14/01/2017

L’autogol de les víctimes de Volkswagen

3 min
Brussel·les defensa que Volkswagen ha vulnerat la llei en 20 dels 28 estats de la Unió Europea.

Cap d’EconomiaUn dels escàndols més grans de la història de l’automoció europea, el Dieselgate, ha tingut unes conseqüències molt diferents en funció de si els afectats residien a Europa o a Amèrica. Aquests últims, amb un govern federal que funciona, s’han trobat com l’executiu els defensava i forçava el grup Volkswagen a pagar indemnitzacions de 5.000 dòlars per afectat, a més de multes diverses per haver actuat malament. En suma, a la companyia haver estafat els consumidors dels EUA i el Canadà li costarà 23.000 milions de dòlars (21.600 milions d’euros), bastant per sobre dels 16.000 milions d’euros que s’havia guardat per fer front a aquestes indemnitzacions.

Amb tot, segueix sent una xifra que aparentment Volkswagen podrà digerir. Però tenint en compte que el nombre d’afectats europeus pel Dieselgate és catorze cops més gran a Europa (8,5 milions de víctimes enfront de les 600.000 dels EUA), si el grup Volkswagen tractés de forma idèntica els seus clients europeus que els americans, el cost de les indemnitzacions i multes es dispararia -fent un càlcul matusser- per sobre dels 300.000 milions, l’equivalent al que l’empresa factura en un any i mig.

Veient aquestes magnituds s’entenen millor els esforços ingents de la companyia per minimitzar les concessions a les seves víctimes europees. El context juga al seu favor: a Europa, amb un govern comunitari sense poders, les possibles sancions han quedat en mans dels estats, alguns dels quals han optat per mirar cap a una altra banda (molt destacadament Espanya, seu de fàbriques del grup, després de les pertinents amenaces velades de la companyia al govern espanyol). Brussel·les ha calculat que Volkswagen ha vulnerat la llei en 20 dels 28 estats de la UE, però l’escàs interès dels governs estatals per defensar els seus ciutadans ha sigut absolut.

Per tant, les víctimes europees del Dieselgate s’han hagut de buscar la vida. És el que els ha recomanat la comissària europea de Consum, Vera Jourová, que al setembre va animar els afectats a denunciar.

El cas espanyol

A Espanya, per ara, el resultat de les denúncies que s’han presentat contra Volkswagen ha sigut escàs. Al tancament del 2016 només hi ha hagut una sentència, avançada per l’ARA en el seu moment, que va donar la raó al client. En aquell cas, el jutge va obligar el grup automobilístic a pagar al comprador el 10% del valor del vehicle, equivalent a 5.006 euros. En canvi, n’hi ha hagut nou en les quals la companyia ha sortit vencedora, segons un recompte recent publicat per El País.

¿Com pot ser que una empresa que clarament ha enganyat el consumidor tingui un èxit del 90% quan la seva estafa arriba als tribunals? Una font coneixedora del cas ho explica així: “El problema és que a Espanya tothom va pel seu compte i no s’ajunten en demandes col·lectives”. L’opinió d’aquesta persona és crua: “Els advocats de la companyia són dels millors que hi ha a Espanya i, en canvi, fins ara en els casos que han arribat a judici els afectats han sigut representats per despatxos petits, amb menys recursos, i que sovint plantegen la mateixa estratègia que un col·lega que ha perdut el judici pel mateix cas unes setmanes enrere a l’altra punta d’Espanya”.

Segons el parer d’aquesta font, una demanda col·lectiva permet agrupar esforços, tenir més persones i més ben preparades i, en definitiva, poder plantar cara. En optar majoritàriament per anar cadascú pel seu compte, en canvi, les víctimes de Volkswagen es poden haver marcat un autogol.

stats