02/07/2013

Un canadenc a la cort de la reina Elisabet

2 min

BarcelonaQui sap si Mark Carney va decidir enviar el seu currículum quan va veure que el govern britànic posava un anunci al setmanari The Economist per buscar el successor de Mervyn King, el veterà governador del Banc d'Anglaterra. El fet és que, dos mesos després, l'executiu de David Cameron va anunciar que havia triat Carney, de només 48 anys, per liderar un dels bancs centrals més importants del món. D'aquesta manera, aquest canadenc s'ha convertit en el primer estranger que lidera la històrica institució que regeix la moneda i els bancs del Regne Unit. Els 120 governadors que l'han precedit des del 1694 sempre havien estat britànics. És com si Mariano Rajoy hagués triat un xilè o un mexicà com a governador del Banc d'Espanya en comptes de posar-hi Luis María Linde.

A canvi d'oferir els seus serveis, Carney cobrarà 1 milió d'euros anuals (874.000 lliures esterlines), incloent-hi una ajuda de 300.000 euros per a l'habitatge. A més, se li ha concedit el passaport del país perquè està casat amb una britànica. Ahir, en el dia del seu debut, aquest home d'aspecte pulcre i d'inconfusible accent nord-americà va decidir arribar a la feina, al cor de la City, com ho fa la majoria de gent que hi treballa: en metro.

Carney va aconseguir el càrrec per la seva gestió com a governador del Banc Central del Canadà, una institució que ha abandonat en ser fitxat pel Banc d'Anglaterra. Allà va destacar per la seva rapidesa a abaixar els tipus d'interès a l'inici de la crisi, cosa que va contribuir a una ràpida recuperació després de la primera sotragada. Però, com se sap, l'economia no és una ciència exacta i els seus crítics li retreuen que ha aplicat massa estímuls i ha acabat provocant una bombolla immobiliària.

A més, els seus detractors també veuen amb suspicàcia el seu pas pel poderós banc d'inversió Goldman Sachs, on va treballar durant 13 anys abans d'anar al Banc Central del Canadà cobrant menys diners. Un dels seus principals col·legues, el president del BCE, Mario Draghi, va treballar a la mateixa entitat.

Grans reptes

L'expectació generada per l'arribada de Carney està a l'altura del repte que afronta. En l'últim trimestre, el Regne Unit no va entrar en recessió pels pèls, però segueix dèbil. Com va dir The Economist , Carney "hereta un sistema financer necessitat de més capital i una economia faltada de crèdit". Com a Espanya, els bancs estan destinant diners a recapitalitzar-se mentre els préstecs a ciutadans i empreses són escassos. Carney podrà estar-hi molt a sobre perquè, aquest any, el Banc d'Anglaterra tornarà a supervisar els bancs de manera individual després que el 1997 Tony Blair li retirés aquesta funció.

Mervyn King passarà a la història per haver reduït la inflació fins a un 3% de mitjana durant la seva dècada com a governador (en els vint anys anteriors la mitjana havia estat del 10%), però, com s'ha vist al Canadà, Carney és partidari de ser més lax amb la inflació si així estimula l'economia. El Regne Unit, com tot Occident, encara ha de trobar una resposta a aquest debat.

stats