Nova bufetada de l'FMI a Espanya

BarcelonaLuis de Guindos, el 31 de maig a Sitges: "D'aquí un any Espanya estarà creixent de manera clara i creant llocs de treball". El mateix ministre, ahir mateix en roda de premsa a Brussel·les: "En els pròxims mesos veurem dades bones de creixement econòmic". Poc després, a primera hora de Washington, el Fons Monetari Internacional (FMI) revisava a la baixa les seves previsions de creixement per a tot el món, inclosa Espanya. Potser per això, ahir el ministre va acabar la roda de premsa amb un missatge irònic però aclaridor: "Els quadres macro sempre queden vells el dia després de publicar-los".

Segons l'FMI, l'Estat serà incapaç de generar creixement l'any vinent, com preveu el govern, i com a mínim caldrà esperar al 2015 perquè sigui així. En tres mesos l'FMI ha rebaixat dos cops els seus pronòstics per a Espanya. En aquests tres mesos, l'organisme ha passat de preveure un creixement de l'1,2% a un estancament del 0% per al 2014. Per al 2013, el Fons segueix vaticinant una caiguda de l'1,6%.

Les dades contrasten amb les del mateix govern espanyol, que preveu una caiguda de l'1,3% per a aquest any i un creixement del 0,5% per al vinent. Segons un informe d'Esade publicat fa dues setmanes, l'economia espanyola no aconseguirà generar llocs de treball fins que el PIB no creixi almenys un 1%.

Després de reunir-se amb els ministres de Finances europeus, De Guindos va explicar ahir en roda de premsa que hi ha una sèrie d'indicadors que fan pensar que l'economia espanyola està sortint de la crisi i va reiterar que a finals d'aquest any ja podria haver-hi creixement positiu. "Veurem bones dades d'evolució de les exportacions", va avançar abans d'afegir que espera que "en el segon trimestre l'enquesta de població activa [EPA] passi a ser positiva més enllà dels efectes estacionals de l'estiu". L'atur va fer un respir al juny, però un 90% dels nous contractes eren temporals i, per tant, mostren un fort lligam amb la campanya turística d'estiu. Tot i així, De Guindos considera que el pitjor de la crisi ja ha quedat enrere i que els indicadors econòmics "apunten a un dinamisme que està traient Espanya de la crisi", informa Laia Forés .

El missatge del ministre va coincidir bastant amb el que també va dir ahir el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, que va vaticinar: "En els pròxims mesos passarem d'un creixement negatiu a un de positiu".

En realitat, l'FMI no només va empitjorar les previsions d'Espanya, sinó del creixement de tot el món, i especialment dels països emergents. De tota manera, la rebaixa feta a Espanya (set dècimes de creixement menys) és la més forta aplicada a qualsevol país, només superada pel Brasil (segons el Fons, creixerà un 3,2% l'any vinent, vuit dècimes menys del que s'havia estimat inicialment). Després que es conegués el nou informe del Fons, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar: "Superarem aquestes previsions". Però la simple publicació de les dades va provocar que la borsa tanqués amb una caiguda (moderada, això sí) del 0,03%.

"Decepció" amb els emergents

"L'evolució dels mercats emergents és decebedora", va resumir Olivier Blanchard, l'economista en cap de l'FMI, que lidera l'elaboració d'aquests pronòstics. I el pitjor és que no es tracta d'un comportament conjuntural. En declaracions a la web del mateix FMI, Blanchard va avisar que "hi ha un alentiment del creixement subjacent" als emergents i que, per tant, no és una qüestió cíclica. "Ja queda clar que aquests països no creixeran com abans. Això tindrà implicacions per a la resta del món, sobretot pel que fa a les exportacions", va resumir. Justament, les exportacions són un dels dos pilars sobre els quals s'aguanta l'economia espanyola (i catalana) actualment. L'altre és el turisme.

Blanchard va explicar també per què l'evolució dels emergents és important: "Hem fet simulacions i, si l'economia dels BRICS cau un 2%, la dels Estats Units cau un 0,5%. Per tant, és important".

Preguntat per l'evolució d'Europa, l'economista en cap de l'FMI va voler diferenciar -com ja és habitual- entre els països del centre d'Europa i els de la perifèria. Respecte al primer bloc, Blanchard va assegurar que s'hi poden observar "progressos" i que, gràcies a les reformes estructurals i a la consolidació fiscal, calcula que passaran "del creixement negatiu d'aquest any al creixement positiu l'any vinent". I això malgrat que els bancs d'aquests països "no estan en gaire bona forma".

Però aquests comentaris moderadament optimistes no serveixen per als països perifèrics, on "el punt d'inflexió encara no ha arribat i no sabem quan serà". "La demanda interna [que inclou el consum tant del sector privat com públic] és molt dèbil i els tipus d'interès encara són molt alts", va dir.

D'aquesta manera, Blanchard es va sumar a les peticions de la seva superior -la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde- perquè el BCE torni a abaixar els tipus per estimular l'economia, una possibilitat que Mario Draghi va deixar oberta la setmana passada.