L'Estat, forçat a admetre la patacada de l'economia
BarcelonaEl govern espanyol ha estat tossut fins que no ha tingut altra solució que admetre la realitat: l'economia espanyola està pitjor del que creia el mateix executiu. El setembre passat, el govern liderat per Mariano Rajoy va anunciar que l'economia només cauria un 0,5% aquest 2013, un vaticini que des del primer moment va semblar massa optimista. La gran majoria de previsions independents assenyalaven que la caiguda seria el triple de gran (de l'1,5%), però el govern va insistir una vegada i una altra que això s'hauria de demostrar. "Treballem per evitar que es compleixin les previsions de l'FMI", va dir el ministre d'Economia, Luis de Guindos, el novembre passat.
El missatge s'ha mantingut durant mesos en boca de diferents ministres i també de Mariano Rajoy. Fins ara. Ahir, De Guindos ja va admetre obertament que l'economia es contraurà "entre un 1% i un 1,5%" aquest any, segons va reconèixer en una entrevista al Wall Street Journal . D'aquesta manera, els càlculs del govern s'alinearan tant amb els de l'FMI (que pronostica un descens de l'1,6%) com amb els de la majoria de cases d'anàlisis. Segons el panel de Funcas, que agrupa els 18 principals organismes que elaboren previsions, l'economia espanyola precisament caurà un 1,5% aquest any.
El govern espanyol presentarà aquest divendres la seva revisió de les dades. Ho farà conjuntament amb l'anunci d'un important bloc de reformes. Segons De Guindos, aquestes reformes no significaran retallades "significatives" de la despesa, sinó que estaran pensades per generar creixement econòmic. "El principal temor dels inversors internacionals respecte a Espanya en aquest moment és el creixement econòmic", va admetre. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, també hi va insistir: les reformes que s'anunciaran aquest divendres són "clau" perquè si no Espanya "no podria sortir de la crisi". Tot indica, per tant, que les reformes que s'anunciaran seran importants.
Montoro o De Guindos, antigament abanderats de l'austeritat, han modulat el seu discurs últimament per donar més protagonisme a la necessitat de generar creixement econòmic, cosa que facilitaria la devolució del creixent deute de l'Estat.
De fet, les crítiques a l'obsessió per l'austeritat han crescut últimament i ja són minoria els que s'hi aferren com a dogma irrenunciable. Ahir s'hi va afegir Pimco, el principal fons de compra de bons de tot el món: "La majoria d'Europa s'ha equivocat i ha cregut que l'austeritat fiscal a curt termini és la manera de generar creixement real. No, no ho és", va afirmar al Financial Times Bill Gross, director d'inversions de Pimco. Més pressió per a Europa.
Revisió del dèficit
Ahir també es van conèixer les dades definitives de dèficit per a l'any passat i es va confirmar que Espanya va tancar el 2012 amb el segon desequilibri pressupostari més gran de la seva història. Segons Eurostat, l'oficina d'estadística europea, Espanya va tancar amb un dèficit del 10,6%. D'ençà que es van començar a recopilar aquestes dades, l'any 1850, només una vegada s'havia acabat l'any amb un dèficit més elevat. Va ser el 2009, quan el desequilibri va elevar-se fins a l'11,2%.
La dada del 10,6% inclou els diners que van arribar com a part del rescat europeu a la banca espanyola. Sense incloure aquesta ajuda, el dèficit va ser del 7,1%, gairebé mig punt per sobre del que havia anunciat inicialment el govern espanyol. Cristóbal Montoro havia assegurat que en cap cas Brussel·les revisaria a l'alça el 6,7% de dèficit que havia anunciat el govern espanyol. "Si no es queda en el 6,7% és perquè serà inferior", va dir el febrer passat. Finalment s'ha situat en l'esmentat 7,1%, xifra que queda lluny del 6,3% que en principi havia de complir Espanya. A diferència d'Irlanda, Espanya gaudeix del privilegi de poder excloure les ajudes de la banca del dèficit a l'hora de comprovar si s'han complert els objectius establerts per Brussel·les.
A la cua d'Europa
El grup de països que han necessitat un rescat són els que van presentar més males xifres el 2012. Espanya, tot i que no ha demanat el rescat total, és qui va tancar l'any amb el dèficit més elevat, fins i tot pitjor que Grècia (10%), Irlanda (7,6%) i Portugal (6,4%).
No gaire lluny hi ha alguns dels colossos de la Unió Europea, com el Regne Unit (6,3%) o França (4,8%). No és el cas d'Alemanya, que va tancar amb un còmode superàvit del 0,2%.
