Una cinquena part de l'economia espanyola és en negre
Espanya no hauria d'emetre deute aquest any si aconseguís fer aflorar tot el frau fiscal
Barcelona.La crisi ha fet aflorar l'interès de les administracions públiques per descobrir persones i empreses que defrauden a Hisenda. I, pel que revelen les dades, encara tenen molta feina per fer. El 2012 l'economia submergida va ascendir a Espanya als 201.300 milions d'euros, l'equivalent al 19,2% del PIB. O, dit d'una altra manera, gairebé un de cada cinc euros que es van produir a l'Estat era en negre. Ho assegura un estudi de l'empresa de pagaments Visa presentat ahir. Si Espanya fes aflorar tots els diners que hi ha ocults al fisc, l'Estat gairebé no hauria de fer emissions de deute en tot aquest any, quan està previst que es venguin 207.000 milions d'euros.
Tot i que les dades puguin ser qüestionades pel seu origen (al cap i a la fi, Visa es dedica al pagament electrònic, que és millor que el metàl·lic per detectar el frau), no s'allunyen de les diferents estimacions que s'han publicat fins ara. Fa tres anys, l'aleshores ministre de Treball, Celestino Corbacho, va xifrar l'economia submergida en una forquilla d'entre el 16% i el 20% del PIB. D'altra banda, el Deutsche Bank va estimar el 2009 que la xifra s'elevava fins al 23%.
Segons Visa, el pes de l'economia submergida ha crescut des de l'inici de la crisi, però només moderadament. En concret, estima que es va passar del 18,7% de diner negre el 2008 al 19,2% registrat l'any passat. De totes maneres, preveu que enguany el percentatge torni a baixar i se situï en el 18,6%, en la línia del nivell que tenia a l'inici de la crisi.
La companyia atribueix el descens a la creixent pressió de les autoritats (amb controls i sancions), a l'aparició de diners ocults amb l'amnistia fiscal i a la limitació dels pagaments en efectiu, entre altres motius. Des de l'estiu, a Espanya està prohibit fer pagaments en metàl·lic de més de 2.500 euros, segons va decidir el govern espanyol. En aquests casos, els pagaments s'han de fer per la via electrònica.
La dada de frau a Espanya està en la línia de la mitjana europea (19,2% el 2012) però queda lluny de la d'Alemanya (13%), França o el Regne Unit (tots dos en el 10%). De fet, l'estudi diferencia tres grans blocs de països: centre i nord d'Europa (mitjana de l'11,5%), països del sud (mitjana del 22%) i de l'Est (on la xifra es dispara fins al 24,4%).
La construcció, líder
El sector en què més es defrauda és el de la construcció, on gairebé un de cada tres euros no es declaren. "El treball sense declarar va ser un dels motors durant el boom de la construcció fins al 2009, però encara subsisteix en les reparacions de la llar i les obres de renovació", explica l'informe. Els següents sectors amb més frau són els de l'hostaleria i el comerç, on s'oculta un 19% i un 18% del diner, respectivament.
Últimament s'ha reobert el debat sobre l'eliminació dels bitllets de 500 euros, sovint considerats útils per defraudar. La setmana passada ho va proposar el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el ministre d'Economia, Luis de Guindos, s'hi va sumar, tot i que el govern espanyol de moment no pretén impulsar ala mesura. "Els bitllets de 500 euros ofereixen facilitats al tràfic il·legal", va acceptar dilluns José Manuel González-Páramo, exmembre del consell executiu del Banc Central Europeu i exresponsable de l'equip de disseny dels bitllets de l'euro. De totes maneres, en la seva opinió, una decisió com aquesta no suposa "un salt qualitatiu en la lluita contra el frau fiscal".
