Tots contra la nova Cambra de Catalunya
El projecte deixa a tothom insatisfet per motius aparentment empresarials, però que són també polítics
BarcelonaLa llei de cambres, el projecte més ambiciós en dècades per capgirar les organitzacions empresarials catalanes, ha topat amb l’oposició frontal de pràcticament tots els estaments involucrats. L’avantprojecte que ha redactat la Generalitat no ha deixat a ningú satisfet: ni a les petites empreses, ni a les grans, ni a les mateixes cambres de comerç, fins al punt que Foment del Treball i el Consell de Cambres han publicat comunicats en què critiquen amb duresa l’absència de “diàleg” de la Generalitat.
Des del Govern troben incomprensible que els reclamin diàleg quan hi han estat en contacte durant mesos i, justament, el que han fet ara és enviar l’avantprojecte a les cambres de comerç per sotmetre’l a consulta. “Es pot estar d’acord o no amb l’avantprojecte, però no es pot dir que no hem parlat amb ells: això és enganyar”, expliquen des de la Generalitat.
Tal com va avançar l’ARA, la llei de cambres pretén crear una nova Cambra General de Catalunya, i això té implicacions de tota mena, tant polítiques com de poder. En primer lloc, suposa deixar les 13 cambres de comerç que hi ha actualment en un segon pla, ja que la nova Cambra serà la que tindrà la interlocució institucional i, en resum, la cambra important. Això suposa el cop de gràcia sobretot per a la Cambra de Barcelona, que presideix Miquel Valls, ja que de ser la cambra clarament més important del país passaria a quedar relegada a un segon pla. Les grans empreses, liderades per Foment, veuen amb desconfiança aquest moviment, ja que són elles les que ostenten el poder a la Cambra de Barcelona. I qui diu poder vol dir també la gestió dels recursos econòmics. Patronals i cambres veuen amb incomoditat el model de finançament previst per a la Cambra de Catalunya, que competirà amb elles en la prestació de serveis a empreses, la principal font d’ingressos que tenen.
Potser per compensar les grans empreses, la Generalitat va decidir llavors blindar el poder de les grans corporacions en la nova Cambra de Catalunya, que ostentaran entre un terç i la meitat de les cadires del plenari de la nova institució. El que les grans empreses perdien d’una banda, per tant, ho guanyarien per l’altra. Però això va indignar les petites i mitjanes empreses, que es veien desplaçades. En concret, l’avantprojecte preveu que un terç del ple de la nova Cambra el formin les empreses que més diners paguin (un model que ja s’aplica a la Cambra d’Espanya i que ha sigut criticat per les autoritats de Competència). Les pimes, que per definició tenen menys capacitat econòmica, ho consideren completament injust.
El més sorprenent de tot és que la Generalitat no sembla que tingui cap aliat empresarial per tirar endavant la llei, malgrat que s’ha endarrerit molt més del que estava previst. Semblava que la tardança es devia al fet que s’estava negociant amb els implicats. Però, en vista de les reaccions, no sembla que s’hagi pactat res.
Fonts crítiques amb l’avantprojecte asseguren, a més, que tal com s’ha dissenyat tampoc es modernitzaran les organitzacions empresarials, ja que quedaran “en mans dels de sempre”. Conclusió: els tradicionalistes estan descontents i els renovadors també. Alguns creuen, però, que els posicionaments dels últims dies són pressions i moviments tàctics perquè el resultat final sigui més favorable als seus interessos. Però hi ha una altra explicació.
La batalla política
Segons algunes de les persones consultades, el principal motiu del descontentament de les organitzacions tradicionals es deu, sobretot, a qüestions polítiques. “La Cambra de Catalunya té un punt polític i només es pot entendre el seu naixement com una aposta d’estat”, expliquen fonts coneixedores del projecte. “No volen que es creï la Cambra de Catalunya perquè creuen que farà la competència a la Cambra d’Espanya”, afegeixen altres fonts. Des de la Generalitat creuen, a més, que, en vista que l’Estat envia al Tribunal Constitucional qualsevol llei que es pugui vincular mínimament amb el procés sobiranista, és possible que la proposta de crear una Cambra de Catalunya també sigui impugnada. I, si això fos així, segurament les institucions empresarials haurien de prendre partit. Per tot això, és possible que algunes de les queixes que hi ha actualment siguin perquè “no es volen trobar enmig d’un debat que els obligui a posicionar-se”.
El Govern assegura que està obert a parlar i a fer modificacions. Però deixa ben clar que “la creació de la Cambra General de Catalunya no es tirarà enrere”.
