Ricard Fornesa passarà a la història per dos motius. El primer és haver estat un dels presidents més decisius de la història d’Aigües de Barcelona (Agbar), una empresa que va pilotar durant 27 anys, gairebé un terç de la seva vida, fins a convertir-la en la multinacional que és avui dia. El segon motiu és haver rellevat Josep Vilarasau al capdavant de La Caixa, una entitat amb la qual va estar molt lligat des de finals dels anys 70 i que finalment va presidir entre el 2003 i el 2007. Fornesa va morir ahir al matí per culpa dels problemes respiratoris que l’havien acompanyat des de feia anys.
Nascut a Barcelona el 1931, Fornesa tenia fama de matinar molt i de ser molt treballador. El seu currículum confirma aquest últim punt. Va exercir d’advocat de l’Estat durant 19 anys i era membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, però, a més, va estar al capdavant d’algunes de les principals empreses catalanes i espanyoles. A més d’Agbar i La Caixa, va presidir Inmobiliaria Colonial i Adeslas, i també va ser vicepresident de Repsol. Actualment era president de VidaCaixa, la filial d’assegurances de La Caixa. Fa dues setmanes, la seva absència en la presentació de resultats de l’empresa ja va fer sospitar que passava per un moment delicat de salut. Alt i corpulent i sempre vestit amb la característica agulla a la corbata, era pare de sis fills i estava casat amb Mercedes Rebés Solé.
A Fornesa, la cultura financera li venia de família: el seu pare, Joan Fornesa, tenia un banc a la Seu d’Urgell que va ser absorbit el 1943 pel Banco Español de Crédito (Banesto). Ell va anar a l’escola a la Salle Bonanova de Barcelona, on va compartir pupitre amb Josep Vilarasau, i posteriorment es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona.
El 1979 aquest entusiasta del jazz va ser nomenat president d’Aigües de Barcelona. Durant el seu mandat la companyia es va transformar de dalt a baix. En primer lloc perquè en va diversificar l’activitat, oferint assegurances (Adeslas) i inspecció i certificació de vehicles (Applus), entre d’altres, i la va convertir en un hòlding empresarial. I, en segon lloc, perquè va expandir el negoci internacional, principalment a l’Amèrica Llatina.
El 1989 va formar part de l’equip negociador que va dissenyar el procés de fusió entre Caixa de Pensions i Caixa de Barcelona, de la qual va néixer La Caixa. Posteriorment, va ocupar diferents càrrecs al consell de l’entitat fins a arribar a la presidència. Tot i això, no va voler deixar el càrrec de president d’Agbar, que va simultaniejar durant tres anys. El 2006 va plegar poc després d’inaugurar la Torre Agbar, un projecte que Fornesa va impulsar de manera molt personal i que ell mateix reconeixia com el seu “llegat” a l’empresa de gestió d’aigües.
Al capdavant de La Caixa se li reconeix el seu esforç per haver revitalitzat l’obra social. El seu successor, Isidre Fainé, va assegurar ahir que Fornesa havia tornat La Caixa “als orígens”. Això es va traduir, per exemple, en un augment del pressupost per a habitatges protegits.
Fornesa era el president de La Caixa durant la famosa opa de Gas Natural a Endesa. El rebombori polític creat per una simple operació empresarial fins i tot va provocar que Fornesa abandonés la seva calma tradicional i un dia protestés pel “ movimiento nacional ” que s’oposava a l’opa. Tot i la seva sorpresa per “les excitacions i posicionaments increïbles” que va haver-hi, el projecte va fracassar.
Malgrat la seva activitat constant, havia estat hospitalitzat en diverses ocasions pels seus problemes respiratoris. El 2008, un cop ja havia abandonat la presidència de La Caixa, va rebre la Creu de Sant Jordi.
