14/10/2017

L’inesperat suport empresarial a Colau

3 min
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una imatge recent.

Cap d’EconomiaL’aterratge d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona va incomodar molts cercles empresarials. Molts. A ella també se la veia incòmoda quan, per protocol, havia d’assistir a les encarcarades gales del món econòmic o empresarial barceloní. Quan no se’n podia escapar (en aquests casos hi enviava el seu número dos, Gerardo Pisarello), se la veia clarament desubicada. I, la veritat, li costava molt trobar el to quan havia de fer el corresponent discurs davant d’una audiència que l’escrutava a consciència.

La falta de química entre Colau i l’empresariat local explica part dels problemes que té Fira de Barcelona per trobar algú que rellevi Josep Lluís Bonet com a president. El també president de Freixenet i de la Cambra d’Espanya, asseguren, ja no és mai a la Fira i, de fet, el seu mandat va vèncer al juliol, però el seu relleu s’ha ajornat almenys fins al desembre davant la dificultat de trobar un empresari que convenci tant la Cambra de Comerç com la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Ada Colau presideix el consell general de Fira de Barcelona i, per tant, té dret de veto sobre els candidats. Al mateix temps, tot i que cada cop fa més temps que és alcaldessa, a Colau li està costant trobar empresaris de la seva corda, i això pot haver dificultat la tria del nou líder de la Fira.

Però aquesta setmana tot ha canviat.

El primer gest va ser un article d’Àngel Simón, president d’Agbar, publicat dimarts a El Periódico. Simón dedicava una “carta oberta” a Ada Colau per donar suport a la seva postura en el procés sobiranista. “Vull expressar la meva coincidència amb les seves paraules de dilluns passat en les quals reclamava evitar solucions precipitades i tornar al diàleg”. El dia anterior Colau havia dit en un tuit: “Ni DUI ni 155. Necessitem més diàleg i més ponts que mai”. Al mateix temps, Simón proclamava que “Barcelona ha de tenir veu pròpia en aquesta situació”. És a dir, que el diàleg ja no ha de ser entre Catalunya i Espanya sinó que cal afegir-hi un tercer actor: Barcelona.

De sobte, Colau, una alcaldessa que no genera (encara ara) entusiasme entre els líders empresarials del país, rep el suport del president d’Agbar. Sorprenent. Especialment si es té en compte que Colau està estudiant remunicipalitzar la gestió de l’aigua a Barcelona, una qüestió que ha posat Agbar a l’ofensiva des de fa mesos (la companyia ja ha dit que, si l’alcaldessa tira endavant, li haurà de pagar 1.000 milions).

Poques hores després que es publiqués l’article, el president de Fira de Barcelona (Josep Lluís Bonet) i el de la Cambra de Barcelona (Miquel Valls) van fer declaracions a la mateixa agència de notícies per donar suport a Simón i demanar que Barcelona tingui “veu pròpia”.

Bandera

De sobte, algú ha volgut convertir Ada Colau -qui sap si a desgrat seu- en la bandera dels empresaris partidaris de la tercera via. Potser algú considera que és més factible que qualli el discurs de l’alcaldessa, un valor polític en alça, que el d’altres líders polítics partidaris de l’acord entre Catalunya i Espanya. En tot cas, es tracta d’una aliança antinatura i, potser per això, des d’aleshores cap altre empresari ha seguit els passos (coordinats?) de Simón, Bonet i Valls.

Per cert, efectivament Ada Colau ha demanat diàleg i ponts, però també més coses. En el mateix tuit en què rebutjava tant la DUI com l’article 155 l’alcaldessa defensava que cal “mediació i referèndum acordat”. Dues coses que molts independentistes firmarien amb els ulls tancats. Però d’això no n’han dit res ni Àngel Simón, ni Miquel Valls, ni Josep Lluís Bonet.

stats