CRISI DE L'EURO
Misc 05/07/2013

La caiguda del crèdit força el BCE a prometre tipus baixos durant un "llarg període"

Draghi avisa que podria imposar penalitzacions als bancs que 'guarden' els seus diners al BCE

i
àlex Font Manté
3 min

BarcelonaEls mesos de juliol sembla que li proven a Mario Draghi. Fa exactament un any que el president del Banc Central Europeu (BCE) va avisar que estava disposat a fer "el que calgués" per salvar l'euro. Amb aquella simple frase va aconseguir calmar els mercats de manera automàtica i la prima de risc espanyola, que superava els 600 punts, va caure en picat. Tot i que menys transcendental, ahir també va anunciar un canvi d'estratègia que és gairebé històric. Draghi va anunciar ahir que el BCE "mantindrà els tipus d'interès al nivell actual o més baixos per un llarg període de temps".

Aquesta sentència, aparentment poc sucosa, suposa un gir a la política tradicional del BCE, que mai anunciava què faria a llarg termini. En aquest cas, no només s'ha compromès amb una determinada política durant molt de temps, sinó que aquesta política s'aplicarà per estimular l'economia, un dels objectius que sovint el BCE ha ignorat, segons els seus crítics.

El BCE s'ha vist obligat a canviar de política en observar "la recent contracció" del crèdit a les empreses, que, com va explicar Draghi, va empitjorar al maig, l'últim mes amb dades disponibles. Segons el president del banc, aquestes "incerteses" podrien "afectar negativament les condicions econòmiques". Avui dia ja hi ha 10 països en recessió dels 17 que integren la zona euro.

Fins fa un any i mig -desembre del 2011- els tipus d'interès encara estaven a l'1,5% i, des de llavors, han anat baixant fins a l'actual 0,5%, el nivell més baix de la història de l'euro. Però ara els tipus d'interès encara podrien baixar més, cosa que abarateix el diner i contribueix al consum. La notícia va portar l'alegria als mercats, on la situació s'havia enrarit en els últims dies per culpa de la situació política a Portugal, a més dels dubtes generats pels bancs xinesos i la retirada dels estímuls anunciada als Estats Units. Tot i que aquests dubtes encara no s'han resolt del tot, ahir l'Íbex-35 va pujar un destacable 3,07% i la prima de risc espanyola va baixar dels 317 als 300 punts.

"Draghi està jugant a fer de Reserva Federal", va aplaudir David Cano, expert d'Analistas Financieros Internacionales. A diferència de la Fed, fins ara el BCE no havia anticipat mai què faria en el futur. El banc de Frankfurt sempre s'havia acollit a l'eslògan "We never pre-commit" ("Mai ens comprometem amb antelació"), però això va canviar ahir. "El dubte és per què el BCE no ho va començar a fer fa tres anys", es preguntava Cano. "En avisar del que faràs a llarg termini dónes tranquil·litat als mercats".

Segons aquest analista, és irònic que justament ara, quan la Fed ha anunciat que començarà a retirar els estímuls a partir del 2014, sigui el BCE qui es comprometi amb aquest tipus de polítiques. Draghi ho va justificar perquè es preveu que la inflació -l'únic mandat real que segueix el BCE- es mantingui sota control a mitjà termini.

Avís als bancs

Tal com va quedar clar ahir, la contracció del crèdit, que es nota amb especial gravetat en països com Espanya, és un dels problemes que més preocupen Draghi. Per això, ahir va insinuar que podria penalitzar els bancs que guarden els seus diners en dipòsits del BCE. Actualment, les entitats gaudeixen de rendibilitats moderades si opten per dipositar diners a Frankfurt. Però, tot i que no hi guanyin molt, sovint prefereixen fer-ho perquè ho troben més segur.

Ara el BCE es planteja reduir la rendibilitat que ofereix perquè els tipus d'interès siguin negatius -recentment ja s'ha reduït fins al 0,5%- i, per tant, els bancs hi perdin diners. Així es desincentivaria els bancs a dipositar els diners al BCE i, implícitament, se'ls incentivaria a prestar-los a ciutadans i empreses. No és la primera vegada que Draghi avisa que podria aplicar aquesta decisió, però la insistència indica que al BCE se li pot estar acabant la paciència.

stats