ENTREVISTA

Juan José Brugera: “No volem aventures”

Entrevista al president del Cercle d’Economia

Juan José Brugera (Badajoz, 1946) va arribar a la presidència del Cercle d’Economia al desembre i va prometre “enfortir” la trobada anual que la institució celebra a Sitges cada any. Aquesta setmana es podrà comprovar si ho ha aconseguit.

En la seva última nota diuen que hem patit “més que una crisi econòmica”. Hem trigat a veure-ho?

La globalització està portant una sèrie de problemes socials, i això ha coincidit amb una crisi molt important. El que abans era previsible s’ha desmuntat. La globalització ha fet mal a les classes més desafavorides a Europa, però ha permès l’accés a la classe mitjana a gent del Tercer Món, de la Xina, l’Índia, l’Extrem Orient... El que s’ha de fer és el que ara diu la UE: una globalització amb regles.

Quines són les coses de la globalització que fan que la gent se senti desfavorida?

L’atur al sud d’Europa és molt gran. La crisi ha destruït molt teixit empresarial... i el populisme ha crescut.

Però aquestes coses no són recents. La destrucció del teixit industrial va començar als anys 80.

Ara els problemes són globals, i la sobirania dels governs és molt local. No tens política monetària. Als governs només els queda la política fiscal. I la gent respon votant partits antisistema. És molt complex. Hem de posar l’accent en el tema social. La manera que es vegi que la UE funciona és que es vegi que hi ha un camí comú per definir un cert estat del benestar.

Des del Brexit la UE ha reorientat el seu missatge. Ara vol que Europa sigui una cosa xula, amb un estat del benestar generós... però no s’aborda la unió fiscal, ni el problema de l’envelliment de la població.

Hi estic d’acord.

Critiquem el populisme però sembla que la solució de la UE sigui fer-ne una mica, també.

Sí. El que demanem és que es posin les piles i mirin com sostenir l’estat del benestar. I a Espanya demanem una reforma de l’administració que racionalitzi la despesa pública...

¿Si no es va fer en el pitjor moment de la crisi, es farà amb el PIB creixent un 3%?

Així l’hi demanarem a Mariano Rajoy [dissabte vinent].

Un clàssic. L’hi demanen cada any.

Pensem que ho hem de demanar.

Fa temps que es parla de la renovació pendent al Cercle d’Economia. Vostè, que és el soci número 80 dels 1.300 que hi ha, acaba de ser nomenat president. ¿Creu que s’ha de fer aquesta renovació?

És normal que es digui. D’aquí dos anys i mig, quan s’acabi el mandat, vull deixar la presidència del Cercle preparada perquè l’agafi la següent generació. En part per això s’ha posat a la junta una sèrie de persones [joves] que no hi eren. Nosaltres busquem transversalitat. Tothom pot venir a parlar o a participar en una reunió. Però no n’hi ha tants que s’impliquin, organitzin...

Parlant de transversalitat, hi ha el debat sobiranista. Fa dos anys, en les eleccions del 27-S, la junta del Cercle va viure un debat molt intens sobre què havia de dir la nota que va publicar en aquells dies. ¿Creu que en la nova junta el debat seria igual d’intens?

No hem posat gent a la junta perquè siguin o no siguin d’una manera, sinó perquè poden aportar coses al Cercle. Però hi ha persones a la junta prou conegudes amb postures prou favorables [al sobiranisme].

En aquella nota deien que la independència “requereix una majoria qualificada que en cap cas pot desprendre’s d’unes eleccions com aquestes, sinó de la legitimitat d’una consulta”. D’alguna manera s’estava demanant un referèndum. Però des de llavors el Cercle diu que el que cal és una consulta sobre la reforma de la Constitució.

Les coses que es formulaven llavors han anat canviant. Estem pel diàleg, però no per sortir del marc legal. La postura del Cercle és demanar als polítics que facin la seva feina.

Sobta que llavors s’apostés amb certa claredat per un referèndum, i després no s’hagi dit més. ¿En aquests moments el Cercle considera que hi hauria d’haver una consulta per resoldre el problema i passar pantalla d’una vegada?

Més que ficar-nos en si consulta sí o consulta no, el que volem és que dialoguin i pactin solucions jurídicament viables. Que modifiquin el que hagin de modificar, i que les aspiracions d’una sèrie de gent que vol unes solucions tinguin cabuda. Ens preocupa molt, i no en parlen els polítics, de les conseqüències que tindrien per a la població determinats estats on ens volen portar.

¿Qui vol promoure un estat propi no està explicant-ne prou les conseqüències negatives?

Crec que està fent deixadesa greu de les seves funcions. Si vols convèncer la gent que cap aquí estarem millor s’ha d’argumentar molt bé, i no se’n parla, d’això. No volem aventures.

Veient la situació actual, sembla bastant obvi que només una consulta pot desbloquejar-la.

Que es posin d’acord.

Per què no ho demana el Cercle?

El que demana és acord. Diàleg. Reforma i respecte al marc legal.

Els que el defensen diuen que, per si sol, el referèndum és legal, amb la Constitució actual. I els que hi estan en contra diuen que no. Què en pensen?

Doncs tenim un problema. Han de ser responsables, seure, i ens ho han de solucionar.

Què creu que passarà a Catalunya, a la tardor?

No vull especular. No som un actor polític.

Una mica sí, si es publica una nota d’opinió abans d’unes eleccions...

Hem de fer venir aquí els polítics i que parlin. I no només d’aquest problema, sinó de tots, que són molts.

¿Com creu que estarà el Cercle en dos anys i mig, quan deixi el càrrec?

Serà més gran, i vull haver donat pas a la següent generació.

¿Vol dir que llavors Marc Puig [president de Puig] ja haurà trobat el temps per poder assumir la presidència del Cercle?

[Somriu.] Haurà de preguntar-l’hi a ell.