del Tribunal Constitucional, que el dia abans havia declarat il·legals algunes de les retallades que volia executar Lisboa. De totes maneres, les mesures alternatives encara no s'han presentat oficialment. El més probable és que el govern portuguès aprofiti la reunió informal que els països de l'euro celebraran aquest divendres i dissabte per explicar els detalls als seus socis. La reunió, curiosament, se celebrarà a Dublín, la capital d'un altre país rescatat, Irlanda, que s'ha caracteritzat per seguir la doctrina de la troica (BCE, FMI i Comissió Europea) amb el mateix rigor que Portugal.

Exposició de la banca espanyola

Passos Coelho va alertar diumenge que les mesures que prengui són necessàries per evitar que Portugal hagi de demanar a la troica una ampliació del rescat que se li va concedir fa dos anys. Tot i que ara no s'hagi contagiat, és una incògnita com afectaria Espanya un empitjorament profund de la crisi a Portugal. Però qui podria tenir-hi més a perdre són els bancs espanyols, que són els més exposats al deute lusità -tant públic com privat-. En concret, hi tenen 55.000 milions prestats.

stats