La Generalitat impulsarà un PIB alternatiu
Cap D’economiaCatalunya és la 58a regió europea per PIB, segons les últimes dades de l’Eurostat, l’oficina europea d’estadística, que aquesta setmana s’actualitzaran. Però la posició al rànquing es precipita quan mirem un altre indicador. L’índex de progrés social (IPS) calibra el benestar de la societat més enllà de les dades macro: de què serveix que l’economia pugi si, en conjunt, no estem millor? La trista realitat és que en aquest altre indicador Catalunya ocupa el 165è lloc entre les regions europees, molt per sota de la seva posició per PIB.
La Generalitat ha decidit crear el seu propi indicador de benestar i progrés social, segons expliquen a l’ARA fonts coneixedores dels preparatius, i ho inclourà als pressupostos que el Govern preveu presentar demà amb un retard considerable. En aquest cas, però, no es crearà un indicador com l’IPS, sinó que es publicaran 52 valors diferents, que van des de les condicions de vida i del treball fins a la salut, el medi ambient, l’educació, la seguretat o, fins i tot, l’oci i la cultura.
L’IPS avalua 50 paràmetres i, a partir de la puntuació de cadascun, es crea un indicador. Això permet calcular cada any si aquest PIB alternatiu puja o baixa. En el cas de la Generalitat, però, s’optarà per no crear l’indicador que sintetitza tots els valors en un. “Un indicador sintètic amaga moltes coses”, defensen les fonts consultades, que afegeixen: “No hi ha un indicador sintètic harmonitzat a nivell internacional i, per tant, corríem el risc de fer-ne un que no permetés fer cap comparació”.
El producte interior brut, que mesura el que produeix un territori en un període determinat, és la mesura universal que s’utilitza per calcular si una economia progressa o no. Però en l’última dècada, sobretot arran de la gran crisi, ha estat molt qüestionat perquè no mesura la situació real de la societat. A Catalunya i Espanya, per exemple, l’economia ha crescut amb força des del 2015, però el grau de satisfacció social no s’ha recuperat a la mateixa velocitat.
En resum, el PIB mostra si una economia creix, però no com és de sa el creixement. Com deia fa uns anys l’economista Jordi Angusto -per cert, ara assessor del Govern-, “un índex [com el PIB] que de cop i volta creix perquè s’hi inclou la prostitució és sospitós”.
Tot i les crítiques, el PIB seguirà sent necessari i li queden molts anys de bona salut. Però això no vol dir que no puguem començar a mirar altres indicadors que ens permetin avaluar si, realment, anem a millor.
Dèficit controlat
Després de gairebé una dècada incomplint els objectius de dèficit, aquesta setmana hem sabut que la Generalitat ha complert els objectius per segon any consecutiu: primer va ser el 2017 (tot i que se li van intervenir els comptes), i el segon cop ha estat el 2018. Per assolir-ho va fer falta que, a mitjans d’octubre, quan faltaven prop de tres mesos per acabar l’any, el vicepresident econòmic, Pere Aragonès, tanqués l’aixeta de la despesa a través d’una ordre. Això va significar deixar sense marge tot el Govern, però ha permès complir l’objectiu de dèficit.
En haver acomplert el dèficit, la Generalitat ja ha pogut abandonar el FLA, tot i que segueix depenent del govern espanyol: quan necessita finançar-se, qui li presta diners és un altre fons de l’Estat, l’anomenat FFF. La següent etapa: poder tornar a finançar-se als mercats.
