CRÒNICA

Junqueras es passa al castellà

El vicepresident defensa amb vehemència la cooficialitat en un estat català

Oriol Junqueras va arribar ahir a la reunió anual del Cercle d’Economia molt acompanyat, seguit per tot el seu seguici d’homes forts al departament d’Economia. El cert és que la rebuda que se li va dispensar és molt diferent de la que havia tingut el president Puigdemont el dia abans. No per part del Cercle, que els ha tractat amb la mateixa cortesia, sinó pels assistents. La sala on se celebren les conferències estava plena, amb algunes persones dretes fins que l’organització hi va posar més cadires, tot i que alguns, com l’exdiputat Roger Montañola (ara al partit Lliures), van preferir seure a terra, al fons de tot de la sala. De la passivitat del dia anterior amb Puigdemont es va passar a una certa expectació (“És que, si no l’inhabiliten, serà president”, pronosticava una persona), però l’interès es va diluir quan Junqueras va començar a parlar de la situació econòmica del país aportant dades que, de manera majoritària, el públic, poc o molt, ja coneixia.

Massa sovint els polítics que visiten aquesta cita d’empresaris i directius es dediquen a fer llargs sermons que, només observant el públic, és evident que no interessen a gairebé a ningú. Els mòbils i les tauletes són el salvavides de molts assistents, que s’amorren als seus gadgets fins que senten alguna cosa interessant i tornen a parar l’orella. Un dels moments àlgids de la conferència potser va ser quan Junqueras va presumir d’haver retallat el dèficit del 2,9% al 0,9% en només un any, tot i que va obviar la col·laboració de la CUP, que amb el bloqueig als pressupostos va contribuir decisivament a aquesta fita.

Quan va arribar el moment de les preguntes, el mateix Junqueras va celebrar que n’haguessin arribat moltes, en clara al·lusió a Puigdemont, que només n’havia rebut una. I aquí va venir una de les sorpreses: la major part del temps que va estar responent preguntes ho va fer en castellà. Habitualment, els mandataris de la Generalitat mantenen el català en les seves intervencions, cosa que és una excepció en les trobades del Cercle, on el castellà (i, de vegades, l’anglès) és l’idioma habitual. Junqueras, esperonat per una notícia recent d’ El País on es deia que el castellà podria deixar de ser oficial en una Catalunya independent, va defensar el contrari amb vehemència i en aquest idioma. Tant es va posar en el paper que fins i tot va citar Luis Aragonés, paradigma del madrileny castís.

A l’auditori li va començar a agafar gana. L’exministre Josep Piqué i l’exdiputat Josep Sánchez Llibre van marxar, com algunes altres persones, abans que s’acabés la sessió.

A la sortida, els assistents comentaven la jugada. “Potser no s’hi està d’acord, però té les idees clares, i és ràpid... és un bon polític”, li comentava el president de CaixaBank, Jordi Gual, a l’exministra Cristina Garmendia (ara sòcia al fons barceloní Ysios Capital).

En tot cas, una cosa és que l’auditori valorés les aptituds del vicepresident i l’altra que li comprés el missatge: com és lògic en un líder independentista, va defensar la creació d’un nou estat. “La responsabilitat ens agrada tant que la volem tota”, va resumir. El president de CaixaBank no ho veia ben bé igual. “Ha d’haver-hi algun tipus de pacte”, va sentenciar.