Pol Antràs: “Em preocupa reobrir l’economia massa ràpid”

BarcelonaPol Antràs (Barcelona, 1975) és professor a Harvard i un dels grans experts en comerç internacional. Assegura que estava “molt preocupat” per la crisi del covid-19 abans de veure la reacció dels governs i els bancs centrals. Tot i això, el que ara més l’amoïna és que hi hagi una segona onada que obligui a tancar l’economia altre cop.

Les institucions asseguren que ara caurem molt, però que la recuperació serà bastant forta.

Ara hi ha un impacte a curt termini, però si provoca que moltes empreses tanquin, el problema serà l’efecte cascada que això tindrà en la resta de l’economia. Si els bars tanquen, això repercutirà en les empreses de begudes i alimentació, per exemple. Aquest efecte de magnificació, que es pot produir en la restauració, el comerç o la indústria, pot ser molt important. També hi ha un problema d’expectatives: si les empreses sabessin que tornem a la normalitat al juliol, busquen la manera d’aguantar aquests mesos. Demanes diners a un familiar o el que calgui. Però si comences a veure que els problemes s’allargaran, potser tanques. En part per falta d’ajudes i en part per les expectatives que tens.

¿Creu que s’està donant una resposta adequada a la magnitud del problema?

El que em preocupa ara és veure que els ajuts públics no vagin a qui han d’anar. La meva universitat, Harvard, inicialment va rebre 8 milions de dòlars d’ajuts del govern, també grans empreses, fons d’inversió... i els diners del govern dels EUA es van esgotar molt ràpid. Això no calia. I el que també em preocupa de veritat és reobrir l’economia molt ràpid i que hi hagi una segona onada. Si ens trobem amb una obertura parcial i d’aquí dos mesos hem de tornar a tancar, crec que ens faria molt de mal. I sabem que en moltes pandèmies hi ha dues onades.

Per què creu que aquesta segona onada tindria tant impacte?

Perquè psicològicament seria molt dur per a la gent. Els governs llavors pensaran que han sigut massa agressius en la primera onada perquè semblava que havia de ser un impacte a curt termini i van cremar les naus. Si tens una segona onada i ja t’has gastat tota la munició, el deute públic s’ha disparat... aquest impacte psicològic afectaria clarament l’economia. Els empresaris, botiguers... costarà que no abaixin els braços. Fins i tot si saben que una segona onada és probable. Ara bé, tot això és molt poc clar en aquests moments.

Estem tots en mans dels epidemiòlegs, que pel que sembla tampoc poden donar gaires certeses.

Les dinàmiques dels models matemàtics que fan servir són molt sensibles als canvis de paràmetres que hi hagi sobre la marxa. Les projeccions poden variar de manera brutal. Encara que estiguem tres mesos sense un rebrot del virus no es podrà dir que n’estem a recer. Ara bé, també he de dir que fa dos mesos estava més preocupat. En economia el més preocupant sovint és la incertesa: no saber a què t’enfrontes. Al principi hi va haver psicosi i jo crec que això explica bona part de l’impacte inicial.

Catalunya ha tingut rècord rere rècord d’exportacions en els últims anys. Curiosament, turisme i exportacions, els sectors que van sostenir l’economia en l’última crisi, es veuen ara impactats de ple per la pandèmia. ¿Això fa especialment preocupant aquesta crisi?

Sens dubte. No puc donar una xifra, però hi haurà un ajust important. El sector turístic és un 10% de les exportacions d’Espanya... Només que baixi un 30%, que segur que serà més, les exportacions ja cauran un 3%. Al sector de l’automòbil la situació també és preocupant. Però després hi ha altres sectors importants en l’exportació, com l’alimentari i el químic, que estan anant millor.

Com a expert, ¿li preocupa com quedarà el comerç internacional després d’aquesta crisi?

Tinc dues preocupacions. La primera és l’efecte magnificació que he comentat abans, i que pot afectar des de bars fins a grans automobilístiques. Si estàs en una fàbrica combinant components que venen de trenta llocs diferents, quan un deixa d’arribar per la crisi, tota la cadena es veu afectada. I això a escala internacional potser encara és més important. Ja veurem com es poden reiniciar algunes cadenes de valors si l’impacte s’allarga. La gent potser oblida que en l’última crisi el col·lapse del comerç internacional va ser curt. I això va facilitar la recuperació.

Aleshores hi va haver una gran diferència: a l’última crisi, la Xina va aguantar. Ara, en canvi, ells també han patit una davallada enorme.

Sí, l’impacte és molt més global. Llavors, tot i que el comerç va baixar molt, els proveïdors no van desaparèixer. Ara el tema és si els proveïdors seguiran existint. No ho sé. La meva segona preocupació és que això generarà dinàmiques molt nacionalistes. Les empreses amb proveïdors estrangers s’ho pensaran una mica més per seguir-ne tenint. I no només pel fet de tenir fàbriques a fora, sinó pels viatges de negocis que comporta. Les aerolínies i el turisme també ho passaran molt malament. Tot i que erradiquem la malaltia, a la gent li costarà bastant tornar-se a ficar en avions com abans.

I la immigració?

És un tema important i que em preocupa. Donald Trump utilitzarà el covid-19 per dir que les malalties venen de fora, i això cala molt a la seva base. Això és molt fotut, perquè els EUA són on són en gran part per la immigració. Hi ha immigrants poc qualificats que tenen el seu rol i que si no venen això també genera uns costos. Però a nivell d’immigrants qualificats això té un impacte molt important. Els EUA no tenen un model basat en la producció de béns, sinó d’idees, empreses, innovació... i el rol dels immigrants és fonamental. Hi havia milers d’estudiants i enginyers que havien de venir a les escoles i les tecnològiques americanes en els pròxims mesos. ¿Aquesta gent no vindrà? I si estàs dos anys així... Els EUA són on són per un equilibri una mica fràgil. Si el trenquen, que pot passar, el país entra en una decadència que pot ser de dècades. Tothom parlava de la guerra comercial de Trump contra la Xina, però el tema realment greu és la immigració. D’aquí poc més de quatre anys segur que Trump ja no és president, però el mal que pot fer amb això pot ser molt més permanent. Enlloc està escrit que no pugui sortir un altre Silicon Valley al món.